El nou govern de la Generalitat Valenciana cada vegada es mes nacionalcatoliciste que l’anterior: policies, guardies civils i escolanets per tot arreu el componen, com no podia ser d’una atra manera. Pero fan com el refra: Jesus, pequé, ¿quàn ixca d’aci a quí fotre?

L’eixecutiu, salvant les distancies, em recorda als membres tecnocrates de l’Opus Dei del govern franquiste, pero me pareix que la competencia tecnica d’aquells experts era superior als d’este, a les proves em remet. Tenim a l’exdecana de l’Universitat Catolica, tampoc faltaven els estudis de la guardia civil i portaveu del CECOPI, eclesiastics i funeraris, o l’especialiste en transfuguisme, el policia Argüeso. I tota la paella amanida, com a guinda, del costaler i cantant, Carlos Mazón, al capdavant dels brillants gestors que son els populars, com tot lo mon sap.

Per a lo unic que son brillants els del PP, com a bona au carronyera que es la gavina, es en repartir 62 millons d’euros en empreses implicades en la corrupcio infinita pepera. Lo pijor no es l’immoralitat historica d’estos personages, es la plebe que consumix, s’embriaga, oculta, ignora i li te igual els diners publics, perque s’identifiquen en les politiques que no paren de votar, al remat, son els corresponsables immorals de la desfeta. Lligam que ningu, o pocs senyalem, perque l'exoneracio sistematica de la responsabilitat es illogica. I no es perque la relacio siga obtusa o complicada perque es directa i clarissima: el teu vot provoca o favorix una politica.

L’elegit po-li-ti-ca-ment, el nou vicepresident del Govern valencià per a la Recuperacio Economica i Social, el tinent general, Francisco José Gan Pampols dia lo següent: “Busco rodearme de los mejores. Y luego, de una forma muy especial, quitar el debate de la reconstrucción del ámbito político. Dejarlo simplemente en el ámbito técnico” (ElPaís, 19-11-2024). ¡Vaja! Este senyor, tot i que ha escrit un llibre, com tots els antipolitics no han sentit parlar d’Aristotil i el zoon politikón. Quan apunta a l’objectiu: construir una elit “ajena a la partitocracia” sona mes a: “¡Todos al suelo, coño!”. Si Karl Popper alçara el cap li regalaria La societat oberta per a que li entrara per un oit i li’n ixquera per l’atre, perque el desig es una dictadura.

¡Que no haura votat el poble al selecte per a que lidere la reconstruccio! I ad este senyor, la dreta el considera un intelectual tuiter (reflexions llimitades a 280 caracters) que te costum de retuitejar mensages d’ultradreta −no cal que busquen esta rellevant informacio en La Razón o l’ABC perque no la trobaran− (ElDiario, 21-11-2024). Ad este senyor no el coneixia ningu i l’eleccio prove de Madrit, aço implica que este militar mantenia relacions politiques, no se si tambe en el famos Ventorro, que ara oculta i nega. La vinculacio es innegable, per aço mateixa ocultar-la es mes ridicula, pero mes castrense: ¡aci mane yo i els politics no ficaran cullerada!

¡Qué baix està el llisto! No descarte que Mazón fiche a Chabeli. Mes encara quan ha modificat que ningu puga cobrar mes d’un 15% mes que el president (el servici a ¡Espanya! d'este patriota entregat per a la causa mes noble nos costarà mes de 95.000 €). La nomina d’un membre de l’elit es alta, per aço, lo mes important que s’ha de fer ara es que Mazón lleve el llimit, en l’excuseta de bon pagador, perque “Necesitamos incorporar talento. Es una medida excepcional”, no havia chafat Valencia i ya estava demanant (LaVanguardia, 26-11-2024). ¡En un parell! Una atra formula mes barata es que els negligents se’n vagen, lo que quedara tindria mes talent, encara que fora un gerro chinenc.

Lo primer que ha fet el sublim es fichar al general de brigada de l’eixercit de terra, Venancio Aguado de Diego, que ocuparà la Secretaria Autonómica del seu gabinet. En fi, nos ha perjurat que abans de la fi d’any tindrem noticies de la reconstruccio.

