Vaja per davant que el 90 % dels votants d’extrema dreta votaven al PP, per alguna rao sería, ¿no? Aço fins que naixque de les mateixes entranyes VOX. El magistrat emerit del TS (Tribunal Suprem), José A. Martín Pallín, diu que tenim dreta extrema i d’extrema dreta, correcte. Nomes cal analisar cóm es posiciona el PP, contra: la llei del divorç, el matrimoni homosexual, la llei LGTBI, l’aument del sou minim interprofessional, la reduccio de la jornada laboral, l’aument de les pensions, els ertos, els imposts a la banca i a les energetiques, l’excepcio iberica, etc. Despuix alguns des-centrats diuen que no hi ha ideologies, ¡que santa Llucia els conserve la vista!

Hem d’afegir al clup a Boris Johnson, Donald Trump i Jair Bolsonaro que son l’eixemple de cóm uns destarifats poden arribar ben llunt, son els mes destacats, pero no els unics, miren dins d’Europa. L’ultradreta escampa en dos ideologies basiques: el neolliberalisme i el conservadurisme.

El polemic assessor, Miguel Ángel Rodríguez (MAR), prepara com un masterchef el seu plat a foc lent, el nomena IDA (acronim d’Isabel D. Ayuso, com escriu Fontelles) i l’ha transformat en l’oposicio a Pedro Sánchez. A la joca espera el moment per a disparar a l’anet Fake-jo. El primer i premiat plat de MAR fon José M. Aznar, l’idea clau era apareixer en les noticies a qualsevol preu o astracanada, quan la barbaritat siga mes grossa mes espai ocuparà i d’aci a les ayusades diaries hi ha un pas. Posicionar-se a favor del esperpentic argenti Javier Milei es la penultima, perque en ella mai te fi l’estulticia, es la prova de que l’infinit existix. El PP i VOX donen la medalla d’Honor Municipal de Madrit a Israel en reconeixement pel genocidi palesti tan ben fet, per una atra cosa no pot ser.

 Cap a les ïlles Canaries s’han desplaçat milers de persones en busca d’una vida millor. Aço ocorrerà sempre que els països d’orige no oferixquen una vida digna, per aço no hi ha murs ni policies que els detindran, a vore si es fan a l’idea d’una vegada per totes. Les declaracions de la dreta extrema, pero moderada, ho deixen ben clar, estan en perfecta sintonia en les atres forces populistes europees, quan plantegen l’immigracio com un problema: avalancha, invasio, delinqüencia, malalties, etc., repliquen els topics. La purea de la sanc de la gran nacio espanyola es la reclamacio historica, publica o latent i compartida del carpetovetonic, que tan be representa u dels desfasats, Jaime Mayor Oreja, ex ministre d’Interior i eurodiputat del PP, quan afirmava, sense rubor, que durant el franquisme “muchas familias lo vivieron con naturalidad y tranquilidad" perque la situacio era de "extraordinaria placidez" (ElPaís, 16-09-2007).

Està clar que l’immigracio es un assunt molt complicat, pero no es pot deixar l’agenda publica en mans de l’ultradreta. Mentres que el passiu govern la gestiona, l’activa dreta extrema i l’ultradreta atien els instints animals, primitius, de por, incertea i agressivitat contra el colectiu foraneu. Portades en l’invasio terrestre i naval intenten esglayar, aço si, sempre que no siga un ric arap o una cantant estrangera, que inclus en el racisme hi ha classes i classes o diferents especies d’animals. En l’aporofobia −rebuig dels pobres−, es dir, hi ha doble discriminacio i en alguns llocs el genero es una atra constant afegida. Els pensaments deformats, els biaixos cognitius i les falacies lliguen entre si.

El popularissim regidor de Cultura i de Tradicions Culturals, en Torrox (Malaga), Salvador Escudero feu les següents prototipiques declaracions xenofobes:

“Control no sé: como no le ponen una marca como a los animales que les ponen una pulserita o algo de eso, no sé “Nos los encasquetan así porque sí, por la puerta de atrás, sin tener nada preparado de seguridad ni nada. Es como si te meten una bomba de relojería y no te dicen cuándo va a explotar […] No sabemos por dónde van a ir. No sabemos si van a tirar por la carretera, si te van a robar un coche, si van a buscarse la vida, porque no tienen nada […] los meten en un hotel, unas vacaciones totalmente pagadas […] Metemos el tifus aquí. Es que no sabemos lo que nos puede traer” (ElPaís, 25-10-2023).

Ayuso no podia quedar-se callada i per a traure profit de l’embolic es sumava a la festa de caldejar l’ambient i despertar els instints basics. Al principi, li ixque la caritat cristiana i estava preocupada perque el govern els repartira com a “fardos”, pero despuix brollà la predominant xenofobia que tan profundament te en el seu cor de nacionalista excloent: “Son incapaces de gestionar nada, empezando por la llegada masiva de inmigrantes que sin más dialogo ni más previsión se disponen a repartir a miles entre las comunidades autónomas en un momento de máximo temor por la seguridad nacional” (Ser, 26-10-2023; el subrallat es meu). La vinculacio de l’immigracio i la delinqüencia es obvia.

Imagens: istockphoto.com, elplural.com, facebook.com,