Ad esta festivitat s’afegi, passat el Concili Vatica II, els arcangels Sant Rafel i Sant Gabriel. Numerosos municipis valencians visten les seues millors gales per a festejar per tot lo alt ad este sant.

Els arcangels son una categoria especial d'angels. Constituixen u dels nou cors de la jerarquia angelica, al superior de cadascun se li encomana una missio. Miquel es el cap de l'eixercit celestial, Gabriel el mensager celestial i Rafel, el protector dels viagers, de la salut.

L'arcangel Miquel es el cap de les milicies celestials en les religions judeua, islamica i cristiana, de les Iglesies catolica, ortodoxa, copta i anglicana. Per als cristians es el protector de l'Iglesia i considerat advocat del poble elegit de Deu. L'Iglesia Catolica el considera com a patro i protector de l'Iglesia Universal.

En l’Alcorà, a sant Miquel li diuen Mijal i se diu que era un dels tres angels que visitaren a Ibrahim (Abraham) per a anunciar el naiximent d'Isaac i Jacop. Entre els musulmans, Miquel es un dels quatre arcangels (junt en Izrail, Israfil i Yibril), i un dels dos angels, junt a  Gabriel, nomenat en l’Alcorà.

Els seus origens es remonten a la Biblia judeua, passant d’aci a la cristiana a on l'arcangel Miquel te un paper d'honor. Este es considerat com al cap dels angels, el protector de l'humanitat i l'angel que venç a Satanas, i que protegix al mon del seu control. Per aixo des dels primers temps del cristianisme ha existit una gran devocio com ho prova la cantitat de temples que porten el seu nom.

Iglesia de Sant Miquel en Daya Nova i l'image de Sant Miquel Arcangel d'esta poblacio

Aci en la terra valenciana se pot trobar un altar dedicat a la seua devocio en l'Iglesia de Sant Miquel en Quart de les Valls, en Beniganim, en Enguera, en Lliria, en Valencia, l'iglesia de Sant Miquel i Sant Sebastia, junt al Jardi Botanic; en les comarques alacantines, en Daya Nova, en Redovan, o inclus en la recent Iglesia ortodoxa construida en Altea; tambe es pot trobar advocacio ad ell en Castello, Soneja o Aranyol. Sense oblidar el monasteri de Sant Miquel dels Reis, del sigle XVI, fundat per Ferrando d'Arago, duc de Calabria, en Orriols dins del Cap i Casal.

Este vincul en la nostra terra es clar; de la mateixa forma que Sant Miquel venç al mal, els cristians venceren als musulmans. Este simil es el que justifica la seua devocio en una terra recent reconquistada per al cristianisme.

Monasteri de Sant Miquel de Lliria

D’entre tots els temples i llocs a on es celebra festa dedicada a Sant Miquel destaca el Real monasteri de Sant Miquel de Lliria, un dels llocs religiosos mes visitats i meta de molts pelegrins. Està alçat en el chicotet tossal que porta el seu nom junt a l'antiga ciutat ibera d’Edeta, capital dels edetans. Un lloc privilegiat en unes magnifiques vistes que cada any atrauen a numerosos visitants.

L’edifici fon fundat per Jaume II d'Arago i reformat posteriorment per Marti l'Huma en 1406. Se dedicà a residencia de beates dedicades a l'oracio, mantenint-se les seues institucions i privilegis fins a 1806. En dit any Carles IV establi unes noves ordenances que perduraren fins a l’any 1895. 

L'actual edifici es del sigle XVII, en ell es venera l'image de Sant Miquel, obra de l'imaginer Ponsoda que substitui a l'original de 1411, i que fon costejada per la beata Enriqueta Gilabert, destruida durant la persecucio religiosa de la Guerra Civil. Ad esta actualment se la coneix com a “Sant Miquel gran”, puix des de fa anys existix una atra l'image, processional, un poc mes menuda, “Sant Miquel chic” que baixa de vesprada des del Real Monasteri a la ciutat.

A les sis i mija de la vesprada del 28 ix del monasteri l’image de Sant Miquel acompanyada per numerosos fidels i la banda municipal (La Primitiva), de cami cap a la parroquia de l’Assuncio, en Lliria, alli es esperat per centenars de ciutadans. U dels moments mes emotius que es viu eixa vesprada es, quan es troba en processo en l'image de Sant Vicent, tambe patro de la ciutat. Junts els dos van al temple parroquial a on se fa una eucaristia. En acabant, fora, es fa el prego. Al sendema, el dia 29, de mati se fa una eucaristia, i a migdia una dansà i mascletà; a boqueta nit processionen pels carrers de la localitat. A la festa se li unix una fira comercial i gastronomica i els carrers s’engalanen.

El dia 30 de setembre, a les 7 puja de nou l’image de Sant Miquel des de la parroquia de l'Assuncio fins al Real Monasteri. Alli se fa una eucaristia pels difunts de la Germandat de Sant Miquel.

Una atra de les localitats importants a on es celebra el sant es Enguera, festa que fan coincidir en les de la seua patrona la verge de Fatima. El temple està dedicat a l’arcangel. L’edifici s’escomençà a construir en acabant de la visita feta en 1585 per Joan de Ribera, virrei, arquebisbe de Valencia i patriarca, qui plantejà l'imperiosa necessitat de fer una iglesia de mes importancia en la vila, ya que la que n'hi havia era molt menuda. La nau central de l'Iglesia se terminà en 1645.

