Aigua per a tots / Antoni Fontelles

9/12/2017

Camp quartejat per la sequía

           Fa anys, el govern autonomic del PP treya a passejar este lema i a la gent, un dia i l’atre tambe, contra l’eixecutiu socialiste de José Luis Rodríguez Zapatero. I es que els popularistes sempre han tengut una ramalada radical i antisistema (¡Que li ho pregunten a la ‘thatcher valenciana’, per allo de llevar subvencions als sindicats –ho entenc, perque no son dels seus– i als empresaris –no ho entenc, perque acudien a les manifestacions de l’aigua–). 

          Estos primers mesos de l’any hidrologic –començà en octubre– no estan sent ‘normals’ ni aci –era l’epoca de gotes fredes i de riuades– ni en el restant de l’estat. Portem un trimestre molt roïn i no hem tengut restriccions d’aigua com si que se n’han produit en uns atres llocs. 

Segons les ultimes sifres, els pantans d’Espanya estan al 37 % de la capacitat –la mija de l’ultima decada es del 54 %–; les reserves de la conca del Xuquer se situen en el 24 % i les del Segura en el 18 %. ¿Entenem el problema?, ¿som conscients que la tendencia a la llarga es que els rius aportaran menys aigua als embassaments i que sera un recurs mes escas i mes car? 

Se que alguns, als que els encanta el ciment i les ‘pilotaes urbanistiques’, continuaran clamant i reclamant transvasos –si fa falta, del Nil–, encara que coneguen els deficits hidrics dels rius cedents i dels pantans i no hi haja una solucio proxima. ¿Per qué?, perque les conduccions tampoc estan fetes ya que els que ‘odiaven’ al Regne de Valencia anularen les obres. Per contra, aquells que el ‘volien’ nos han deixat en les bujaques buides i plens de deutes… que els ho diguen a la Generalitat i a moltissims ajuntaments que estan dedicats a pagar credits i poc mes. ¡Que bonico era fer festa en els diners dels atres! Segur que Bernard Charles Ecclestone, ‘Bernie’ per als intims, no te estos problemes. 

          Si la cosa continúa aixina, l’estiu que ve patirém molt, tant en el consum domestic com en l’agricola…. Aixo si, en el meu poble, a dos quilometros i mig de la mar tenim piscina i com aci, en els municipis de la contornada…fruit dels anys de les ‘vaques grosses’. ¿Que volies reasfaltar el carrer de Dalt? Puix vas a tindre aixo i piscina i a lo millor un camp de golf (que s’abastirà d’aigües depurades). I axina anaven un any darrere d’un atre i el carro avant.

 

Gata prohibix omplir piscines i regar camps a causa de la sequía

 

          I mentrestant desperdiciem 274 hectometros cubics anuals d’aigües residuals per falta d’adequacio de les plantes de tractament (Levante-EMV, 5-11-17). I no parlem ya de les inversions dels que nos volen … a morir… el govern central –del PP, vaja ¡quína casualitat!, ¡estos rojos de merda tenen la culpa!–. Aixo, ahi està l’interes estatal que es traduix en no aplega als dos millons d’euros enguany, en 2017 (Levante-EMV, 21-11-17). 

Hem de canviar de mentalitat: les persones, realisant les nostres chicotetes aportacions a l’estalvi; la ciencia, investigant en cultius adaptats a escenaris d’escassea; les autoritats, planificant i mirant a llarc determini, i els agricultors a acordar la produccio al terreny, perque no es poden plantar taronjars en el Sahara… 

Per sort per a valencianes i valencians, i ho dic en totes les lletres, de la malaida herencia socialista nos queden unes noves instalacions per a transformar l’aigua de la mar, per a regar o per a us huma. Actualment de les cinc plantes desaladores que tenim en el nostre territori nomes està en funcionament la de Torrevella pero no les atres –Muchamel, Sagunt, Moncofa i Orpesa–. Tambe per sort, l’actual govern estatal del PP es un poc mes sensible i no tan ‘taliban’ com els que hem tengut durant 20 anys i ha anunciat que l’any que ve doblarà la produccio de Torrevella. 

He de recordar les critiques del conseller “sandía” de Territori, Esteban González, al president Zapatero quan est afirmà que les desaladores serien la solucio per a Valencia i Murcia. Les plantes de transformacio quedaren definides en una famosissima expressio –per a la posteritat– com a “las centrales nucleares del mar” (4-3-07)… ¡En lo aficionats que son ells, precisament, a les nuclears de veres!. No els caigue la cara de vergonya a pesar de que posaren mil traves per a que no funcionaren les instalacions, perque ells estaven i estan a favor del desbalafiament, d’explotar al maxim les aigües superficials i les soterranees. 

Mes pronte que tart, haurem de ser conscients de que l’aigua es un be escassissim, i que no es nota fins que obrim l’aixeta i no ix res. Estalviar, depurar, reciclar, desalar son algunes de les coses que estan en les nostres mans. Ara, pot ser que l’aigua desalada siga cara… si, pero quan no ploga i hajam agotat els aqüifers… sempre nos quedara regar en vi… ¡a vore si es mes barat!

 

Imagens: camp quartejat per la sequía, hortainformacio.files//wordpress.com
                       piscina en Gata, hidroblog.com    

 

                                                                     Antoni Fontelles