Actituts hieratiques: el maltractament i les conseqüencies (i VI)

7/9/2016

            Per ultim, i per a tancar esta serie d'articuls al voltant de les actituts hieratiques, anem a parlar d'uns atres patidors del maltracte: els animals i l'ecosistema.

            El meu veterinari assegurava que no es cert que hi hagen races d'animals perilloses sino amos inadequats. Es cert que algunes en son mes nobles, uns atres mes inquietes o en tendencies mes salvages. Algunes tenen la naturalea mes dominant i unes atres son mes docils. Es igual que un jardi, hi ha plantes mes "tranquiles", i unes atres que tendixen a expandir-se virulentament. Unes necessiten mes cuidats i unes atres poden anar mes al seu aire. En abdos casos està en la ma de l'home que el resultat siga un gos perillos o un jardi ple de brossa o per contra un noble companyer o un tros de l'eden.

             Els animals fan allo a lo que se'ls acostuma i ensenya. Yo mateixa he vist a una doberman rodejada de chiquets en edat inferior a l'any, fent-li mil i una "gosseries", aguantant estoicament, sense chistar. Soportant les chicotetes agressions dels menuts, que inclus arribaren a "mossegar-li" les orelles.

            Ells es comporten de la manera que els hem acostumat a que ho facen. Si estan aveats a rebre carinyo, tornen carinyo, si els tractem en indiferencia, buscaran donar afecte, pero acabaran per tornar-se'n indiferents. Si els tractem en agressivitat i en violencia, obtindrem un gos agressiu i violent que pot arribar a ser un perill. Es per este motiu que el meu veterinari feya eixa afirmacio, ¡I quànta rao que tenía!

            No hi ha gossos indisciplinats ni desobedients, hi ha gossos als que no se'ls ha impartit disciplina ni tampoc han rebut una educacio que done com a resultat un gos obedient. Un gos es el ser mes feliç del mon fent allo que li agrada a son amo.

            No tot lo mon està capacitat per a tindre al seu carrec ad un animal. Fa falta molta responsabilitat, dedicacio i afecte. Depenent de l'animal, adquirir-lo significa assignar un temps tots los dies per a atendre-lo. Els gossos, per eixemple, necessiten eixir a passejar un minim de tres voltes al dia, fer eixercici es fonamental per a la seua salut tan fisica com mental.

            No es civilisat tindre a un animal tancat en una gabia, d'espai reduit i obligar-lo a que escampe els seus escrements en el mateix lloc a on ha de menjar i viure. Es el cas de molta gent que es dedica a la caça, els quals tenen als animals com una ferramenta mes de la seua aficio, pero sense donar-los l'atencio i manteniment adequat. Pijor encara son aquells que quan el seu gos ya no pot continuar aportant el "servici" per al que ha segut adquirit, es desfan d'ell penjant-lo en qualsevol arbre del bosc.

            Per a educar a qualsevol animal, es contraproduent aplicar castic fisic. Es completament innecessari i no aporta cap ensenyança. La recompensa davant de les actuacions correctes i el rebuig en fermea de les actituts a evitar es el cami per a conseguir que el teu animal de companyia deprenga tot lo que vullgues ensenyar-li. Les recompenses que en principi poden ser llepolies, s'hauran de substituir per carantonyes, mes tart per paraules reconfortants, per a en acabant anar reduint estes fins eliminar-les. Per a un gos no hi ha major recompensa que satisfer al seu amo.

            La crueldat cap als animals es el tracte que causa patiment o dany a animals. La definicio de patiment inacceptable varía. Alguns consideren nomes el patiment per simple crueldat cap als animals, mentrimentres que uns atres inclouen el patiment infligit per uns atres motius, com la produccio de carn, l'obtencio de pell, els experiments cientifics i les industries d'ous.  Tambe hi ha qui ho fa per divertiment ¿Quína diferencia hi ha entre les baralles de gossos i una correguda de bous? En les dos se'ls fa patir per diversio, poc s'ha canviat des de l'epoca dels espectaculs dels circs romans...

 

 

           La crueldat animal es un dels components de la triada patologica junt a la piromania i l'eneuresis. Un gran percentage dels sicopates reunien estes caracteristiques en la seua infantea.

           Els Drets dels animals tracten d'ajudar a que disminuixca el tractament cruel.

           Agrupacions autodenominades animalistes, carreguen contra festes a on el numero d'animals sacrificats es minim, buscant el reso mediatic, pero carixen d'actuacions contra les activitats a on la conducta lesiva està present i es massiva. Millons de conills, conills d'indies, ratolins i chicotets mamifers son utilisats per a provar els articuls dels llars, farmaceutics i productes cosmetics. Us evitable i completament innecessari en la tecnologia actual.

            Les normatives i protocols per al sacrifici d'animals destinats al consum no son respectats en els matadors municipals, com a eixemple el de Mercavalencia, a on els animals son colpejats fins a la mort, procediment que es bota la normativa oficial. ¿A ón estan els piquets davant dels matadors municipals? ¿I davant de les tendes de venda de cosmetics o de productes de neteja? ¿I de les farmacies, haveu vist algun grup animaliste rebujar medicaments per la manera d'obtindre'ls? Tampoc se'ls ha vist parant baralles de gossos ni de galls...

            Pijor encara son les actuacions descontrolades d'alguns allumenats, que "en defensa dels animals" assalten granges a on es crien visons i els solten, sense reparar en el desastre que la solta d'estos depredadors poden causar en l'ecosistema que els rep, el qual pot correr el perill de ser arrasat per la voracitat d'estos quadropets.

