El 26 d'abril el Suprem donava per anulada la reserva de sol fet pel Consell per al trasvas de l'Ebre, en aixo se tancava una de les possibilitats de solucio per a l'agricultura de les comarques del sur, tan faltes d'aigua.

 Des de fa mes de 10 anys la Generalitat ha tantejat la possibilitat de transvasar aigua des de la conca mes cabalosa del territori peninsular, l'Ebre, des del seu tram baix, fins a les terres mes seques de la fructifera agricultura valenciana. En aquell temps, el fracas del pla s'atribui a les desavenencies entre un govern nacional de dretes i un madrileny d'esquerres. A canvi el govern de Madrit donà com a solucio el construir una serie de desaladores en les zones de costa, degut al pacte que tenien de governabilitat en la minoria catalana, contraris a ser solidaris en els valencians; desaladores que el govern valencià rebujà. Passat el temps, en el canvi de partit la situacio no ha millorat, i en el mateix partit governant des de Madrit la situacio se feu similar. La resposta per part del consistori valencià fon el silenci, davant de l'impossibilitat de fer critica alguna a la cupula central. 

La clau de tot aixo estava en que els terrenys expropiats al voltant de la llinia de canalisacio havien segut venuts a empresaris afins al govern del PP, en el fi d'instalar camps de golf, i tindre d'esta manera l'aprovisionament adequat. D'esta manera, quedava inutilisat un pla que beneficiava als agricultors del sur per la gorromineria i el desig de negoci d'uns pocs. 

Passats uns intents mes, lluites pels interessos dels amics, el Tribunal Suprem ha donat la punt i fianl definitiu al transvas de l'Ebre en la Nacio Valenciana, a l'anular la reserva de sol que la Generalitat tramità entre 2004 i 2005 per a preservar els terrenys que anaven a ocupar el proyecte. El en aquell temps president de la Generalitat, l'imputat per soborn Francesc Camps, batejà esta franja de terres, «intocables» segons ell, com a la «autopista de la prosperitat», que impedia qualsevol actuacio gracies al Pla d'Actuacio Territorial (PAT) de Corredors d'Infraestructures, a l'espera de que algun Govern central «resucitara» el transvas derogat. 

La declaracio com a reserva de terres ha impedit a xixantacinc municipis durant deu anys qualsevol actuacio, en una franja de terreny de 460 Kms des de Vinaros fins a La Romana, en la vall del Vinalopo. Ademes de l'espai que anava a ocupar el futur canal del transvas, tambe se reservaven 200 metros de terrenys a cada costat de l'hipotetica conduccio que devia de construir-se (que aumentava fins als 400 metros en les zones a on se preveïen basses de regulacio o elements auxiliars del futur transvas). La circumstancia que ha saldat el Corredor d'Infraestructures es un pla parcial de 61.488 m² promogut per l'empresa Urbacon Llevant SL d'Algimia d'Alfara. El transvas de l'Ebre previst en el Pla Hidrologic Nacional no afectava en un principi al terreny que es pretenia urbanisar, ubicat en la partida d'El Picayo, que ya era terreny urbanisable, segons les normes del municipi, calificacio que se mantingue en el Pla General d'Ordenacio Urbana (PGOU) de 2001. Per aixo el 26 de novembre de 2004, l'Ajuntament d'Algimia d'Alfara decidi sometre a informacio publica el pla parcial del sector AR-6. Pero la Generalitat reaccionà airadament a la derogacio del transvas de l'Ebre (en el decret llei del 18 de juny de 2004, que entrà en vigor el 3 de juliol d'eixe any) i decidi aprovar el batejat com a «Corredor d'Infraestructures» que se somete a informacio publica el 29 de novembre de 2004. El problema es que la Generalitat decidi aumentar la reserva de sol del transvas de l'Ebre fins als 200 metros a cada marge de la «futura» canalisacio, lo que afectà de ple al desenroll urbanistic d'Algimia. 

Des de partits com Accio Nacionalista Valenciana s'ha entes que quan està en joc el desenroll d'un conjunt important de comarques i els interessos generals, la prioritat està en el desenroll del territori propi, i molt mes en quant la gestio d'eixos recursos se fan per interessos obscurs, sometent al territori valencià, o a una part d'ell, a una paralisacio permanent per interessos privats d'uns pocs. Aço no es moralment acceptable ni deuria de ser-ho per a qualsevol partit que vol el be per a la seua terra i s'autodeclare “valencianiste”. 

La necessitat de recursos hidrics per a les comarques del sur d'Alacant es un problema a resoldre urgentment, ya que d'esta depen no nomes part de la ma d'obra d'este enorme territori, sino tambe part de la seua economia, a l'haver instalades en este territori moltes industries agroalimentaries dependents d'ell, que proporcionen grans beneficis als municipis, com es el cas de l'industria torronera.

 Albert Cuadrado