UN MESTRE I UN DESTI FATAL: GAETA RIPOLL / J. Morales

12/10/2021

          Gaeta Ripoll Plà, mes conegut en Valencia com el “Mestre Ripoll”, fon l'ultima victima de l'Inquisicio en Europa, fon en 1826, encara que en aquell temps era cridada Junta de Fe.
          El seu proces commogue a tota Europa, que no eixia del seu estupor per dit crim. Gaeta Ripoll, era mestre d'escola en la en aquell temps pedania de Russafa. Era natural del poble de Solsona. Naixque en 1778, fon educat en les escoles Pies i en acabar estos anys es dedicà al comerç. En 1802, en esclatar la guerra contra l'eixercit frances de Napoleo, ell tenia 24 anys i fon enrolat en un regiment d'infanteria. Bregà en valor i fon ascendit al grau de tinent, pero caigue presoner i fon enviat a França. Alli es quedà un llarc temps i es relacionà en amics i persones que canviarien la seua forma de vida. Conegue la coneguda epoca de l'Ilustracio; s'interessà per eixa nova cultura i es relacionà en escritors i filosofs; tambe feu amics d'unes atres religions: protestants, quaquers i sobre tot els cridats deistes, una forma de filosofia que admet l'existencia de Deu, pero sense els rituals i dogmes d'unes atres religions. Gaeta Ripoll segui a uns atres lliurepensadors i decidi que era mes racional que la religio catolica del seu païs.
          La guerra terminà i decidi tornar a la peninsula. Les circumstancies li portaren fins a  Valencia, a on s'instalà i provà a dur avant una idea que havia meditat en el seu cativeri en França, pel seu contacte en l'Ilustracio: la de ser mestre d'escola, cosa important, ya que l'immensa majoria del poble eren analfabets. Solicità la plaça vacant de la en aquell temps pedania de Russafa. La solicitut fon estudiada pels dignataris de l'iglesia, institucio que administrava l'ensenyança, i obtingue el vist i plau i fon designat mestre de l'escola de Russafa.

Iglesia de la Concepcio en La Punta, antiga partida de Russafa.

          Abans de continuar el relat, s'ha de vore l'entorn social d'aquella epoca. En el païs regnava Ferrando VII, que havia abolit la Constitucio de Cadis de 1812 per ser absolutiste. I lo primer que feu al recuperar el tro fon tornar a restaurar l'Inquisicio, encara que passat un temps, en el curt periodo del trieni lliberal, hague de derogar-la.
L'Inquisicio era una institucio creada en Castella pels Reis Catolics en 1478 en la finalitat de dirigir i fer observar les practiques religioses de la religio catolica, ya que en aquella epoca en el nostre territori convivien tres religions: la cristiana, l'islam i l'hebrea o judeua. Els Reis decidiren que nomes hauria una: la catolica. Els judeus foren bandejats i els musulmans obligats a la conversio, estos foren de moment tolerats.
          En Castella mai havia segut implantada anteriorment a 1478 i en el Regne d'Arago ya havia segut coneguda ocasionalment, designada pel Papa per a combatre als albigesos o catars.
          La famosa frase de la regina Isabel de Castella “cremen hereges”, estaria implantada durant 322 anys, fins a que en 1800 fon abolida en primera estancia pel germa de Napoleo, Josep Bonapart, i passats uns anys per les Corts de Cadis, ya definitivament. Durant mes de tres segles les practiques religioses i culturals hagueren de soportar a este tribunal, que no nomes expropiava els bens sino que imponia a voltes castics severs, com era anar a remar a galeres i inclus ser cremat viu.
          Reconduint el relat del mestre Ripoll, nos trobem que en els seus dies l'Inquisicio havia segut abolida oficialment, pero alguns arquebisbes no estaven d'acort i pel seu conte i risc crearen la coneguda com a “Junta de Fe”, que venia ser lo mateix, pero sense el consentiment oficial. Els seus principis eren molt clars: “La defensa del tro i l'altar i els valors tradicionals”. En uns atres territoris peninsulars se l'intentà portar avant, pero les autoritats locals ho impediren. Solament en Valencia se pogue implantar esta institucio en 1824, pero d'una manera sigilosa i solapada. El govern de la nacio no ho sabia, costa creure que una Junta de Fe creada pel canonge de la Seu, Josep Maria Despujol, que havia segut membre de l'extinguida Inquisicio, sent recolzat per l'arquebisbe auxiliar i pel nunci del Vatica, inclu pel mateix capità general i el corregidor de Valencia, fora desconeguda en Madrit, pero aixina pareix ser que succei, i durant cert temps actuà lliurement.
          En estes circumstancies el “Mestre Ripoll”, com sería conegut en Russafa, se feu carrec de l'escola de Russafa. Escomençà a portar l'escola en tota normalitat, pero passat cert temps les mares observaren coses que per ad elles eren estranyes, i pronte corregue el rumor per l'horta. Aquella era una societat en la religio implantada en les seues vides i no terminaven de comprendre que els diguera als chiquets a l'entrar en clase “Lloat siga Deu”, en lloc de l'habitual ”Ave Maria” i que no era necessari fer la senyal de la creu tantes voltes al dia, ni que per a salvar l'anima s'havia d'anar a missa diariament.
          Gaeta per la seua part vivia en pau en tot lo mon, pero ya s'havia expandit per l'horta i el mercat el rumor de que podria ser ateu: no anava a missa els dumenges i festius, durant les processons en passar el sant per davant de sa casa no eixia i no s'agenollava com feen tots els demes. Pero lo pijor per ad ells era que en Semana Santa comprava carn en el mercat i la menjava en tota naturalitat el Divendres Sant. Les beates de l'iglesia i algunes mares decidiren anar a denunciar tots estos actes al retor de Sant Valero i este, alarmat, ho posà en coneiximent de l'arquebisbat.

