4 de giner, santa Genoveva Torres, una santa desconeguda

4/1/2017

foto de Genoveva Torres

            Els valencians contem en el dia de hui en una efemeride desconeguda per a la gran majoria i es el santoral de la religiosa castellonenca santa Genoveva Torres. Per mig d'est articul se vol acostar al gran public la seua figura.

            En santa Genoveva nos trobem en la primera santa castellonenca, santificada pel Papa Joan Pau II en l’any 2003. Naixque el dia 3 de giner de l'any 1870 en Almenara, filla de dos persones molt humils dites Josep i Vicenta. Tingue cinc germans, sent ella la mes chicoteta de tots. Als huit anys quedà orfena al morir sos pares i quatre dels seus germans. En deu anys feu la primera comunio.

            Anà al colege rebent una educacio elemental i com des de menuda s’havia de fer carrec de sa casa, pronte tingue que deixar l'escola. Unicament assistia a la catequesis en la parroquia i deprengue a brodar. La llectura d'alguns llibres que tenia sa mare, feu que des de menuda tinguera una inclinacio molt particular cap a tot lo religios, pero com era molta la responsabilitat que recaigue en ella i l'alimentacio era escasa, emmalalti, formant-se-li un tumor maligne el qual li dolia fins a fer-li perdre el sentit. Passà huit mesos terribles, una cama se li ompli de llagues i se li gangrenà, per lo que, per a salvar la seua vida, hagueren d’amputar-se-la. Gracies ad aixo salvà la vida i poc a poc se li foren aliviant els dolors, encara que des d’eixe temps, sempre hague de caminar en closes.

            En eixes circumstancies i encara que el seu estat d'anim mai decaigue, ya no podia ser una chiqueta normal, no podia jugar en les seues amigues i per a remat, ademes de tindre que dur avant els treballs de sa casa, hague de fer-se carrec tambe del seu unic germa, que se quedà viudo. Destacà per la seua netea. Netejava, escurava, planchava, encalava la casa; no parava.

            Un dia, estant encalant sa casa dalt d’una cadira, se presentà alli un sacerdot que al vore-la coixa, montada en una cadira i donant calç a les parets, quedà boquiobert puix veïa el perill que corria. Li preguntà que per qué fea aixo i ella li contestà que perque volia tindre molt neta la cuina i no tenia diners per a pagar a ningu que li fera dit treball. El sacerdot li donà diners per a que buscara ad algu que ho fera, pero quan se n’ana, ella novament se pujà a la cadira, terminà d'encalar la cuina i el diners que li havia donat al sacerdot, li ho donà a un pobre.

            Encara que era jove d'edat tenia una gran madurea i sempre que estava sola, es dedicava a resar i a llegir els llibres que li havia deixat sa mare. Quan tenia quinze anys d'edat emmalalti novament, el seu cos s'ompli de llagues i ademes de patir terribles dolors, no podia ni moure's; aixina que en eixes circumstancies hague de quedar-se en el llit i com el seu germa s'havia tornat a casar i la seua nova cunyada era molt esquiva i no volia tindre una invalida dins de sa casa, fon internada en un orfanat de Valencia, dit "Casa de la Misericordia" al front del qual estaven les Germanes Carmelites de la Caritat.

            Alli encaixà be, tant espiritual com materialment; s'incrementà la seua vida espiritual, el seu amor al Sagrat Cor de Jesus, a la Verge i als angels. Ella, que havia patit tant com una chiqueta coixa, tenia un immens amor a Crist i oferia tots els seus sofriments per la salvacio del mon. Alli estigue nou anys i alli, baix la direccio de Carles Ferris, solicità entrar en la Congregacio que regentava l'orfanat, pero les germanes, com consideraven que la seua coixera era un obstacul, no l'admeteren en la Congregacio. Encara que volia dedicar-se per complet a Deu, no solicità l'ingres en cap atra institucio religiosa.

            En eixe punt, veent que en el seu temps existien moltes dones que vivien en completa soletat, en situacions molt dificils i doloroses ocasionades per la seua fadrinea, per la perdua de la familia, per haver quedat viudes, etc. i veent que la societat no s'ocupava en absolut d'elles, senti la necessitat de dedicar-los el seu temps, la seua vida. Aixina que se marchà de l'orfanat i se n’ana a viure en dos companyeres de nom Isabel i Ampar, treballant com a cosidora i atenent a les mateixes.

