Amor Propi.

        Por. Temor. Nacionalisme. Valencianiste/ista. Guanyar.

        ¿Qué som?. ¿Per qué yo?. ¿Quín es el meu desti?. ¿Quín es el significat de la vida?. ¿Qué passa quan morim?.

        Segur que estes preguntes existencials, entre unes atres, nos les hem fetes en mes d’una ocasio a lo llarc de la vida. Respostes cent per cent certes, o que nos agraden a tots per igual, pot ser no existixquen, aixina que aci n’estan les meues despuix de reflexionar un temps i en l’experiencia en viure que, se supon tinc per edat.

       ¿Qué som?.

       Des del segon u de naixer, som desig, desig de ser alimentats, abrigats, de coneiximents, de sentir-nos segurs, protegits, volguts, satisfets... Esta força motriu, la del desig, es la que nos marcara tota la nostra vida fent que tractem de conseguir allo que nos propongam, alcançant els nostres objectius segons l’intensitat, determinacio i constancia que li dediquem a cada u d’ells.

       ¿Per qué yo?.

       Esta pregunta es mes senzilla de respondre, ya que tots som conscients de que varem tindre l’oportunitat de participar en la carrera de la vida en el desig de guanyar-la, com aixina va ser, obtenint el premi de poder viure.

       ¿Quín es el meu desti?.

       Poder transformar-nos, corregint els erros, que segur farem, per a aixina deixar un llegat i ajudar a transformar el mon.

       ¿Quín es el significat de la vida?.

       Es la capacitat de desenrollar-se, procrear, evolucionar, compartir i morir, tractant sempre de buscar la felicitat.

       ¿Qué passa quan morim?.

       La pregunta del millo i la mes dificil de respondre. Simplement el mon seguix sense tu, allargant la teua existencia en forma de recort, en familiars i amics. Poquet a poquet anira caent en l’oblit, si be el teu llegat, s’interiorisarà en el ADN d’estos, alvançant formant part de costums, tradicions, caracters...

       Ad estes preguntes existencials, en les que cada u les respondra segons el seu criteri i creencies, afegire les paraules que donen titul i sentit, ad este articul. Estes tenen manco marge d’interpretacio per tindre una definicio mes concreta i similar en els diferents diccionaris.

        Amor.

        Es un sentiment relatiu a l’afinitat entre sers i relacionat en l’afecte, volença, productor d’una serie d’actituts, emocions i experiencies. Des del punt de vista de la ciencia, l’amor es un estat evolucionat del primitiu instint de supervivencia, que mantenia als sers humans units davant les amenaces i facilitava la continuacio de l’especie per mig de la reproduccio, passant d’una generacio a una atra, valors i costums...

        Propi.

        Que pertany de manera exclusiva ad algu. Caracteristica peculiar de cada persona o cosa. Convenient, adequat, natural

        Por.

        Emocio natural que es caracterisa per experimentar una sensacio desagradable i intensa davant la percepcio d’un perill real o imaginari. Sol ser transitoria i inconscient.

        Temor.

        Reaccio emocional que fa fugir o refusar allo que considera una amenaça percebuda com, danyosa, arriscada o perillosa. Recel. Requerix de temps i aplega a ser conscient. Pot tindre profundes implicacions per a la salut fisica o mental.

        Nacionalisme.

        Es el conjunt de valors, sentiments, aspiracions que caracterisen, unixen i definixen a un poble.

        Valencianiste/ta.

        Es tota aquell/a que està compromes en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria del poble valencià, siga de dretes o d’esquerres. Persona que se sent basicament valenciana haja naixcut o no aci.

        Guanyar.

        Obtindre un benefici, material, fisic o emocional, per mig del treball, l’esforç o la sort.

        Conclusio.

        Si tenim clar que som desig, en la sort d’haver guanyat la carrera de la vida en el que el nostre desti es, poder transformar-nos, corregint els erros per a canviar el mon, deixant un llegat mentres evolucionem buscant la felicitat. Una volta morim, passarém a formar part d’eixe ADN interiorisat per mig de valors, costums i tradicions.

        Es facil donar-se conte que la majoria que nos sentim valencians/nes i valencianistes, tenim ganes de parar el genocidi politic, que de la manera mes criminal estan fent, per mig de l’educacio dels nostres fills en l’adoctrinament catala en les escoles. Fent desapareixer de les institucions i mijos de comunicacio subvencionats la nostra llengua valenciana. El canvi de la nostra historia, borrant un passat glorios en el primer sigle d’or en lletres valencianes inclos, per un vulgar i corrupte dialecte, el catala. No se com podre explicar als meus nets, sense que se me caiga la cara de vergonya, el per qué com a poble i societat, se supon civilisada, se va consentir.

        Si tenim les ganes de guanyar este sense sentit nomes hem de perdre la por i el temor al nacionalisme, ya que tots ho som en mes o manco mida. Transformant este sentiment evolucionarém de manera que alcançarém en el nostre objetiu, ya que l’historia diu, i es veritat, que varem ser grans, forts i importants, sent un Regne independent, dins de la Corona d’Arago. Ser nacionaliste valencià, es exigir ser nosatres qui decidim lo que som, com parlem i de la manera que volem alvançar com a societat. No com ara que nos tenen relegats a una “Comunitat de veïns” mal avenguts i de segona, dins d’un estat fluix, que nomes nos vol per a despersonalisar-nos i que com a moneda de canvi seguim ofrenant.

        Donar-li la volta ad este sense sentit no es dificil de conseguir si cada u recupera l’orgull de ser valencià-na i posa en valor el seu...

        Amor Propi.

        Coses de Tub.