Torna i volta: les pensions (i II) / J. Masia

7/10/2021

            Aci patim al tipic neolliberal del PSOE, el chafatolls de Luis Escrivà –ministre d'Inclusio, Seguritat Social i Migracions–, no es que demane la dimissio, es que encara me pareix insultant que el cap dels homens de negre, dels retalls –AIREF–, estiga en el govern, pensen vostes quína sera la rao. Est es com la Sra. Ayuso, cada vegada que parla puja el pa.
            El senyoret passeja pel ministeri –m'han contat que es un despota– sense que l'hagen enviat a sa casa en l'ultima reforma de l'eixecutiu, encara que nomes fora per charrera excessiva. La penultima, perque en ell la neciea no acaba, es quan ha amollat lo de la jubilacio als 75 anys (Público, 27-9-2021) i yo li responc i ¿per qué no als 105? Ad este m'agradaria vore'l doblegant el llom, a vore si resistix fins al 75... ya hauria rebentat fa anys. Si hi haguera justicia divina els pocs empatics passarien un mes en el lloc dels que menyspreen, ignoren o volen sometre. Este no es ministre, es de professio rectificador perque la llengua li va mes rapit que el cervell.
            El PP, per recomanacions de Rajoy, aposta per trencar els acorts firmats en el pacte de Toledo i ara diu que no vol indexar les pensions a l'IPC, per lo tant, no es revalorisaran, i aço significa indiscutiblement: perdua de poder adquisitiu. L'elit extractiva te l'objectiu d'empobrir. Ho torne a repetir, perque me pareix que el jubilat conservador te una tara ben grossa resident en el seu cervell com una viga de ferro: va a ser mes pobre, en independencia de la pensio que cobre o a qui vote. No es una opinio, es un fet. Es un atentat contra tot un colectiu.
            Fa menys d'un any, en octubre de 2020, els popularistes es vanagloriaven de l'acort, el diputat Tomás Cabezón destacà l'importancia del pacte: "Se garantizan las pensiones y afrontamos políticas a largo plazo para lograr el equilibro del sistema. Todos estamos de acuerdo en que hay que defender nuestro sistema público de pensiones" (ElPaís, 27-10-2020). Dia que "Pactar y llegar a acuerdos requiere de mucha empatía, hacer renuncias, no dar nada por sentado, no presuponer. Requiere de alianzas, de trabajo y también que el que está al otro lado de la mesa asuma ese compromiso [...] Todo ello va en el ADN del Partido Popular, por eso es alternativa de Gobierno frente a otros grupos que no entran a los acuerdos. El PP nunca se esconde", un mensage directe a VOX (elDiario, 27-10-2020). Es tiraven flors: eren un partit de pactes, d'estat, pero com ara diuen lo contrari, hem de concloure llogicament que no son un partit de pactes, ni d'estat, ni alternativa –bo, de VOX si, al cap i a la fi, son els pares de la serp–. Son uns crispadors. Si no existira l'hemeroteca, la mentira quedaria impune. Ara estan a l'acossament i derrocament, com s'opongue VOX, l'any passat i enguany a la revalorisacio de les pensions, i cada dia mes prop de l'ultradreta. Massa coses indiscernibles.
            Mes encara, quan està pujant el cost de tot (IPC 2,2 % i pujada en els ultims mesos de salari minim d'un 1,6 %), els pocavergonya voten en contra de la pujada del SMI per 15 €; ademes Pablo Casado afirmà que el baixarien (ElPlural, 10-4-2020). Increible, pero cert. Nomes s'enten des de l'ideologia que professen. Ad estos del PP no els hauria de votar ni la mare que els ha parit, pero com els tests semblen a les olles...
            El llistat de les negatives conservadores a les lleis fan por, perque estariem vivint en una atra epoca, en el Nodo, en blanc i negre: la llei del divorç, la de l'abort, la d'igualtat, l'antibac, la del matrimoni homosexual, la trans, l'eutanasia... i continuaran en la LGTBI. Tot lo que implique alvanç social ha de ser neutralisat. No obliden tampoc el nostre dret civil valencià dut al TC pels socialistes i mantengut el recurs pels del PP. En l'inestimable ajuda historica del Borbo Felip V (1707) i posterior unificacio a lleis de Castella "por justo derecho de conquista". Pura marca hispanica.
            Qualsevol persona mijanament interessada o inteligent podria descobrir la farsa de la doctrina seudoeconomica neolliberal, com sempre, apunte l'alternativa: l'economia del be comu de Christian Felber. Que un valencianiste/a podent, no ho faça, es perque no sap o no vol, en els dos casos patetic; sempre fa mes el que vol que el que pot. Sense la voluntat de superacio i saber som simples porritos.

Image: Pixabay (voffka offka)

J. Masia