10N: de mal en pijor (I) / Antoni Fontelles

13/11/2019

             ¡Quí ho anava a dir! En esta uep ya vaig advertir que les votades les carregava el dimoni (v. “La ruleta (russa): 10N”, publicat el 28-7-2019). I el dimoni ha vengut en forma de dolça derrota del convocant: el PSOE. Encara que siga un topic, estes eleccions generals (10-11-2019) passaran a l’historia perque de cap de les maneres es pot dir que son ‘repeticio’ (ni real ni metaforica) de les d’abril. Primer que res vejam els resultats dels principals partits (les sifres estan en millers; darrere he posat els diputats obtenguts; falta el vot exterior)

 

G-2016

G-2019 (abril)

G-2019 (nov.)

PSOE

5.443.000 / 85

7.513.000 / 123 (+38)

6.752.000 / 120 (-3)

PP

7.941.000 / 137

4.373.000 / 66 (-71)

5.016.000 / 88 (+22)

CS

3.141.000 / 32

4.155.000 / 57 (+25)

1.637.000 / 10 (-47)

Podemos

4.427.000 / 71

3.751.000 / 42 (-29)

3.095.000 / 35 (-7)

Vox

47.000 /

2.688.000 / 24 (+24)

3.639.000 / 52 (+28)

Más País

--- / ---

--- / ---

553.000 / 3 (+3)

             La direccio o el secretari general del PSOE confiava, perque la seua bola de cristal (l’assessor ‘professional’ peperil que te) aixina li ho augurava, en millorar la representacio dels 123 diputats que tenía i de pas afonar al indesijat imprescindible soci preferent (en l’orde escrit), dic Podemos, per mig de la venda del relat de que ell, el president Pedro Sánchez el Soberbi, ho havia intentat tot i que no el deixaren governar.

             No es aixina, els relats es construixen, pero en la vida, aquell que vol manar ha de ‘donar’ alguna cosa als possibles socis. Existix l’altruisme, pero yo no conec una atra forma de pactar i aixina ha segut en l’historia i en tots els partits (i hui ho tenim en multiples eixemples, en comunitats autonomes, ajuntaments i diputacions).

             Ha guanyat (cosa que no es cansava de repetir el gesticulant i periodiste Antonio Ferreras en la nit del 10N, en La Sexta). Pero com algun contertulia puntualisava, el PSOE ha perdut (per identica rao que ells justifiquen el ‘fracas’ del PP), perque Sánchez es presentava a l’escrutini popular demanant un soport mes ample del que disponia en el Congres. No ha segut aixina.

             Tambe ha perdut perque, valga la redundancia, ha perdut la majoria que tenía en el Senat... ui, ui, ui.

             I ademes, ha guanyat, pero ha fracassat perque li ha donat una nova oportunitat ¿inesperada? a la dreta, als seus rivals... i l’han aprofitada... ¡vaja que l’han aprofitada! Com es diu en valencià... s’han tret la puncha del dit.

             En analisis com el que feu José Luís Ábalos, encara ministre en funcions, en l’entrevista de La Sexta... no es pot anar ni al canto del carrer. Que si nosatres hem perdut tres diputats... Podemos n’ha perdut set. ¿Es tot? Si.

             El PP es u dels triumfadors inapelables dels comicis: creix notablement tant en la cambra baixa com en l’alta. Poden estar contents, si. ¿Poden estar defraudats? Si, tambe si. Perque (com he escrit abans) tenien unes expectatives demoscopiques d’aplegar al centenar i han fet curt, prou curt. I el seu fre ha segut Vox.

             ¿Pot estar preocupat Pablo Casado? Si, i molt. No l’ha salvat ni la voxera Cayetana Álvarez de Toledo i la seua afilada llengua. Per darrere, a la seua dreta, en l’extrema i ultra, te l’alé de Santiago Abascal, el cap de Vox. I tambe li haurien de preocupar els resultats de Catalunya, Païs Vasc i... ¡uf!, Murcia (Vox, primer partit) i Andalusia (desbancat en algunes provincies)... a on governa, en la firma gran de Ciudadanos i en la firma chicoteta de Vox, i a on este l’ha repassat per la dreta i per damunt.

             En el proxim capitul, els atres ‘grans’.

 P. d. Escrit del dilluns 11-11-2019.

Imagens: Wikipedia-Kadellar

Antoni Fontelles