Si hi ha una festa en certa arraïl es precisament el 9 d’octubre, festa nacional valenciana. Dia oficial de la creacio del regne cristia de Valencia. Durant la transicio s’estigue en dubte si proclamar com al dia de l’autonomia valenciana el dia 9 o el 25 d’abril, dia de la batalla d’Almansa, finalment s’optà per una data positiva – creacio, naiximent – front a celebrar una desfeta i un rosari de perdues, com significà la batalla d’Almansa.

            En realitat la caiguda del poder musulma en la ciutat s’havia produit el dia 28 de setembre de 1238, com indiquen les croniques de Jaume I, la de Desclot, la de Sant Joan de la Penya, els Anals de Zurita i les croniques musulmanes d’Ibn Idarî i d’En-Nugairî. Encara aixina el rei Zayyân es quedarà en l’alcasser de Valencia fins al dia 8 d’octubre, entrant les tropes junt al rei i els notaris el 9. Aço queda provat en el document de la capitulacio de Valencia firmat el 28 de setembre en Russafa.

            L’historia fins a aplegar ahi es ben coneguda. Una volta que Jaume I tingue rodejada a Valencia, el rei de Tunis envià 12 galeres i 6 tarifes a la costa del Grau per a ajudar a les tropes musulmanes en la defensa de la ciutat. Jaume I estava instalat en un campament entre les naus del rei de Tunis i les tropes de la ciutat. Per lo que l'eixercit naval no s’atrevi a desembarcar i les tropes de la ciutat tampoc s’atreviren a eixir en la seua proteccio. Aixina que els barcos se marcharen cap a Penyiscola i atacaren aquella ciutat. Passada una dura batalla que perderen pegaren a fugir de la zona.

            En un dels enfrontaments Jaume I se donà conte de que les seues tropes estaven entrant en una emboscada i acodi en la seua ajuda acostant-se tant a la vila que un ballester disparà una sageta i se li clavà en el front. Afortunadament per al rei d'Arago, la flecha no travesà el caixco i a soles li quedà una llaga durant uns dies com a conseqüencia de l'atac. L'ultima batalla se produi en la torre del Portal de la Boatella, en la via de Sant Vicent. Perdut est enclau el rei Çaen decidi rendir la ciutat al no poder rebre reforços, degut a l'escassea d'aliments i fam que passava el seu eixercit darrere de les muralles i esta ultima perdua de la torre.

            Per estos motius es rendi Valencia a canvi d'un salvoconducte a Cullera dels caps administratius. Els musulmans que ixqueren se portaren tot quant pogueren portar.

            La primera volta que es celebrà la festa fon el 9 d'octubre de 1338, any del primer centenari de la conquista de Valencia, en que el Consell de la ciutat dispongue realisar una processo de commemoracio per a demanar a Sant Donis la remissio de les fams que en aquells anys assolava el Regne de Valencia per les males collites. Participaren tots els estaments de la ciutat, les corporacions d'oficis i el poble, encara que no aixina el rei Pere el Cerimonios, que estava encara en la ciutat per a jurar els Furs, refusant participar alegant motius de salut. En el seu lloc, se portà el pendo de Conquista com a estandart real per a simbolisar la presencia del rei.

            Des d’eixe any, se determinà fer la mateixa processo, encara que en menor suntuositat, tots els 9 d'octubre, com aixina ha segut en posterioritat.

            En l'excusa del segon centenari Alfons el Magnanim, que en aquell moment tenia establida la seua Cort en Valencia, s’implicà en els preparatius per a adequar la celebracio als seus interessos. En efecte, a partir del sigle XV els oficials reals cobren major importancia en la provesso anual degut a l'interes de la monarquia d’identificar la nova dinastia dels Trastamares en el Regne de Valencia, i es reforçà de nou el caracter religios per a pregar contra la pesta. Per aquells anys tambe començà a estendre’s la llegenda de que Sant Jordi havia participat en la batalla d’El Puig, motiu pel qual este sant fon proclamat patro del Regne de Valencia i es començà a celebrar-se per Sant Jordi una provesso molt similar ad esta de Sant Donis.

            Aprofitant el tercer centenari, en 1538, la jerarquia local vullgue donar major suntuositat i caracter municipaliste a la celebracio anual en un context de repressio posterior a les Germanies, hegemonia valenciana encara en la Corona d'Arago, i l’incipient castellanisacio politica. A banda de numeroses festes i balls per tota la ciutat, la processo religiosa del mati fon allargada, i la gran provesso se deixà per a la vesprada, en un riguros orde jerarquic. Obrien el corteig els oficis i mestres en les seues ensenyes, seguits del Centenar de la Ploma, milicia local destinada a protegir a la Real Senyera en els camps de combat, en tambors de guerra. A continuacio els flares de les 4 ordens mendicants, en el clero local, seguits del Bisbe de Sogorp i l'Inquisidor General, el Bisbe de Valencia i el Lloctinent General del Regne, abdos baix pali. El Governador General, el Mestre Racional i els restants oficials reals anaven seguits del Justicia Criminal, maxima autoritat local i portador de la Real Senyera, rodejat dels Jurats de Valencia que portaven els faldons, i dels restants carrecs i advocats municipals. Darrere tancaven la processo els nobles, cavallers i ciutadans de la ciutat, el Sindic i el Subsindic, i finalment el poble.