Estos senyors tenen un gran curriculum com a mi-li-tars, pero res mes. No els dona ni per intuir la contradiccio: el discurs antipolitic es incongruent en l’acceptacio de l’encomanda po-li-ti-ca. Molt mes inteligent i ajustat a la realitat sería haver dit que te autonomia i que no admetria ingerencia del Partit Popular, perque si no, falaçment, confon la part pel tot. Pero, com que l’inteligencia es el cami i est es fa al caminar… Lo millor que ha fet es ocupar el lloc de Susana Camarero, la de cara forrada de vaqueta, a la que podien haver despachat. Ixcà facen una gran i necessaria faena, perque el seu exit sera el de tots.

Esta musiqueta me sona, els valencians i les valencianes ho haurien de saber: la AVL es una creacio po-li-ti-ca impu-ra i du-ra, en acabant, resultava comic i patetic com els academics triats po-li-ti-ca-ment renunciaven al seu orige i reclamaven ser homens de ciencia pura i virginal. ¡Ya està be d’enganyar! Que si, que la majoria de gent es inocent o estupida en grau superlatiu, pero no cal abusar d’aço i si, accepte que l’ideal ilustrat kantia d’atrevix-te a pensar es un desideratum impossible. El valencianisme populariste (es una contradictio in terminis), els devots del pancaespanyoliste PP, son una prova concloent. Votar a una ideologia contraria a lo que dius representar es una impostura.¡Encara, algu es qüestiona perque el valencianisme no funciona!       

           Ho he escrit i em reaferme: la direccio de la reconstruccio ha d’estar en mans del experts de l’Universitat de Valencia i de la Politecnica que son, sense dubte racional perque ho han demostrat en publicacions i llibres, els que mes saben del mon de la situacio hidraulica en la nostra nacio. No se, per quína brillant rao, als experts d’estes universitats se’ls nega la competencia de saber coordinar, unic motiu de l’eleccio militar. ¿Es imprescindible la participacio d’este senyor? La resposta es: rotundament no. Tambe es curios que els dos militars siguen de fora, el cap catala i l’atre de Segovia, u retirat i l’atre en la reserva, ¿es que els militars valencians en actiu son com els valencians, en general, incompetents per a tot?

El discurs de l’antipolitica en ocasions no resulta evident, es el cas de la mija veritat temporal de l’asercio: el poble salva al poble. Eixa calculada ambigüetat del populisme es com el nou caixer del Turia que du vots a l’extrema dreta, mes clar: l’antipolitica es extrema dreta i la desinformacio es l’instrument. Crec que es innegable el paper de voluntaris i professionals voluntaris, com tambe crec que una vegada passats els primers dies requeria, si o si, l’intervencio de les administracions per a coordinar, millor o pijor, i la reconstruccio que exclusivament poden fer-ne estes.

En la reconstruccio son ne-ce-ssa-ri-es, mes que mai, les administracions po-li-ti-ques (les mateixes i roïnes que coloquen a dit a militars que rebugen el pecat original del seu nomenament). Com ya escrigui en el meu especial sobre la dana, em preocupen molt les ajudes, en concret, a fondo perdut, per a persones, autonoms i empresaris sense capacitat finançera, la rao es molt simple: en els bancs se’n feu. Si no es realisa el dany economic i social, directe i indirecte, sera increible perque els condenarém a la desocupacio.

Es tracta de pensar, d’entendre les fases, mantindre’s llunt del foc que activen les faules i no deixar-se dur pels simplismes que sempre provenen de l’extrema dreta i la dreta extrema i que estan fent d’este mon un lloc pijor.

PD. Tindre’n a u mes incompetent que tu es un segur de vida, te salva, te protegix i te lleva del foc mediatic. Es el cas de l’alcadelsa de Valencia, Maria José Catala, que li ho pregunten als morts del cap i casal (17).

Imagens: valenciaplaza.com, hortanoticias.com.