Les celebracions comencen de nit del 24 en la tipica presentacio de la festera major i el prego. El 25 se fa ofrena de flors als dos sants i passacarrers. Posteriorment se fa una fira i bous embolats. El 28 te lloc la Dansà Enguerina, a partir de les 21 hores, en la que els numerosos participants lluixen l'indumentaria tradicional de la comarca. Es tracta d'unes danses uniques que son el portic del dia gran d'esta bella localitat. La festa acaba el dia 2 en una dansà enguerina infantil.

En Catarroja les festes de Sant Miquel duren prop del mes i culminen el dia del sant en la solemne processo del titular de la parroquia, el dia 29, en la que desfilen totes les imagens de les diferents confraries existents en el municipi. L'iglesia se queda buida d'imagens durant unes hores. Des de l'image de la Verge dels Desamparats, acompanyada pel colectiu faller, a l'image del Santissim Crist en els seus clavaris desfilen. Existix, ademes, una rivalitat per a vore quína anda oferix millor i mes bonica decoracio floral. La processo que discorre pel caixco antic de Catarroja es un tornar a les seues arraïls mes fondes. Com manen les costums, al pas del corteig processional s'obrin les cases, encara de planta baixa ampla i lluminosa, i s'adornen els balcons en cobertors.

En les comarques castellonenques es celebra la festivitat en Pobla Tornesa, Onda, Llucena del Sit, Culla, Aranyol, Altura, Viver, i Canet lo Roig.

En Pobla Tornesa la parroquia data del 3 de novembre de 1734 segons el croniste Carles Sarthou. I se beneï en 1738, segons el croniste actual, quedant en mans del retor Cristofol Trilles de Vilafames. En aquell temps el nucleu urba contava en 35 cases. La celebracio consta de diversos actes religiosos.

En Onda es festeja del 23 al 25 de setembre, per mig d’una fira, aprofitant la festivitat del sant. D'esta forma, l'ultim fi de semana de setembre molts dels establiments locals ixen al carrer per a expondre els seus articuls i productes artesanals en esta fira que es a l’hora ganadera i comercial, i a la que s’unixen les degustacions gastronomiques de plats i dolços tradicionals que s'elaboren encara en receptes ancestrals, aixina com tota classe d'oferta gastronomica dirigida a un public variat.

En Llucena del 21 fins al 29 de setembre te lloc l’entrada de vaquetes a l’estil llucenenc i bous embolats. El 27 el menjar popular del “tombet de bou”. El 29 te lloc a les 11 la missa i processo en honor del sant. Les festes duren fins al dia 2.

En Culla les festes son del 24 al 28 inclouen espectaculs pirotecnics, sopars de germanor, i bous embolats. El 28 hi ha missa a les 12.

Aranyol celebra les festes en honor al seu patro Sant Miquel del 28 setembre al 2 d'octubre, en varietat de festejos, entre els que destaca el Campeonat de llançament de la rabiosa (aixada) el dia 1 d'octubre en el pont del riu Millars a les 11:00 hores. El 28 hi ha missa i processo de la verge del Rosari. El 29 processo. El 30 vaquetes i bous embolats. I el 2 missa pels difunts del poble i final de les festes.

En Altura formen part de les festes patronals junt a l’homenage a la Verge de Gracia. La festivitat del patro culmina en una Processo General, en l'image de Sant Miquel Arcangel a muscles dels mossos, discorrint pels carrers mes emblematics del caixco urba. Al finalisar es dispara un ramellet de focs artificials, i es fa la tradicional chocolatà en Pingano i Mistela passada la mija nit. Previ ad estos actes es desenrollen multitut d'actes festiu-culturals, entre uns atres: volteig de campanes, passacarrer de la Banda de Musica i mascletà.

En honor a la Nostra Senyora de Gracia, tambe patrona d’Altura, es realisa un dia complet d'actes ludics, tradicionals i religiosos. Escomença el dia, molt de mati, en un Cant a l'Aurora, seguit d'una Missa de l'Alba i volteig de campanes. A mig mati, es realisa un passacarrers per la Banda de Musica i la solemne missa cantada en honor a la Verge de Gracia. A mig dia se fa la bendicio i repartiment dels tipics perols, en acabant d’uns atres actes aplega la solemnissima processo general de l'excelsa patrona, que travessa els principals carrers acompanyada dels devots que decidixen unir-se en la seua processo. Per a tancar el dia es realisa un castell de focs artificials. Uns atres festejos que se fan estos dies son: la missa cantada d'accio de gracies i “el besamans de la Verge de Gracia”.

En Viver es celebren les festes del 29 a l’u d’octubre en diversos actes religiosos.

Iglesia parroquial dedicada a Sant Miquel en Canet lo Roig

En Canet lo Roig Sant Miquel es el patro de la ciutat i es celebren les festes en honor al patro en dos epoques distintes de l'any. La primera d'elles, te lloc el primer fi de semana de maig (7 de maig) mentres que la segona es celebra l'ultim fi de semana de setembre. La festa de Sant Miquel del 7 de maig es considerada una festa religiosa en la que es realisa una romeria religiosa a la font de la salut de Traiguera. Abdos celebracions se basen en festejos taurins i sopars populars.

Imagens: Lliria Santuari de Sant Miquel, image de l'arcangel, jdiezarnal
                            Iglesia de Sant Miquel en Daya Nova i l'image de Sant Miquel Arcangel, convega.com
                            Monasteri de Sant Miquel  de Lliria, comunitatvalenciana.com
                            Cartell de festes La Pobla Tornesa, comunitatvalenciana.com
                            Iglesia parroquial dedicada a Sant Miquel en Canet lo Roig, begv.gva.es

A.C.