10 agost, Sant Llorenç

10/8/2017

            Diaca i martir que naixque en el sigle III. En l'any 258 el Papa Sixt fon condenat a mort per la persecucio de l'emperador romà Valeri. Com se li encomanà que repartira els bens de l'Iglesia entre els pobres per a evitar que caigueren en mans dels perseguidors, convocà a tots els cristians pobres, cegos, coixos i mancs i els digue que eixa era la riquea de l'Iglesia. Per este motiu se li envià torturar en escorpions i en acabant fon torrat a foc llent en una graella. La seua intervencio fon decisiva en la salvacio del Sant Caliç.

            Era el patro dels oficis que tenien relacio en el foc: ceramistes, vidriers, formers, terrissers, cuiners i cuineres, etc. 

            Antigament es pensava que el dia de hui era el mes caluros de l’any per la coincidencia en la forma en que el sant mori: torrat en unes graelles. Ademes, coincidix en el pas de la Terra per l’orbita de Perseu, lo que dona lloc a la coneguda com a pluja d’estreles o “llagrimes de sant Llorenç”. 

            Tambe hi havia costum d’anar a buscar recialles de les brases del sant, puix segons diuen estes podien previndre de futures cremacions de la pell. Se creu que si hui s’inicia un incendi no es podra parar, i tambe lo contrari: que la lluna plena de sant Llorenç pot parar qualsevol incendi. 

            Ademes existi una costum d’encomanar-se a sant Llorenç, abans de fer un viage llarc, per a que els protegira del mals auguris i mals esperits. 

            El seu cult guanyà força quan Felip II decidi agrair-li la seua intervencio en la victoria de sant Quinti, en la seua lluita contra els turcs. 

            Aixina mateixa es patro dels pobres. Com era diaca en la seua congregacio, i es dedicava a guardar els llibres, tambe es patro dels bibliotecaris, llibrers i bibliofils. Se li invocava contra el lumbago i el nomenat “mal de la graella de sant Llorenç”, que consistix en un ardor fort en la pancha. 

            Es patro de diferents localitats valencianes com Benirredra —que s’origina en el s.XVI—, Llauri, Benimantell —que commemora la festa dels fadrins—, Favara —que te una romeria a l’ermita i se beneixen els camps—, Vilallonga —que ha variat la celebracio de nadal a ara, fent-la coincidir en la festivitat de la Mare de Deu de la Font—, i Castell de Cabres —els chicons cantaven albades a les fadrines, fins a que estes els regalaven un rollo, ballaven el Ball del Poll a ritme de gaita i front a un jurat, i hui se convida a un “cremadet”, mescla de rom, cafe i sucre, i se fa la rifa de la cistella agostera, a imitacio de les que portaven als segadors; la festa es completa en corregudes de joyes—. 

            En Calig es celebra junt a sant Roc i els sants de la pedra i te especial veneracio en l'Iglesia Parroquial de Sant Llorenç, construida en el sigle XIV i reconstruida i ampliada entre 1622 i 1659, encara que posteriorment se foren afegint una serie d'elements com el retaule major, hui desaparegut, la porta de l'entrada principal de 1758 i el mural de la Mare de Deu dels Socors, de 1900, entre uns atres.  

            L'edifici parroquial es una mostra de l’estil renaixentiste el qual combina, en harmonia i austeritat, les tendencies classiques. Com a resultat de la Guerra Civil de 1936, l'interior del temple quedà buit totalment al ser desposseit dels seus retaules i ornaments. Terminat el conflicte, s'inicià una campanya per a la construccio de nous retaules, la major part d'ells obra del mestre Daniel Chillida, d'entre els quals es pot destacar el que hi ha en l'altar major, datat en 1950 i dedicat a Sant Llorenç, patro de la vila. 

            En Calig es canten uns goigs que comencen d’esta manera: “Ya que en palma i llorers / t’exalçares victorios / Llorenç, martir glorios, / lliura a tos devots fidels. / Osca prepara la teua lluna / Espanya inspira ton valor / Roma trueca ton fervor / en teatre de fortuna / puix en victoria oportuna / te corones de llorers / Llorenç, martir glorios, / lliura a tos devots fidels. (…)”

 Image de sant Llorenç

            Un atre lloc a on es venerat es en la ciutat de Valencia i en relacio ad esta ultima està la teoria de la professora Janice Bennet, que posa en dubte el naiximent fins ara cregut del sant. Segons ella soste, sant Llorenç envià el Sant Caliç de l'Ultim Sopar a Osca en l'any 258, quan el Papa Sixt II li encomanà que protegira la reliquia de la persecucio de l'emperador Valeria. El document, escrit per sant Donat i traduit pel religios agusti Llorenç Mateu i Sanz, està hui en la Biblioteca Nacional de Madrit i narra la vida de sant Llorenç, i expon tambe que este sant naixque en Valencia i no en Osca com s'accepta popularment.  

            El mateix Llorenç Mateu escrigue en l'any 1673 una obra titulada "Pedra de toc de la veritat, pes fidel de la Rao que examina el fonament en que Valencia i Osca lluiten sobre quína es la verdadera patria de l'invicte martir sant Llorenç". L'investigadora nomenada soste que els pares de sant Llorenç eren originaris d'Osca pero, a causa de les persecucions contra els cristians, se traslladaren a Valencia a on naixeria sant Llorenç. Cinc anys mes tart es traslladarien a Capua i en acabant a Roma. 

            Per aixo, el trayecte entre la Plaça Lope de Vega i el Carrer Tapineria, en el costat esquerre de l'Iglesia de santa Caterina Martir, se digue en el passat Carrer del Pou de Sant Llorenç, per creure's que aci estigue sa casa natalicia i un pou en propietats curatives que hui està tapiat.  

            En Valencia hi ha uns goigs dedicats al sant que comencen: “Puix com a llorer victorios / vos donà a llum nostra Valencia / conseguim vostra assistencia / Llorenç, pare amoros. / En Osca al noble esplendor / del cingul militar / sabe vostre pare nugar / treballs de llaurador / aixina Orenci en Paciencia / sa esposa viu gustos / conseguim vostra assistencia / Llorenç, pare amoros. (…)” 

            Tambe se li venera en Alberich, a on es patro i te una iglesia, l'Iglesia de Sant Llorenç Martir, en la Plaça de la Constitucio, d'estil barroc. S'edificà sobre una mesquita arabiga entre els anys 1695 i 1701, i recentment ha segut restaurada, rehabilitant-se la frontera i s’han afegit noves portes.  

            Est es un edifici ample en un campanar de planta quadrada, de principis de sigle, construit en pedra i rajola rogenca. L'interior es una gran nau coberta per una volta de cano i capelles laterals, a abdos costats, entre les que destaca la Capella de la Comunio. Trasversal a l’eix de la nau central la cubricio es per mig de cobertes de volta de cano.

            La degustacio de melons que se realisa en un dels dies de les festes en honor del sant es considerada com a una de les tradicions mes conegudes. 

            En Alberich hi ha uns goigs a sant Llorenç que comencen: “Titular sou i patro / d’Alberich que vos aclama / alcanceu-nos sant Llorenç / ser lliures d’eterna flama. / Es l’Espanya de sant Jaume / qui de ton breçol se goja / pero la Roma de Pere / ton martiri canta airosa / mentres casi tota França / pel seu patro t’aclama / alcanceu-nos sant Llorenç / ser lliures d’eterna flama. (…)”

 

Imagens: d'archiu

 

A.C.