            S'ha de defendre els drets dels animals en trellat. Priorisar les actuacions en base als afectats. Si defenem ad uns pocs i som permissius en millons de victimes ¿A ón queda la nostra coherencia? Conscienciar a la gent no es conseguix boicotejant els seus festejos i tradiccions. S'ha de fer una llabor pedagogica i treballs didactics a on se mostre i s'ensenye lo que es tracta d'evitar. Divulgar l'informacio i educar en el respecte als animals i a la vida es el cami alternatiu a l'enfrontament en els festers i tradicions.

            En quant a l'ecosistema que nos acull, les agressions que li fem son constants. Els abocaments incontrolats o controlats pero sense seguir els protocols establits per a impedir els efectes contaminants son quotidians. Com eixemple les aigües sense tractar que se derramen en l'Albufera de Valencia, perdo, no, que no van a parar a l'Albufera, els responsables dels abocaments nos contestaren dient que van a parar als bancals d'arros...

            Les emissions de gasos d'efecte hivernacul continuen a pesar de les visibles conseqüencies. Vergonyos resulta coneixer el mercadeig que es fa en les "quotes d'emissio" que venen uns països ad uns atres. Quan se supon que el sistema era una mida transitoria per a que aquells països que no tenen la tecnologia suficient per a evitar-los puguen arribar a un nivell optim de desenroll.


Incendi en Alzira

            No puc passar per alt l'efecte devastador dels incendis forestals. Un 99% d'ells provocats per la ma de l'home. Uns per imprudencies, i la majoria en intencionalitat. Alguns buscant el benefici economic, uns atres, dins dels seus deliris, buscant un lloc en la notorietat, i uns atres mes, sense mes trellat que la seua sicopatia piromana.

            S'han d'extremar les mides de seguritat per a evitar que la crema d'unes herbes duga com a resultat la desaparicio del bosc colindant. Ultimament s'ha tornat a llegalisar la venda de fusta cremada ¿Volen incentivar els incendis? Si observem que ademes han prohibit el pastoreig, l'arreplegada de llenya, que no se fan els necessaris treballs de neteja dels boscs, i que ni se contracten els servicis d'hidroavions per a poder combatre els possibles incendis, dona que pensar que si. Aixo sense parlar dels nous tallafocs en forma d'ïlla a on deixen oblidada tota la llenya creada al fer-los convertint-los en polvorins.

 

            Incendi en Carcaixent

            Els beneficis per fusta cremada deurien d'anar unicament o be a la repoblacio del terme cremat o a l'administracio. Aixina nos llevem les tentacions d'alguns propietaris que volen traure profit d'una llenya que no els deixen tocar si està sense cremar pero de la que poden convertir en diners si "casualment" es bota foc.

            Des del punt de vista penal s'han de endurir les penes per focs intencionats, per a dissuadir ad alguns. I per la part de l'Administracio s'ha de fer un pla integral d'intervencio de neteja i acondicionament dels boscs que impedixca la facil propagacio dels conats de cremades. El pastoreig ha segut sempre una manera ecologica de mantindre nets els boscs de brosses i males herbes. L'arreplegada de llenya caiguda per part dels veïns dels pobles sempre ha contribuit a mantindre'l. Dispondre dels mijos per a posar fi ad un conat es la diferencia entre poder actuar adequadament quan es presenta el foc i vore's obligats a demanar ajuda a les comunitats veïnes en el retart que comporta que l'ajuda vinga de fora.

 

Incendi forestal

            A nivell dels ciutadans son moltes les actituts que s'han d'evitar. Quan vas a un parage natural, al deixar-lo, este ha d'estar tan net o mes que quan te'l trobares. La costum de deixar fem, baix l'excusa de que es biodegradable, convertix en abocadors els llocs visitats pels campistes. Cosa que atrau a tot tipo d'insectes llevant-li tot l'encant. Per molt biodegradable que siga trobar recialles de menjars, corfes i osos escampats per terra no resulta gens enchisador per als següents visitants. Quan u s'acostuma a tirar el fem, es mes facil que tire tambe cristals i estos poden porvocar incendis.

 

Incivisme plasmat en la naturalea

            Es un problema d'educacio, no resulta gens dificil trobar-te per lo carrer de les ciutats a gent que tira papers a terra de tot tipo (una nota, publicitat que no volen, el billet del bus, l'envoltori d'un pastiç, etc.). Se n'emporten la palma els fumadors, que alla a on van escampen fum, cendra i puntes. Les ciutats mes netes d'Europa no ho son perque disponguen del millor sistema de neteja sino perque els seus ciutadans estan conscienciats i embruten menys.

             Els chiquets tendixen a reproduir allo que fan sos pares, eixe sería el primer punt de partida per a inculcar un sentit civic i de respecte en l'entorn. En segon lloc, en les escoles, ademes d'ensenyar les materies reglades, s'ha d'implantar l'ensenyança d'un comportament civic i de respecte als demes, a la naturalea  i a la vida. Temps arrere contavem en l'assignatura "Educacio per a la ciutadania", recentment suprimida. Existix la classe "d'Etica", per desgracia, en la majoria dels centres desvirtuen el concepte del nom de la materia que s'hauria d'impartir i en lloc d'ensenyar lo que es un comportament etic i valors morals, es llimiten a ensenyar l'historia de les religions... No obstant, i en totes les carencies i defectes, en l'ensenyança i educacio està el futur.

http://theworldismin3.blogspot.com.es/

Imagens: Quelo, d'Archiu
                Doberman, m.forocoches.com
                Gos engabiat, larioja.com
                Gossos penjats, tuslances.com
                Baralles de gossos, elmaltratoanimalenelmund.blogspot.com
                Incendis Alzira i Carcaixent, AVANT d'archiu
                Incendi forestal, diariolostuxltlas.com
                Pintada en pedra, trotamexico.com
                

Miquel Real