            Per al quart centenari, 1638, el context era molt diferent, en la Contrarreforma, i se vullgue celebrar la conquista com a una gesta catolica i monarquica, pero en unes celebracions igualment fastuoses.

            Fins al sigle XIX es celebrava una processo que anava des del monasteri d’El Puig fins a l’ermita de la Mare de Deu d’esta advocacio, a on segons la tradicio sant Jordi, patro de les terres reconquistades, se li aparegue a les tropes aragoneses del rei. La provesso anava presidida per l’alcalde de la ciutat de Valencia a cavall, portant la Real Senyera, junt en uns atres membres del consistori. En acabant se fea un sermo historic en l’iglesia major. Els actes acabaven en fogueres i iluminacions, mentres els edificis publics estaven abillats en focs grecs i voladors, coneguts com a “piuletes i tronadors” popularment.

            Unicament durant un temps foren suspeses o prohibides estes festes, una volta establit el Decret de Nova Planta firmat per Felip de Borbo. Cosa que no ocorregue durant la dictadura de Franco, que si be llevà el caracter festiu del dia, no suspengue la processo civica de la Senyera.

            Mes tart, en epoca contemporanea els actes del Nou d'Octubre tambe es caracterisaren per contindre reivindicacions politiques, especialment les referides a l'autogovern valencià. En 1891 tingue lloc la primera celebracio en este sentit, per l'associacio Lo Rat Penat; la de 1915 tingue un marcat caracter nacionaliste. Mort el dictador i establida la determinacio de tindre una autonomia, el 15 de setembre de 1976 la Taula de Forces Politiques determinà que fora este dia la data de celebracio de la nostra nacionalitat. Per ad este dia se convocà en Valencia una manifestacio, a pesar d'estar prohibida, baix el lema de "Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia", en la que participaren prop de mig millo de persones.

            Es tradicional en este dia la celebracio de la Mocaora de Sant Donis, l'equivalent valencià al dia dels enamorats. L'ha de regalar l'home a la seua parella, i consistix en una font que conté uns dolços de massapa cuit, la Piuleta i el Tronador, i dolços de massapa cru en forma de fruites i verdures, tot embolicat en un mocador per al coll de vius colors, possible recort de les teles musulmanes. Se diu popularment que estes fruites rememoren les donades a Jaume I en la seua oficiosa entrada a la ciutat.

            Lo que si que es cert es que era costum en l'edat mija que les ciutats homenagearen als convidats, sobre tot als reis, en una vaixella d'argent plena de viandes. A partir del sigle XV la ciutat de Valencia començà a regalar vaixelles de ceramica de Manises i Paterna contenint els dolços de sucre que començaven a fer-se en terres valencianes degut a l’introduccio del cultiu de la canyamel en el Regne, com tambe confits i massapans. En el temps esta costum es popularisà derivant en un regal per Sant Donis.

            Com ya s’ha vist era especialment tradicional en les celebracions del 9 d'octubre els festivals pirotecnics des de la popularisacio de la polvora de forma festiva. La vespra del 9 d'octubre de 1526 hague un accident en el qual moriren 9 persones i es cremaren 20 cases en el barri del Mercat. No està clar si va ser en la suspensio de les celebracions del 9 d'octubre pel Decret de Nova Planta, o a partir de la prohibicio de fabricar pirotecnia per part de Carles III, quan els pasticers començaren a donar forma de masclets, piules i trons als massapans, naixent d’esta manera la Piuleta i el Tronaor. Tambe diuen alguns que tenen una simbologia erotica.

            Estos dolços consistixen en menudes barres de massapa, fet en parts iguals d'armela i sucre omplides de rovell, junt a menuts massapes en forma de tot tipo de fruites i aliments. Originalment, la mocaorà estava formada per dolços com torro, fins que en l'any 1738 se prohibi disparar masclets, coneguts en el nom de piuletes i tronadors, per a celebrar el quint centenari de la conquista de Valencia, per lo que el gremi de pasticers de la ciutat realisà uns dolços en forma dels petarts prohibits, costum que s'ha mantingut fins a l'actualitat.

            A partir del sigle XIX s’afegi el mocador que envolta als dolços, i dona nom al conjunt.

            La recepta tradicional per a fer les fruites de la "mocaorà" es la seguent: