Hi ha una creuada de mijos de comunicacio d’esquerres i Podemos per a reduir o no aumentar els anys de preso, lo contrari de lo que volen els nomenats com a populistes punitius, la rao es que les condenes mes llargues o penoses no tenen efectes practics reals. La pena de mort en EEUU no evita els assessinats. Pero, hi ha una atra derivada important, si un pederasta o un sicopata tornen a la societat es provable que les victimes aumenten.

Els sicopates tenen disfuncions cerebrals que no s’arreglen ni en preso, ni en medicacio ni fora. ¿Podem condenar, mes alla de les sentencies previes, per un crim comés en el futur, com fan en la pelicula Minority Report? Obviament, tenim llimitacions, una d’elles es predir el futur, de fet, els sapiens no som massa bons. Tampoc ajuda molt el criteri general, d’epistemologia juridica, de condenar mes alla del dubte raonable; garantiste en l’inocent, pero favorable al delinqüent.

En senyes oficials d’investigacio en la ma sobre la reincidencia sería mes que interessant obrir este debat tambe per als violadors o maltractadors, pero ¿es possible aço? Encara que la conclusio siga que hem de viure en l’incertea perque no som els precognitius de la pelicula i per tant, no sabem quín sera el futur. I si es aixina, ¿podriem desenrollar algun sistema tecnologic o implantacio que acompanyara al personage i que evitara el delit futur?, ¿hem d’empresonar a un presunt culpable −tot home es inocent fins que es demostre lo contrari en sentencia ferma− per una provabilitat?, ¿a partir de quín numero?, ¿hem d’anunciar a les parelles o veïns quí es el personage per a que estiguen alerta?...

En tot cas, un terroriste es pot reinsertar, inclus la mitat dels pederastes tractats, pero, un sicopata no, perque sera sicopata fins al dia en que es muiga. El seu cervell te un problema estructural i funcional observat en estudis en PET (tomografia per emissio de positrons), basicament, entre el sistema limbic (les emocions) i un lobul prefrontal manco desenrollat (inteligencia, moral i activitats cognitives superiors). Els impulsos irresistibles chafen la rao o la valoracio moral.

Crec que hi ha casos, molt llimitats, a on la cadena perpetua revisable es una opcio raonable perque si no es pot reinsertar –com dirien els comics de Cruz y Raya: “si hay que ir se va, ir pa na es tontería”− i a tots aquells que parlen des d’una trona o diari, els demanaria major empatia en les victimes, mes alla de les divagacions intelectuals, pures i objectives, perque no s’hauria d’oblidar que els frets numeros son persones.

Sense senyes en la ma, la reflexio, almenys, en este assunt, no anira molt llunt, per contra, el bonisme esquerrà i els instins animals de l’ultradreta i els centrats en l’ultradreta brollaran i impediran un debat en condicions.

Imagens: abogadospenalistas24.es, hola.com, i.promecal.es.