Lo que pareixia una norma

         No comentare el manifest que firmaren no se quànts ministres, expresidents de govern i personalitats varies a favor de l’emerit. En conte de reclamar transparencia, acusaren poc menys que d’antiespanyols als que demanaven llum i taquigrafs per a coneixer els contes de la familia real.

El refra explicíta: ‘l’infant, l’ignorant i l’orat diuen la veritat’, els subscriptors no eren ni una cosa ni l’atra ni l’atra... i per lo tant, no diuen la veritat. Han segut part del proces d’ocultacio durant decades.

          Alli pareix que regía la regla no escrita de ‘a guanyar diners, a guanyar diners’, fora com fora. ¿Creuen que Iñaki Urdangarín actuà com actuà perque era un deshonrat ‘aïllat’?. ¿No pensen que el chicon feu lo veya en aquella familia, la real?. En la ma en el cor, ¿creuen que quan s’enjuntaven a dinar o a sopar, o se n’anaven de regates per la mar –en el Bribón– nomes parlaven de lo bo que estava el menjar o del vent que feya en Mallorca? A mi me resulta increible que l’actual Felip VI desconeguera tot lo que passava en sa casa, la real, ¿vivia en Mart?

          ¿Qué han segut sino les dos regularisacions fiscals de Joan Carles I? Pos una cosa molt senzilla... que estava defraudant a Facenda, que tenía molts millons en paraïsos fiscals, que li venien els cacaus de moltes i distintes procedencies. No estem parlant d’un defraudador corrent, era el cap de l’estat ¡cavallers!. I Facenda, diguen lo que diguen... l’avisà per a que tramitara els papers. ¿Que ha pagat de mes 3000 o 4000 euros? Que li’ls tornen. ¿Algu creu que no te mes diners amagats?

          Quan Podemos reclamava una comissio per a coneixer l’us de les targetes opaques per part del rei emerit, la ministra de Defensa, Margarita Robles, replicava que “En una democracia sólida y seria no es bueno que se cuestionen las instituciones” (14-1-2021). Mantingam la persiana baixada.

L’eixida i la tornada

          Com que era tan mal eixemple com a rei (public i privat), hague d’abdicar i d’emigrar als Emirats Araps Units... a on estan sos amics (el traficant d’armes) i les democracies mes alvançades de mon.

           Una volta tancats els processos judicials (1-3-2022), vol tornar a Espanya. En la carta publicada (7-3-2022), llamentava els fets passats de ‘sa vida privada’. A mi no m’interessa la vida privada ni la d’ell ni la de ningu, ¡ya s’apanyaran ell i la dona i els fills! (m’afecta nomes perque li estavem pagant les ‘festetes’ de les amants). A mi m’interessa sa vida ‘publica’ com a cap d’estat i l’eixemple delictiu reiterat.

           I si ara diu que residirà en Abu Dabi, siguen malpensats, per a que Facenda no li puga tirar ma dels diners que ben provablement te encara per ahi escampats. Sens assignacio oficial, ¿quína por te si ya els te tots regularisats?

Oportunitat o inoportunitat

La qüestio de si es el moment o no per a eliminar l’inviolabilitat privada... per a molta gent... mai es hora de revisar res... han passat mes de 40 anys, ¿podem revore algunes decisions? (les Corts Espanyoles modificaren en tres dies la Constitucio per a primar pagar el deute dels acreedors abans que als espanyols; quan es vol es pot).

Fa anys, tot lo que ha eixit era impensable. Tot lo mon ‘sabia’ de la vida llibertina del rei emerit, pero a vore quí era el guapo que s’atrevia a dir-ho i quín mig ho anava a publicar... Els que ara exigixen valentia preterita... ¿a ón estaven?

Arran de l’abdicacio, son fill i el govern anunciaren una ‘modernisacio’ de la corona, mes transparencia i tal volta renunciar a l’inviolabilitat... passats els mesos i en acabant de l’exoneracio, el PSOE, en el govern, s’ha posat de cantó... ya no es el moment. Ni ara ni mai.

          El futur

Tot continuarà igual... perque per a la majoria de politics (partits) primer son els seus interessos i els d’una institucio anacronica que lo que diuen defendre i se’ls ompli la boca sempre: Espanya i els espanyols.

Com digueren les lluminaries de Madrit (Espanya dins d’Espanya), la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, afirmava que “Por supuesto que la ley es para todos la misma, pero no todos somos iguales ante la ley” (10-12-2020); o el conseller de Justicia, Interior i Victimes, Enrique López, qui assegurava que el rei emerit te dret a regularisar la situacio fiscal com un ciutada, encara que "todos somos iguales ante la ley", el principi establix que els ciutadans han de ser tractats "conforme somos": "igual a los iguales y desigual a los desiguales" (10-12-2020). Dos declaracions que passaran als anals del dret internacional. Segur

Yo per si hi ha cas, i vostes tambe poden fer-ho, m’assentaria a la porta de casa a vore si passa algun potentat o princep arap i me cauen 100 millons de ‘regal’... m’aconformaria en 20 o 30.

Antoni Fontelles

10-3-2022

Imagens: izquierdaunida.org, humorcillet.com