            En l'any 1911 el canonge Josep Barbarrós al que ella coneixia des de fea alguns anys, els recalcà el problema que tenien les dones abandonades i elles solicitaren consell al seu director espiritual, el jesuïta Martín Sánchez, puix volien dedicar-se a l'atencio d'estes dones.

            El jesuïta les donà la seua aprovacio i elles decidiren montar una llar que les acollira. En quatre dones que vivien soles i abandonades, inauguraren una casa en Valencia nomenant a Genoveva com a la directora de la casa, pero ella es considerava com una dona insignificant que no seria capaç de portar avant l'idea que li rondava pel cap. Foren inaugurant noves cases i se foren incorporant noves companyeres a la seua obra i ella senti la necessitat de fundar una congregacio que tinguera este treball com al seu objectiu principal.

            Escomençaren a utilisar habit un any mes tart i en l'any 1915 decidiren consagrar-se a Deu mediant vots privats. Entre totes redactaren unes normes que serien l’orige del seu futur institut religios. El 5 de decembre de l'any 1925 conseguiren que la "Societat Angelica" ―aixina se dia― quedara constituida com a institut religios d'ambit diocesa en Saragossa, professant com a religiosa tretze dies mes tart ella i dihuit companyeres davant de l'arquebisbe de la ciutat. Instalaren la Casa Mare en Saragossa i nomenaren a Genoveva com a la primera Mare General de la nova congregacio.

            En l'any 1931, al poc de temps de constituir-se, començaren algunes persecucions religioses en tot l’Estat i elles no s'escaparen de ser vigilades. Com a directora, ella intentà en tot moment sostindre l'esperit de les seues filles i intentà eixamplar el seu ambit d'apostolat donant proteccio ad unes atres persones que en aquells moments pogueren vore's perseguides i aixo es lo que feren per primera volta en la Casa que tenien en Valencia. Com pogueren, soportaren els tres anys de guerra civil que assolà l’Estat des de 1936 a 1939. Com durant la guerra havien perdut algunes de les seues Cases, ella intentà recuperar-les i consegui que poc a poc començaren a funcionar novament. S'anava fent major, estava invalida, pero no parava; cada volta estava mes donada a la seua obra, a les persones a les que les seues religioses atenien perque era immens l'amor que ella atesorava gracies a la seua intensa vida eucaristica.

            A partir de l'any 1950 començà a sentir-se mes cansada, en menys forces encara que el seu Institut seguia creixent per lo que consegui que en l'any 1953, Roma expedira el "decretum laudis" reconeixent la seua obra a nivell general. Des d’eixe temps començaren a dir-se "Germanes del Sagrat Cor de Jesus i dels Sants Angels".

            En el Capitul General celebrat en l'any 1954, agotada, deixà de ser la Mare Generalicia i se converti en una simple monja, sempre disposta a lo que li ordenaren les seues noves superiores. Fisicament ana empijorant i en decembre de l'any 1955 caigue greument malalta i el dia 30 pati un atac d'apoplexia. Se li administraren els ultims sacraments i en el mati del dia 5 de giner entrà en coma i aquella mateixa vesprada de 1956, moria en la Casa Generalicia en Saragossa. Era tanta la seua fama en la ciutat que tots se bolcaren en els seus funerals i tots volien tindre algun objecte o recòrt d'ella.

            Fon enterrada en la cripta existent baix l'altar major de la capella de la Casa Generalicia. Fon exhumada el 9 de giner de 1975 per a realisar el reconeiximent canonic dels seus restes i posteriorment fon inhumada en la cripta, encara que en l'any 1994, abans de ser beatificada els seus restes foren traslladats a una nova capella, a on estan hui en dia.

            El proces de canonisacio s'inicià en l'any 1975, passats deneu anys de la seua mort. Fon declarada “Venerable” el 22 de giner de 1991 i el 2 de juliol de 1994 se reconegue l'autenticitat del milacre previ a la beatificacio. Fon beatificada en Roma pel papa Joan Pau II el dia 29 de giner de 1995 i fon canonisada en Madrit el dia 4 de maig de l'any 2003. La seua festivitat es celebra hui dia 4 de giner.

 

informacio:http://www.preguntasantoral.es/2012/01/santa-genoveva-torres-morales/