Hi ha un precios discurs dels saguntins refugiats en Roma, en el que agraixen al Senat de Roma la destruccio per part de Scipio de la seua enemiga. A dia de hui, ara, al final, ya sabem que es Edeta, pero estos fets son de l’any 206 a. C., ademes es en l’ultim moment que Scipio està en Hispania, per lo tant, no pot ser mes tart. Lo ultim que fa Scipio en Hispania, precisament, es la destruccio d’Edeta. No perque tinguera alguna cosa contra Edeta o els edetans, sino perque l’obliguen a fer-ho; com a general seguix ordens. L’obliguen els saguntins per mediacio de Quintus Fabius Maximus, que ademes, encara que tambe era romà, era enemic personal i estava enfrontat en Scipio.

            Per lo tant, tenim la destruccio de la ciutat d’Edeta, pero la gent va tindre l’oportunitat d’eixir i la dugueren a lo que hui es el solar de la ciutat de Valencia. No n'hi hague morts, la poblacio se va rendir al vore's sitiada. Els romans feren lo que feen sempre, fer baixar a la gent de les montanyes i dur-la a llocs mes plans, a on era mes facil controlar-los. Edeta va ser cremada pels romans, per aço les recialles arqueologiques estan plenes de cendra, hi ha monedes, pero nomes arriben a l’any 206 a. C., com estem explicant.

            Ademes trobi unes publicacions que parlen que a 14 quilometros en llinea recta, en el terme de Chest, ocultaren uns pichers. Dos pichers plens de monedes i de torques (collars d'or i plata, preciosos) i monedes, sent la mes moderna del 206 a. C., el moment de la destruccio d’Edeta. Alguna persona rellevant d’Edeta, amagà alli este tesor familiar. Es una mostra preciosa d’una ocultacio de riquees per una guerra i que ve a dir-nos molt de lo que va passar.

            Per lo tant, recapitulant, tenim numismatica, tenim texts i mes proves. La suma de tots estos elements nos diu que tota la poblacio que estava en la montanya en Lliria, en Sant Miquel de Lliria, que es a on estava ubicada Edeta, la traslladaren al pla, al solar de l’actual Valencia, a on ya hi havia una important activitat portuaria. Esta gent es la que fundarà, per aixina dir-ho, ya una ciutat, baix el control de Roma, una ciutat iberorromana, sobre un substrat portuari iberic anterior, que denominaran, Valentia. Lo important es tindre clar, que Junius Brutus no pot ser el fundador de Valencia, com diuen que escrigue Titus Livius. S'ha de ser molt poc investigador per a dia de hui, mantindre eixa explicacio, cosa que per desgracia se repetix com un “mantra”. Junius Brutus no va estar ni tres anys en Hispania, li dien el galaic perque va estar quasi tot el temps fent guerra en la zona actual de Galicia (incluint les actuals Portugal i Extremadura) i quan tornava, el seu cosi el crida per a que l'ajude en Numancia, a on son derrotats humiliantment; Junius Brutus torna a Roma i ya està… La Valencia del text de Titus Livius, un oppidum, com vaig demostrar, està en Extremadura, es un regal d'un oppidum i terres a "aquells que havien lluitat baix Viriato", un regal que durà poc de temps... perque Viriato havia perdonat la vida a dos legions per part de Roma. Eixa "Valentia" es la mala traduccio tardana llatina de la ciutat iberica de Arsa (com la nostra Arse), que ve de la raïl Ars- (lloc fort, os, valent), un oppidum (una fortalea en una montanya), res a vore en la Valencia de la plana valenciana. 

Domingo Marques "La destruccio de Saguntum" (Diputacio de Valencia)

            Hui en dia, tant als valencians, com a la gent que nos visita, se li ven este mensage, de que Junius Brutus fundà Valencia, quan ara queda demostrat que la fundacio de la ciutat actual de Valencia se deu al trasllat de la gent d’Edeta al pla de Valencia. Per aço, en el carrer Quart de Valencia, apareix una necropolis, que es una mescla d’ibers i romans. Valencia capital, no la coneixeriem a dia de hui, si no s’haguera destruit Edeta. Es igual que al final del domini visigot, no se pot entendre Valencia sense “Valencia la vella” de Ribarroja, un atre cas, pero al contrari, de moviment de poblacio de la costa a l'interior. Quan venen els moros, destruiran “Valencia la vella” i la ciutat de Valencia, de la plana, que estava practicament buida (Madinat al-Turab) torna a omplir-se i a vindre gent d’un atre lloc a repoblar-la.

            Realment, tot aço, es un descobriment importantissim  que ve a trencar la visio omnipotent i omniscient que s’ha venut de la fundacio de la ciutat de Valencia, que es falsa i es una autentica manipulacio arqueologica i historica.

            Ya tenim a Edeta, en un any concret de destruccio, en un culpable i en un motiu. En una poblacio que sera traslladada i que ocuparà el solar de Valencia i que per lo tant, tenim un orige iber, inclus recordar que ya existia el port, pero com a ciutat gran, l’orige ve de la destruccio d’Edeta. I el que diga que no, es perque està obviant, directament, unes proves que son escandaloses. Una cosa a la que estem acostumats… Tot un trauma per als seguidors d'aquell arqueolec catala adorat per la mafia arqueologica valenciana i que va dirigir, curiosament, l'arqueologia valenciana en ple franquisme, i que, de manera superbia, ya va sentenciar, despreciant, que els valencians voliem creure’s que Valencia tenía orige iberic. Males noticies per a la "cosa nostra"... Per cert, Valencia no es “Tyris”, el nom grec d’Edeta… Pero aço es una atra historia...

Imagens: Wikipedia (Falconaumanni i Ribberlin)

M.Ramón Martí