El (placit) transit

            Sens explicar-ho tot, l’aprovacio del dictamen del CVC, la fragmentacio que provocà en el valencianisme i la confluencia d’interessos periodistics en el PP, ocasionaren el decliu d’Unio Valenciana que, en uns anys, desaparegue del mapa politic, pels magres resultats electorals i per la permanent ‘adquisicio de voluntats’ per part del PP, i no oblide l’inestimable colaboracio, al principi, de la llista d’incondicionals de l’expresident Eduardo Zaplana, en l’infame manifest publicat la vespra de les eleccions de 1998, que fon el colp de gracia, sense dubte.

            Ya dic, desapareguda Unio Valenciana, nomes quedava el PP com a salvaguarda i defensor de les essencies valencianes (perque els atres eren catalanistes) i, en conseqüencia, l’ent pacificador, la AVLl, no havia d’alçar ni pols ni remoli.

            Aquells primers anys aparegue lo fonamental: la gramatica (2006), el diccionari ortografic i de pronunciacio (2006) i el referit dictamen (2005).

            La conexio nort-sur no funcionava, sobre tot perque la del nort, l’IEC, no acceptava que un atre organisme tinguera potestat normativa, i des d’aci, pareix que no hi havia massa interes, per a evitar ser marcats com a subordinats i catalanistes (que ho eren). Este distanciament, al menys per la part d’aci, era mes estetic que real.

            En aço que un temporal remou la mar. L’IEC, com a amo i senyor, modificà alguns aspectes gramaticals i ortografics en 2016. I la ‘criada’, la AVLl, no reaccionà. Ya era president el prestigios filolec Ramon Ferrer. Provablement hi havia contactes interinstitucionals perque en Vilaweb (28-3-2017) l’entrevistaren i a la pregunta sobre les relacions entre les dos entitats, este respongue: “Ha nascut [la AVLl] perquè hi havia un buit. Quan eixe buit siga ple, ja està. Quan efectivament, eixes dues gramàtiques que tenen una diferenciació molt mínima confluïsquen completament ja no en faran falta dues. N’hi haurà una.”. Se sobreenten que la confluencia es produirà quan a l’unicitat gramatical la seguixca una AVLl superflua.

            Els contactes es corroboren perque en 2018 (1 de juny) la nostra copià, al peu de la lletra, les modificacions que dos anys abans havia realisat l’IEC i ho feu “per responsabilitat (per a evitar dos ortografies diferents), sense ni tan sols estudiar i modificar com tractava la seua gramàtica [la propia] les qüestions canviades” (Saragossà, Valenciadiari.com, 17-7-2020, edicio digital). Obviament li guanyi la ma. Vaig publicar en la uep d’ANV dos series d’articuls sobre aço (juliol-agost i novembre, 2018) actualisats i republicats en el Rogle Constanti Llombart (agost, 2019).

            En aquell moment quedà manifest quí era l’autoritat i quí el servidor. El que no vullga vore-ho que no ho veja.

            Pareix que aço generà un poc d’intranquilitat, no massa, entre alguns academics i es quan s’oficialisà el festeig que acabà en el primer acort de cooperacio (decembre de 2019, IEC; giner de 2020, AVLl) i en el protocol (juliol de 2020).

            L’acort original ix de la Secció Filològica de l’IEC i el passa ‘a la firma’ dels atres dos ‘secundaris’ (AVLl i Universitat de les Illes Balears, esta sense competencia normativa, es per a fer el paperot): “No es podia fer cap modificació al document que havia aprovat la institució catalana: o s’aprovava com estava o no s’aprovava” (Saragossà, Valenciadiari.com, 17-7-2020).

            Aci es presentà de pressa i correguda al ple del 10 de giner de 2020, cosa que obligà a deixar-ho per a mes avant. Es tornà a portar al ple del 31 de giner i es va aprovar, en una abstencio i quatre vots en contra: un vot particular d’Abelard Saragossà, Artur Ahuir i Àngel-Vicent Calpe (redactat per Saragossà, es inconfonible la seua prosa) i un atre d’Alfons Vila.

Imagens: Wikipedia (Vortbot i Titlutin)

Antoni Fontelles