Torna i volta: les pensions (I) / J. Masia

3/10/2021

            Estos neolliberals son fatigosos perque no es cansen de mentir i de fer por. Des de fa quaranta anys, els brillants equips d'economistes dels bancs –quebrats i rescatats– pronosticaven la fi de les pensions, pero res de res. Clar, lo que volien era ampliar el seu negoci, promocionar els plans privats de pensions en connivencia –publicoprivada, com les portes giratories– en la desgravacio que feen els diversos governs espanyols, en est assunt el PP es igual que el PSOE.
            Sempre he dit i practicat que es fonamental buscar alternatives als discursos dels paradigmes dominants, lo contrari es fixar en una fotografia l'evolucio i agenollar-se davant de la desinformacio. La llogica humana, l'ontologia –el desenroll huma– i la filogenesis –evolucio de l'especie– nos impulsa cap al progrés.
            Els conservadors volen mantindre les condicions per a reproduir-se, ocorre en el flagrant cas de la violacio llegal que fa el PP per a evitar renovar la majoria afi que te en el CGPJ. No els importa gens ni miqueta incomplir el manament constitucional que tant diuen defendre, pero obres son amors... En acabant, que callen quan uns atres facen lo mateix i si no uns nos dedicarém a senyalar el seu cinisme de serie. Lo mateix respecte al tema del valencià, perque si creguerem nomes lo que nos conten els populars, l'escola o l'universitat... tots catalans o espanyolisats.

            El valencianisme hauria de ser, per l'escepticisme practicat, un lloc privilegiat perque sap cóm es manipula, pero no ho es perque no ha assimilat el principi epistemic, es nomes circumstancial. El transfer o el dubte metodic ni està ni se l'espera i es perque el nostre moviment mes que escorat, està sumergit, ancorat majoritariament en el fangar monarquic, reactiu, catolic, apostolic i roma, conservador, regionaliste o centraliste i de dretes. En este marc restrictiu no hi ha innovacio possible. El nostre moviment ha d'oferir-se a tots, ser de tots, i el conservadurisme es una remora a la transversalitat, es una llimitacio permanent, constrictiva, l'observem quan antepon els interesos de la seua moral particular a l'interes general: l'exit del valencianisme. Supeditacio que traslladen a un atres ambits de la vida.
            En l'antiga moral conservadora hi ha tabus i manaments superiors, pero curiosament el nou lliberalisme –que de lliberalisme filosofic te ben poc o norres– s'ha convertit en un bon instrument de dominacio al seu alcanç. Anacronisme –lo nou en lo vell– i sincretisme –unio– en identiques proporcions que representen part de la cosmovisio neocon, que basicament poc te de "neo". Mes alla de l'historia de les idees i la dialectica entre corrents de pensament, es caracteristica de la seua simbiosis l'abus de la propaganda i la mentira.

Imagens: Pixabay (Ezequiel Octaviano i Tumisu)

J.Masia