La Calgonitina / Per J. Masia

24/7/2014

La calgonitina no es un nova substancia o un element quimic descobert per mi, es un antic medicament que nos recepten debades, i clar quan la gent escolta que es gratuït... Obedix a juntar el famos producte de neteja Calgón i TINA (There is no alternative) que es la frase per la que era coneguda l'inefable dama de ferro, Margaret Thatcher, el seu model neolliberal era indiscutible i ella utilisava la seua infalibilitat papal per a emetre les seues opinions. Aixina el neolliberalisme passà de la pseudoteoria economica al dogma de fe. A base de repetir-la en els mijos de comunicacio pels comissaris i ideolecs ben pagats, la poblacio acabà assumint que no hi ha cap d’atra alternativa a l'austericidi i es trobaren en el cervell llavat a fondo per la força de Calgon Carbon Water Treatment Activated. D'aquella pols estos fancs.

En els diners del rescat bancari (250.000 millons, 25 % del PIB espanyol, no ho escriu  rojos terroristes, okupes, nazis, etarres i antisistema sino el FMI) es podrien fer unes atres coses, es el cost d'oportunitat lo que està en joc. Se podien haver tancat com fan totes les empreses quan son inviables ¿A on estan els neolliberals criticant les ajudes estatals... de vacacions? ¡Seran cinics!

En els 12.050 millons que nos costarà el regal de Catalunya banc al BBVA se podria pagar a tots els treballadors una paga minima i encara nos sobraria diners. Ignacio Escobar escriu que podriem estalviar-nos 7 anys de recaptacio del repago sanitari, es 682 mes que lo que ha destinat el govern del PP a solventar la pobrea infantil. Sí que hi ha alternatives lo que ocorre es que no volen, poden, pero no volen. 

Els faches i alguns economistes pro PSOE es qüestionen que la renda basica no es possible perque no hi ha diners, ¡Com que no es possible! ¿D'a on eixen els diners per a l'interminable rescat bancari? ¡Per ad aço sempre hi ha diners! S'agarra abans a un mentiros que a un coixo. Com diria la nostra miniThatcher, a la que se busca (dead or alive) per donar-se a la fuga, Espe d'Espanya: "repita conmigo, sí que hay dinero pero es que me lo quiero llevar yo porque no llego a fin de mes". 

Els neolliberals, no s'atrevixen a dir lo que pensen, perque estan mentint sempre per a no trencar la cohesio i la pau social, el contracte social, lo que ocorre es que pels seus fets els coneixereu. No es pot argumentar que no hi ha diners per a qüestions socials en acabant vore cóm l'elit extractiva arrasa les rendes de la poblacio. No es creible ya, la llastima es que estem en un mon injust perque a soles els votants d'un partit haurien de patir les conseqüencies que s'extrauen directament del seu vot. No se per quína rao metafisica 2.800.000 chiquets han de passar fam en Espanya ¿Quí m'ho pot explicar? 

Que al votant del PP li done igual la pobrea o no li importe la fam com per a canviar el seu vot es podria calificar d'una conducta criminal, inhumana i egoista, ¿Creuen que m'he excedit? ¿com calificarien denegar un tractament contra el cancer per ser car (aço ocorre en el Gran Regne d'Espanya)?, ¿li agradaria que li ocorreguera a voste o ad algun familiar?, ¿com justifiquen que els chiquets passen fam? Si es lleven les ulleres de l'ideologia politica voran que es inadmissible que Espanya siga el païs mes desigual de la UE 27 a soles superat per Rumania, l'ultim, ¿Pero aço es normal? Sí, nos repetixen, hem d'assumir i acceptar esta situacio perque no hi ha alternativa, han de pagar sempre els mateixos. Al proxim govern, vaig a somiar, si no fora el bipartit etern, no se'ls hauria de concedir 100 dies de cortesia sino 4 anys per a desfer la destroça del PP, llastima que molts moriran pel cami pel caprig d'alguns compatriotes de votar les politiques neolliberals que son un crim contra l’humanitat, abans, ara i en el futur.

Ya Kant es plantejà que fins a un poble de dimonis, els interessaria donar-se unes normes de convivencia ¿Qué som si permetem que els chiquets passen fam?, ¿qué son els que permeten en el seu vot esta situacio? L'unica formula dels dimonis per a tirar avant es pensar en el refrany: que diga la gent que yo vaig calent, o el mes caçola que "se jodan" fabria, tapar-se el nas i tancar els ulls.