El valencianisme: entre lo urgent i lo important (i II) / J. Masia

19/5/2021

            Lo important es crear un valencianisme politic transversal que arribe a tota la societat, i tota es tota, tambe a l'esquerra. Sobren tots els partidets de dretes que brollen com un virus divisionari que dirigixen el descontent atomisador cap al PP o VOX.
            La nefasta tradicio i les fobies ideologiques de Xavier Casp i Miquel Adlert nos ficaren la corda al coll, perque reduiren i encapsularen el valencianisme com un element subsidiari dins de la dreta, que l'ha utilisat com un clinex, el trau a passejar en eleccions i diariament l'atropella en cada una de les seues activitats i fets. ¡Obres son amors! Les paraules no servixen de res.
            Condenaren al valencianisme a ser relatiu, volatil, en els millors dels casos apareixeria quan governaren els seus defensors, perque quan guanyaren els atres tombarien tot lo conseguit. Est es l'erro ideologic i estrategic fonamental. El valencianisme no hauria de ser un element secundari o terciari sino un element nuclear, supraordenador, hauria de ser el centre de la constelacio d'idees i no el quint satelit d'un exoplaneta. Observen cóm l'espanyolisme es compartit per totes les forces madrilenyes o cóm hi ha catalanisme en cada partit catala, la seua cultura va avant governe qui governe, es el nacionalisme de tots. Per aço, cada vegada que un centraliste o regionaliste ataca a un nacionaliste i progressiste està fent antivalencianisme.
            La supeditacio a la dreta es la millor mostra de que el valencianisme es intrumentalisat pel regionalisme. Exclogueren de l'equacio a l'esquerra, es deixà de llaurar el camp i es perde, i uns atres s'aprofitaren. El simplisme dretes-valencianistes contra esquerres-pancatalanistes no es sosté en les proves empiriques, tots els partits valencians sostenen les identitats alienes. Per aço, no hi ha cosa mes important que oferir una solucio total o globalisadora, nomes un partit d'esquerra i u de dretes o be una plataforma comuna com es l'Encontre.          
            Tres qüestions sobre les que reflexionar, la primera es que quan s'ataca indiscriminadament a la 'casta politica' els que arrepleguen els redits son els populistes de l'extrema dreta. ACNV ve demostrant que es pot fer una politica alternativa, que demostrem dia a dia, mes que ningu. Si el nacionalisme progressiste no rep major soport es perque majoritariament el valencianisme es lo que es. El pancatalanisme tenía, en bona part, rao quan utilisava l'estereotip (dreta-blavers), pero no feya falta sobregeneralisar ni tampoc ocultar als nacionalistes d'esquerres.

            La segona es que la separacio cultura-politica tant de moda en el valencianisme –quan els ha interessat s'han oblidat de fer-ho: revisen el soport GAV-UV-CV o el de LRP-RACV-PP–, ho he explicat moltes vegades, es absurda i demostra l'intent de manipulacio o l'incultura del que ho afirma. No hi ha tal separacio, no l'ha mantinguda cap intelectual en l'historia de l'humanitat. Segons Aristotil, els humans som zoon politikon, un animal que viu en societat i no pot renunciar a fer ciutat en totes i cada una de les actuacions que realisa, per nimies que nos pareguen. ¡Punt final a tanta estulticia!  
            La tercera es passar a l'accio. Mon yayo me dia que els consells en diners, quí es considere valencianiste que participe activament en els partits fent-los mes grans cada dia –el clic internautic no es suficient–. Nomes valen la pena els transversals i els que escriguen be en valencià (que tambe saben escriure be en castella, en ocasions), es predica en l'eixemple i qui no el done no mereix el seu vot. Es l'unica solucio si no volem estar exposts en un museu de folclor extinguit, i si volen aço podem parar ya, perque en tenim de sobra. Mantindre la cultura valenciana es necessari pero esta nomes sobreviura si està politicament viva.
            Podria resumir la reinaxença del XX com el triumf de la poesia sobre la politica. Pero aço requerix una matisacio: l'agenda politica dominant era el centralisme i el regionalisme del nefast Teodoro Llorente, descapçaren la reivindicacio nacional autoctona per a oferir noves glories a Espanya. Si, hi hague politica, pero no la que voliem.
            Lo important es la politica valencianista i lo urgent es defendre'ns. Espai en els pocavergonya que es presenten com a valencianistes i ho fan tot en castella o en faltes d'ortografia en el nostre idioma, sens importa-los gens ni miqueta, una atra cosa es l'humiltat de qui intenta fer-ho be i depren, es facil distinguir l'implicacio idiomatica real i la pocavergonya. Al mateix temps, es dificil defendre be lo que s'ignora.
            El poeta Antonio Machado (1936) nos senyalà el cami: "Vosotros debéis hacer política, aunque otra cosa os digan los que pretenden hacerla sin vosotros, y naturalmente, contra vosotros.". ¡Cavallers, va de bo!
Image: Wikipedia (cygnis_insignis), diari La Veu

J.Masia