Cóm caçar a Piolin o la devaluacio salarial selectiva / Per J. Masia

16/7/2014

Repetixen com un mantra els economistes neolliberals que a soles devaluant salaris podem ser mes competitius. Aço com la majoria de lo que diuen es absolutament fals. Es podria fer tambe una devaluacio de la moneda o lo que es optim, millorar les tecniques del management (direccio i gestio empresarial). Hi ha uns principis i ferramentes que milloren la produccio i la competitivitat: el Kaizen, el lean management, els six sigma, etc. Ademes, la devaluacio salarial es la tecnica coneguda com la de l'empobriment del veï i tots els economistes saben que aço nos porta, si es manté, inevitablement a la quebra o a la fallida en cadena. Ha de quedar molt clar que cap economiste del mon ha escrit que a soles en exportacio eixim de la crisis, es necessita activar la demanda interna creant empleo, sí o sí, a banda de que ho escriguera Keynes ¿No es de sentit comu?

La devaluacio de la moneda no es pot fer (teoricament), perque el Banc Central Europeu (BCE), que en principi i com be afirma Vicenç Navarro es un lobby de la banca que actua com un cartel mafios, els bancs agarren diners al 0.15 % del BCE i compren deute d'un païs al 3% o al 4 %, sense cap risc i en un benefici descomunal, sense fer res. Per aço es tan diferent d’uns atres bancs centrals com la FED de EEUU, el banc d’Anglaterra o el banc central japones, en mes competencies, presten als seus estats sense fer negoci i ademes tenen mes competencies i mes poder per a controlar una crisis. Una atra trampa vindra en acabant, el deficit i el deute public se dispararan, en bona part, per fer-se carrec dels deutes privats (bancs, constructors, promotors...), a continuacio acusaran a l'Estat de ser ineficaç i malbaratar els ingressos i els demanaran ajusts i retalls, un Estat en contraccio es la millor coyuntura per a sometre’l.

La pregunta del millo: ¿Per qué no presta el BCE directament als estats que el crearen? Si el BCE o l’antic banc d’Espanya hagueren prestat directament al païs, Espanya tindria un deute public d’un 14 % del seu PIB en lloc d’un 87 % en 2012. ¿Queda clar o ho torne a repetir? No caldria haver fet cap retall per un deute galopant.

El deute privat nos ha llançat als peus dels cavalls.Per aço molts reclamem una auditoria dels contes, es un deute illegitim, perque no hauriem de pagar el rescat bancari ni la Sareb (el banc roïn). Tots els diners haurien d'haver anat a la creacio d'ocupacio, no a rescatar a banquers en jubilacions multimillonaries (a soles Caixa Penedés tenía previst i firmat repartir 31 millons d'euros entre 5 ex directius).

Es senzill, tot aço que ocorre seguix una fulla de ruta (el consens de Washington) per a substituir el poder dels governs per les grans multinacionals com vol rematar ara l'acort de lliure comerç UE- EEUU, conegut com a TTIP (Tractat Transatlantic de Comerç i Inversions). Aço s'han fartat de denunciar-ho i demostrar-ho fa decades, entre molts atres, Noam Chomsky, Naomi Klein, Viviane Forrester, William Black, i Susan George, en els seus llibres. Per cert com els han contat fins a la extenuacio que ningu endevinà la crisis que venia, els han mentit una atra vegada mes, per a variar, tots estos sí descobriren lo que se'ns venia damunt ademes de Joseph Stiglitz, Steve Keen, James Galbraith, Thomas Piketty, Paul Krugman... pero, cap neolliberal en la llista ¿Casualitat o causalitat?, ¿acas cap d'ells te superioritat intelectual? Responc a les preguntes per a evitar ambigüetats: causalitat i no.

El neolliberalisme i la situacio creada han obligat a establir als governs (sino te destituixen democraticament com en Grecia o Italia) la regla d’or (sostre maxim de deficit) que obligarà a l’Estat al pago preferent als acreedors, es dir, que l'Estat s'autoimpon una soga al coll (per pagar els desgavells d'empreses privades) compartida en els ciutadans, poden obligar a retallar tot lo imaginable, com lo que estan fent, com per eixemple els subsidis de desocupacio o reduir les pensions per a pagar preferentment als acreedors, està marcat a foc en 15 dies en l'abans intocable Constitucio (Art. 135), operacio realisada en un mes de vacacions, agost, pel bipartit espanyol (PP-PSOE). En premeditacio, alevosia i festivitat.

Si volen la devaluacio salarial ha ser de TOTS els actors, yo no conec a cap economiste que parle d'una devaluacio selectiva, la veritat es que els neocons no tenen valor de dir-ho (eviten aixina mostrar el trencat pacte social), pero mentres que es produix una baixada del poder adquisitiu de la classe baixa i mija es disparen els beneficis empresarials i la riquea (13 % mes de rics que l'any passat). Els directius del IBEX 35 han aumentat un 67 % els sous des de que governa Rajoy mentres que els treballadors l'han vist reduit. Les 20 majors fortunes d'Espanya equivalen als ingressos del 20% de la poblacio mes pobre. ¿Mes clar? Existix una elit extractiva, ho volen TOT.

Com digue Piolin: "Me pareció ver un lindo gatito". Llastima que els votants de la dreta i ultradreta no tinguen la superioritat intelectual de Piolin. Com escrigue Tommy Douglas:¿Quan els ratolins deixaran de votar als gats?