Preso de Sant Narcis, prop de la muralla

          En aquella societat tan imbuida en les idees i doctrines dictades per l'iglesia allo no se podia admetre, per lo que l'arquebisbe de Valencia decidi posar-lo en coneiximent de la Junta de Fe local. Esta decidi actuar d'immediat i envià detindre i encarcerar al mestre Ripoll, en l'anterior preso de l'inquisicio, la de Sant Narcis, prop de l'actual palau de les Corts. Aci estigue dos anys, sent visitat nomes per alguns doctors en Teologia, que debades li feren adjurar de les seues idees. Mai sabe de que li acusaven, ni tingue un advocat defensor, finalment se decidi jujar-li. Era l'any 1836. La Junta de Fe estava formada pels següents membres:
Arquebisbe Simón López
Doctor Miquel Torezano
Fiscal: Joan Batiste Falcó
Secretari: Josep Royo
          El proces durà varies semanes i finalment fon sentenciat per heregia a morir en la forca i que totes les seues propietats foren expropiades. La qüestio era que l'assunt havia transcendit fora de les nostres fronteres i la prensa de les principals ciutats se feren reso de l'assunt; ho veïen com un escandal i era increible que aci se feren juïns per heregia, en un tribunal de l'Inquisicio que tots donaven per abolit; per lo contrari, aci el fet apenes era conegut. La prensa estava molt censurada i callà el proces. La Junta de Fe passà la sentencia a la justicia ordinaria per a que s'eixecutara la sentencia. Aci nos trobem en una cosa increible; la justicia ordinaria, aixo es, l'Audiencia de Valencia podia i devia d'haver rebujat aquell juï per illegal, pero contra tot pronostic el confirmà i li donà la maxima publicitat. Esta volta la prensa estrangera feu esclatar un escandal monumental; era increible que en l'Europa de 1823 l'Inquisicio espanyola estiguera activa.

Eixecucio del mestre Ripoll, segons un gravat frances.

          Per a entendre el per qué l'Audiencia de Valencia pogue actuar d'eixa manera s'ha de dir que el president de l'institucio era Francesc Xavier Borrull i Vilanova, catedratic de Dret Civil de l'Universitat de Valencia, i en els seus començaments secretari del Secret del Sant Ofici i diputat de les Corts de Cadis, a on defengue que l'Inquisicio era compatible en la Constitucio i dimiti per a no haver d'acatar aquella constitucio.

Francesc Xavier Borrull

          Un atre integrant de l'Audiencia era Josep Antoni Cámbiela, que pensava igual que l'anterior personage. La qüestio fon que Gaeta Ripoll, a l'edat de 46 anys, fon sentenciat a morir penjat per herege. El dia de la seua eixecucio fon passejat pels carrers de la ciutat montada en un burro fins a la plaça del mercat a on fon insultat per la multitut. Abans de morir en el cadafal les seues ultimes paraules foren: “Nomes crec en l'existencia de Deu, que la sentencia se complixca”.
          L'assunt fon tan escandalos que el mateix rei Ferrando VII decidi prendre cartes en l'assunt i vore com tant ad ell com al fiscal del Regne no els havia aplegat la sentencia per a ratificar-la, com era perceptiu. Molt enujat decidi eliminar el Sant Ofici de Valencia i sancionar als membres de l'Audiencia.
          L'arquebisbe de Valencia mai se retractà dels seus actes, inclus digue publicament, “Deu vullga que servixca d'escarment per a uns i de lliço per a uns atres”.
Fon l'ultima eixecucio en la peninsula per motius religiosos. La ciutat de Valencia anys mes tart decidi donar el nom d'un dels seus carrers al “Mestre Gaeta Ripoll Pla”.
Les Juntes de Fe foren finalment prohibides en 1835 per un decret de la reina regent Maria Cristina, al considerar que feen lo mateix que l'abolida Inquisicio.

Imagens: lamarea.com (Gaeta Ripoll), Wikipedia-Zumalabe (Fc Xavier Borrull), archivodeinalbis.blogspot.com (placa de la plaça), Wikipedia-Userkum (eixecucio)

 
J.Morales