30 de setembre: Sant Jeroni (d’Estrido)

1/10/2016

Foto Monasteri de St Jeroni de Cotalba (Alfahuir)

L’advocacio d’este sant en el nostre Regne està motivat per les moltes parroquies que hi ha dedicades ad este sant a lo llarc de tot el territori valencià. En motiu de les festes de la parroquia, en el passat, hi havien visites des d’uns atres barris o poblacions proximes. Era considerada esta l’ultima excursio de l’any, puix en el passat ya començava a fer frescor.

En la ciutat de Valencia conta en una ermita fundada en 1848, en el barri d’Orriols. Els origens d’esta es troben en la fundacio feta pels monges del monasteri de Sant Jeroni de Cotalba (La Safor) al prendre possessio de l'antic poblat en 1498, instituint al sant com a patro i fent una capelleta, que va ser l'orige de l'actual ermita. La que hui es por vore fon construida pels veïns del barri per a venerar una image del sant que els havien deixat els monges jeronims quan abandonaren el barri. Des d’eixe temps ha estat dedicada al cult, encara que en l'any 1936, en l'inici de la Guerra Civil, deixà de fer la seua llabor pastoral i passà a ser: una vivenda normal, fusteria, colege i varies coses mes que degradaren fins a quedar casi abandonada. Fon el pare Hilarí Valladares qui recuperà l'interes per l'ermita ya en els anys noranta i ho contagià als seus successors, un dels quals, Josep Antoni Rodríguez, consegui que se reconstruira en 1998, aprofitant l'urbanisacio del carrer Duc d'Envies. Per ad aixo fon necessaria una primera desacralisacio, el derrocament de l'edifici existent i la reconstruccio d'una ermita identica a la que existia, tot aixo en el compromis de que posteriorment es dedicara al cult. Hui en dia seguixen celebrant-se misses i festes en esta.

Existix tambe el toponim Lloc Nou de Sant Jeroni, dedicat al sant, i situat en la Safor, en la vall del riu Vernissa, entre la serra de Marchuquera i Ador. Este poble tingue com antecessor el mudeixar "Rafalet de Bonamira", que pertanygue, passada la conquista, al mateix Jaume I, qui el concedi a son fill l'infant Pere (Pere I el Gran de Valencia), passant posteriorment  ad unes atres mans, com es Ximen Pérez d'Arenós, qui ho vengue a Arnalt Saurina, del que passà al duc de Gandia, el qual ho donà als monges de Sant Jeroni de Cotalba en 1420. El 8 de decembre de 1609, este monasteri fundà la poblacio de Lloc Nou de Sant Jeroni en el terme de l'antic Rafalet. En el seu escut heraldic consta tant les armes del primer duc de Gandia, Alfons d’Arago, fundador del monasteri de Sant Jeroni, com tambe l’emblema heraldic de l’orde dels Jeronis.

La gran fundacio valenciana del jeronis, es puix, el monasteri de Sant Jeroni de Cotalba. Este fon fundat en l’any 1388 en el tossalet de Cotalba (Alfahuir), prop de Gandia. Artisticament l’edifici te cinc estils diferenciats: mudeixar, gotic valencià, renaiximent, barroc i neoclassic.

En 1388 el Duc Real Alfons "el Vell", net de Jaume II i cosi de Pere el Cerimonios, impulsà la construccio del monasteri, comprant el lloc de Cotalba als musulmans i donant este terreny a la comunitat jeronima de Xabia per a que es traslladen alli, evitant en aixo les reiterades incursions dels pirates berberiscs en la costa valenciana. A partir d’aci s'inicià la consolidacio i expansio de la famosa Orde dels Jeronis convertint-se este monasteri en la Casa Mare, al ser la primera comunitat jeronima establida en la Corona d'Arago.

Respecte a l'edificacio del Monasteri, segons les croniques, fon Pere March, pare del conegut poeta valencià Ausias March, com a majordom del Duc de Gandia, l'encarregat d'organisar i idear l'edificacio del monasteri. L'intima relacio de la familia March en este monasteri queda reflectida en l'edificacio d'una capella en l'iglesia i l'enterrament de alguns dels seus membres en ella. En este monasteri descansen tambe dos esposes d'Ausias March.

El Monasteri es convertirà des d’este moment  en el centre espiritual i cultural de la cort del Ducat de Gandia i de la comarca. La predileccio que el seu fundador, el Duc Alfons d'Arago i Foix, senti pel monasteri se vorà reflectida tant per les continues donacions que realisà al monasteri com per l'enterrament de la seua esposa, Violant d'Arago, en 1411, i la de dos dels seus fills, els Infants Joan i Blanca, en el propi monasteri.

Tambe subsistix hui en dia els vestigis de l’antic convent de Sant Jeroni de la Plana en Xabia, a on actualment se fan diverses presentacions i actes culturals.

A banda s’ha de dir que antigament sant Jeroni era considerat el patro dels sabis, filosofs, gent de ciencia, traductors, i en general, persones dedicades a l’estudi; de fet se’l representa com a ermità acompanyat per un llibre. Al crear-se el gremi dels llibrers (librarius), concentrat en el barri de Sant Andreu, el triaren com al seu patro protector. La presencia d’est ofici en el territori valencià es ben antiga; els primers testimonis son del sigle XII, quan en la ciutat de Valencia s’instalen uns llibrers i copistes aragonesos, encara que es provable que a l’ombra de la cort musulmana valenciana taifal hagueren amanuenses i llibrers.

Tambe sant Jeroni era el patro dels corps, per lo que era venerat pels llauradors en el passat per a que els lliurara dels atacs als camps d’est animal. La llegenda diu que durant la seua vida com a ermità un corp li portava menjar en el seu pic. Tradicionalment se’ls ha caçat i segons diuen alguns tenen una carn molt gustosa. Tambe s’ha dit que es el protector de les fardes.

 

Image: Wikipedia-Almar

Video: Youtube-Rafa Sánchez