Ha succeit lo esperable. En acabant de mesos i mesos d’investigacions sobre els baixos fondos de la monarquia de Joan Carles I, la Fiscalia ha conclos que es inimputable: hi ha actuacions inexplicables (els ‘regals’ dels amics araps), unes atres han prescrit i alguna tingue lloc en l’epoca quan era ‘inviolable’ constitucionalment.

No, no soc monarquic. Crec que es una institucio anacronica procedent de l’edat mija, fora de lloc en els estats actuals, sobre la qual no me deixaren pronunciar-me i que la la reinstaurà un dictador: Franco. Preferixc que hi haja un cap de l’estat que puga triar yo cada cinc o sis anys. Preferixc equivocar-me yo a que se m’imponga l’error.

Alguns diran, i es cert, es lo que votarem els espanyols en 1978. En contra, tambe es cert que un aspecte fonamental de la vida social hauria d’haver segut refrendada de forma individual... perque la Constitucio Espanyola de 1978 no es podia ‘partir’... o votaves si a tot o votaves no a tot... Ahi estigue la trampa. Es com quan compres la nevera i has de subscriure simultaneament un segur de casa, sino no hi ha rebaixa.

Inimputabilitat, irresponsabilitat, inviolabilitat

La figura del rei com a cap de l’estat es inviolable i ademes es inimputable... perque els seus actes van avalats pel govern o per un ministre... que es el responsable.

En una interpretacio ampla i crec que abusiva de la Constitucio s’ha generalisat l’irresponsabilitat del sobira a tota sa vida i est es el grandissim error.

El sentit comu –i alguns constitucionalistes– nos diu que una accio te un actor i que est ha d’assumir les conseqüencies. Aixina, si el sobira atropella a un cicliste, no l’avala ningu i, per lo tant, ell es qui ha de respondre davant de la justicia. En cas contrari nos trobem en un carrec-persona de poders absoluts i fora de la llei i no crec que pretenguera aço ni la nostra ni ninguna constitucio mundial.

La valoracio de l’antic monarca (la generalisacio)

Hi ha un argument especialment insidios i es el dels servicis prestats a Espanya. ¡Li hem estat pagant com a qualsevol servidor public!, ¿no?

Una part important de la societat valora la ‘globalitat’ per a justificar la magnanimitat del juï vital. No llevare merit a pilotar la ‘transicio’ i que sens ell hauria segut d’una atra manera, cert. No li llevare tampoc merit quan parà l’intent de colp d’estat. No crec que les potencies de l’epoca hagueren permes una atra dictadura en Europa. Ser embaixador del païs no es un ‘exit’ extra, perque era la funcio seua (i bons redits que ha tret).

Pero la ‘globalitat’ te un vici, es una argumentacio ad hoc en molts contraeixemples i que, estic totalment segur, ningu acceptarà quan els formule.

Un matrimoni porta convivint 40 anys, pero un dia, sense mes, l’home s’alça torbat i mata a la dona. La justicia el condena per l’acte d’un dia, sense tindre en conte els 39 anys de felicitat i d’amor que han tingut. ¿Cóm no valora la ‘globalitat’?

I un atre, especialment sentit per molts valencianistes (i espanyolistes). L’expolitic Jordi Pujol (i la familia) s’ha mostrat, per les proves i documents publicats, com un corrupte durant una gran part de sa vida. Pero ¿li negarém l’estabilitat que ha donat al païs en diversos governs (PP i PSOE)?. Si mirem la ‘globalitat’, ¿no l’hauriem d’absoldre?

Toni Fontelles.

Imagens:elplural.com, skakeo.blogspot.com