Fare mencio en primer lloc a la polarisacio i el clima de confrontacio, per a passar despuix a explicar el motiu pel quals els gran defensors dels cossos de seguritat de l’Estat −se’ls ompli la boca en baves− son els principals responsables de la falta de mijos en els que es troben.

            El PSOE es un partit neolliberal com ha demostrat en les politiques dels seus ministres d’economia, aço si en un verniç socialiste i quatre idees per a mantindre la farsa en peu i no escarotar als historics votants. Si el PSOE es d’esquerres yo soc Linda Evangelista.

            En els militars, els juges i les forces de seguritat de l’Estat l’ultradreta te, o millor dit tenía, una gran calada que ara se n’haura anat al PP. Les reformes llegislatives del PSOE a favor de Junts han rebut la critica tambe d’organisacions de juges i fiscals. En fi, grups socials vinculats majoritariament al conservadurisme.

            En les manifestacions de la dreta extrema i l’ultradreta en la seu del PSOE per la llei d’amnistia, el diputat de VOX, Javier Ortega, coaccionà a la UIP i rebe la critica de tots els sindicats de la Policia. Aço si, despuix que fracassara l’idea de convencer-los per a l’insurreccio contra el govern illegitim de Perro Sanxe. Encara hi ha videos de manifestants a on els pobres no entenien el motiu de les garrotades que rebien dels seus idolatrats semideus. Era una tragicomedia.

            L’ultradreta està de nou aprofitant-se de les actuals manifestacions no autorisades d’agricultors. La ex de VOX, la perla valencianeta Lola Guzmán, i lider de la plataforma 6F que està movilisant a part del sector agrari (sindicats i unes atres associacions no els donen soport) insultava i es dirigia als policies en estos termens: “Criminales, si levantáis la porra contra un español os las vais a ver […] Os mató a pocos la ETA, hijos de puta”. Es l’instrumentalisacio de la manifestacio, que de tindre arguments raonables passa a ser un sainet brofec i patetic.

            Carles Puigdemont ha amenaçat al PP en tirar de la manta i el PP s’ha vist obligat a fer una voladura controlada −pero inoportuna enmig de les eleccions gallegues−. Les conversacions ocultades han segut reconegudes per Fake-joó i despuix ho han desmentit uns quants segones espases, que estan deixant una autopista a Ayuso per a decapitar a Fake-joó, conquistar la Moncloa i presentar-se a Eurovisio. Lo del PP es de jujat de guardia i els valencianistes ho sabem molt be, repassen la creacio de la AVL, lo que els mantafulers professionals diuen en public i fan en privat. Com quan controlaven la sala segona del Tribunal Suprem o crearen la Policia patriotica, en recursos publics desviats al servici dels interessos privats, violant la llei i lo que faça falta per un tal M. Rajoy que cap juge ha descobert quí es.

             Tot aço es interessant per a contextualisar en quíns termens s’estan movent els diferents actors politics: la mentira, l’obscuritat i la polarisacio.

             Les dretes reclamen mes ajudes per al camp al mateix temps que reduixen la recaptacio d’imposts alla a on governen, es la quadratura del circul. Lo que es impossible, es impossible i ademes no pot ser. Pero, encara hi ha ignorants que els compren la bufonada neolliberal.

Imagens: google.com, elpais.com