La sorpresa

 Abans del migdia del 29 de maig, el president Sánchez compareixia per a anunciar comicis generals, Congres i Senat, per al 23 de juliol.

 Fent de la necessitat virtut prenia una arriscada decisio. Entre les possibles raons trobem que (a) havia de remodelar el govern (trencar el pacte en Unidas-Podemos o destituir a les ministres ‘sorolloses’) per a acabar la llegislatura sense tanta discrepancia publica; (b) havia d’evitar la reaccio del PP i no deixar-li temps per a que Isabel Díaz Ayuso es refera (en acabant de sa consagracio per majoria absoluta) i en una carambola es convertira en presidenta del PP estatal (tirant a l’accidental Alberto Núñez Feijóo); (c) havia d’evitar donar menjar als ‘canaris’, la rebelio de barons i baronets territorials que han perdut els trons; (d) te un semestre important al cap de l’Unio Europea i es provablement el seu futur... totes son bones i confluixen en que venien sis mesos de calvari, que debilitaria el seu partit i enfortiria als adversaris.

 Un risc que pot salvar els mobles... o una part.

 En la nostra casa

 El PP, com en unes atres autonomies, s’ha chuplat o s’ha engolit a tot Ciudadanos (eren expopulars casi tots), motiu fonamental del creiximent experimentat. Els que criticaven l’ocupacio de carrecs pel tripartit del Botanic II i la contractacio d’assessors... faran lo mateix. Pero com son els meus...

 Ciudadanos no ha segut ni carn ni peix. El centre, una etereïtat nominal, els ha perdut. Yo no soc de centre i no tinc inconvenient en acceptar una idea d’un contrari (ho faç en el tema de la meua preferencia: la llengua). Si que intente ser equilibrat i equitatiu. I aço no ho enten molta gent (provablement per este motiu no caic massa be ni a catalanistes ni a ‘valencianistes’).

 En la següent taula podem vore l’evolucio de les tres ultimes votades autonomiques.

El cami de Podemos es similar al de Ciudadanos, en la diferencia que no ha segut absorbit pel PSOE ni per Compromís, ha desaparegut, s’ha desunflat. Te molt que vore el marc general propi. L’image de gresca continua, d’enfrontaments, de particions... no contribuixen a fidelisar a l’electorat, l’espanten. No era aço lo que oferien. Pero els dirigents estan a lo seu.

 Compromís manté el tipo, en una llaugera tendencia descendent. Yo trobe que s’ha resentit del cas ‘Monica Oltra’ i tambe de l’actuacio d’alguns representants seus en l’Ajuntament de Valencia (Giuseppe Grezzi). En ser una formacio molt ideologisada, no se cóm acabarà la particio interna entre els mes catalanistes i els menys catalanistes.

 Vox manté la linea ascendent. Te possibilitat de major creiximent ya que s’alimenta del sentiment identitari unicament espanyol (v. l’articul meu «L’identitat dual» aparegut aci el 26-5-2023). Te recorregut. Traura el component anticatalaniste (el que no ‘ven’, segons algunes ments pensants) i obtindra un protagonisme complicat per al ‘valencianisme’ (son centralistes i castellanistes).

 I acabe en el PSOE. Ha millorat sensiblement els resultats, pero no s’ha beneficiat del tot de les perdues-transvassos de Podemos i de Compromís.

 Era esperable, Ximo Puig no es amic de riscs i ha gestionat raonablement be la pandemia (segons el meu entendre prou millor que unes atres autonomies que nomes han fet que destorbar i anar a la contra: Madrit). Ha conseguit proyectes macroeconomics significatius com la planta de Sagunt i ha tret avant, en oposicio interna, molts proyectes d’energia solar (per a mi, el païsage i la fauna son importants, pero secundaris respecte a l’autosuficiencia energetica en el context internacional, perque ningu estem disposts a renunciar a l’electricitat).

 No se qué faran ara el parell de plataformes que es crearen per a apoyar a Puig. Estaran buscant acomodo entre els nous guanyadors. Segur, perque com l’ideologia la tenen en la bojaca.

Imagens: elperiodicodelaenergia.com, valenciaplaza.com.