L’extrema dreta es un gran problema mundial contra el que s’enfronten les democracies, els ciutadans i els partits d’esquerres. Molts del partits de dretes s’han descentrat o concentrat en el discurs raciste i utilisen les mateixes seudoraons programatiques per a recuperar als fills intolerants.

Els ultimos casos de les revoltes en el Regne Unit o els resultats dels neonazis AfD en Alemania som mes que un sintoma, es una tendencia ben consolidada: en Europa sumen la segona força en el parlament i inclus la presidenta Von der Leyen els blanqueja en el seu govern, lo del cordo sanitari li sona a fisica quantica. No els resultarà estrany saber que la formacio germanica la crearen membres de la moderadissima CDU i els moderadissims neolliberals, ¿els sona la canço a lo de PP-VOX? ¡Per a que despuix alguns creguen que hi ha centre politic!

Es indigne de destacar el paperot d’alguna dreta, supermegacentrada i sostinguda per l’extrema dreta en governs, i socialdemocracia europea que compren el relat xenofop i envien vots directament als ultres. Mala estrategia i pijor tactica. Dinamarca i Suecia paguen per a que se’n vagen del païs, els ultims posaran damunt de la taula 30.000 € per cap (elDiario.es, 16-9-2024). De les repercusions socials d’aument de les agressions d’odi ni parlen.

Est estiu no s’ha parlat de la serp d’estiu de Gibraltar. Per aço, l’oposicio en manco idees que un led de 1w es dedica a crear l’agenda sobre l’immigracio, atien el foc, les emocions i els sentiments negatius que activen exclusivament el pensar rapit (que batejà el nobelisat sicolec Daniel Kahneman), que es caracterisa entre atres coses pel seu simplisme.

Yo crec que el posicionament ha de ser el d’assumir l’incompetencia, la negligencia o l’incapacitat i no l’etnocentrisme. Hem fracassat en viure en un mon obert, molts no troben cap problema en que el capital es menege per a on vol, pero si son persones si. No te gens d’etic dificultar l’immigracio o per eixemple, impedir-la des del racisme institucional en el cas de l’asil, per aço crec necessari partir des de la decepcio com a societat perque tenim un deute en els drets humans; compaginar-los en la realpolitik es el repte: lo ideal contra lo real me mostra un quadro nomenat frustracio.

La restriccio del marc

La neollengua vincula l’immigracio en fenomens naturals destructius i belics, i per tant, negatius. Es prototipic el marc pernicios que apareix en tots els treballs de sociologia i sicologia que investiguen el fenomen: ‘varons en edat militar’, ones, avalancha, pressio, descontrol, virus, malalties, delinqüencia, invasio, l’islamisacio de la societat… El relat partix de falacies i pensaments deformats.

El pensament deformat de filtrage oculta sistematicament la perspectiva positiva que es la contribucio a l’economia perque consumixen i paguen imposts. De fet, la nova regularisacio conta en el soport de tots els partits en el Parlament, excepte VOX. Naix d’una iniciativa popular en 600.000 firmes i propon que l’Estat Espanyol regularise a 500.000 immigrants. La Fundación porCausa publica en Informes esenciales 2022 que recaptaria entre 790 i 950 millons mes a l’any per a les arques publiques, una aportacio neta mija de 3.500 € per estranger (elDiario.es, 16-9-2024; vore el quadro de baix en les sifres del propi diari).

Igual no sobra dir que la major recaptacio fiscal implica millors servicis per a tots i acabar en bona part de l’economia sumergida i l’explotacio laboral. En moltes ocasions, realisen el treball que no volen fer els espanyols, fonamentalment en el sector primari, tambe la construccio i el cuidat de majors.

La falta d’empatia fa ininteligible que ningu se’n va de sa casa i s’arrisca innecessariament a morir o patir en extrem si no te una necessitat vital. No hi ha efecte crida perque l’efecte es fugida.

La solucio populista i racista es alçar murs, cridar a l’armada i a les deportacions massives contra els migrants, com fa el destarifat PP, en especial el trio Calatrava: el portaveu del PP en el Congres dels Diputats, Miguel Tellado, l’alcalde de Badalona ‘la neta’, Xavier G. Albiol, o la secretaria general, Cuca Gamarra.

Xenofops en accio

En el mon del deport els decibelis tambe pugen, si abans el racisme era classiste, especialment en el mon del futbol, cada vegada mes en les rets difonen mensages d’odi contra deportistes espanyols, de pares immigrants o en doble nacionalitat, que representen i guanyen medalles per a la seua nacio. ¡Ni les gracies!, es de benparits ser agraits… Esta falta de respecte es calitativa i cuantitativament novedosa, de fet, els delits d’odi han pujat respecte a l’any passat un 21,3%.

Es sobre tot, en el mon de la politica per a on entren per la porta gran, s’està naturalisant paraules, actituts i accions que es traslladen a la societat. Est acostament que ademes es repetix crea familiaritat.

En les Illes Balears, el president del Parlament de VOX, Gabriel Le Senne, trencà la foto d’una dona repressaliada pel franquisme que portava una diputada de la taula. Fon recriminat i, al mateix temps, el PP el mantingue en el carrec, a pesar de la conducta mes que inapropiada i no documentada abans. Van a mes.

Imagens: delajusticia.com, elDiario.es.