4. ELS CRITERIS IDIOMATICS DE LA GENERALITAT

          Es tracta d’una proposta publicada en novembre de 2016, titulada “Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat” i prou extensa, 131 pagines. No porta autoria personal sino institucional: la Conselleria d’Educacio, en concret, la Direccio General de Politica Llingüistica i Gestio del Multiculturalisme.

En l’introduccio es justifica la funcio d’esta iniciativa: s’esplaya en el mon de la comunicacio, les noves tecnologies i la necessitat de l’eficacia comunicativa i que s’ha buscat l’equilibri entre ‘comunicabilitat’ i ‘formalitat’.

Es significatiu que l’original se sometera a la consideracio dels poders factics: Universitat de Valencia, Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I de Castello, Universitat Politecnica de Valencia, Universitat Miguel Hernández d’Elig, Corts Valencianes, Consell Juridic Consultiu, Diputacio de Valencia, Diputacio de Castello, Diputacio d’Alacant, Federacio Valenciana de Municipis i Provincies, ajuntaments de Valencia, Alacant, Castello, Elig, Torrent, Gandia, Alcoi i Sagunt i tambe a la AVLl. Crec que es un bon indicatiu dels ‘colaboradors’ i de per a ón van els tirs.

Estos son alguns dels ‘criteris’ (les pagines van entre parentesis)

– condena del ‘lo’ neutre (21-22)

– preferencia dels plurals en -os en paraules acabades en -sc, -st, -xt i -ig, pero en moltes excepcions (23)

– preferencia del plural en -s en paraules acabades en -e atona (“homes, joves”) (23)

– genero invariable per a les paraules acabades en -ista (“periodista”, “abstencionista”), pero variable en -atre / -atra (“pediatre / pediatra”) (27, remarca -ista en 29)

– s’ha d’usar ‘us’ davant i darrere de verp acabat en vocal (“us heu acabat”, “veure-us”) (31)

– us de demostratius reforçats en el sistema triadic (“aquest, aqueix…”) (33)

– femeni de ‘dos’, ‘dues’ (41, pero accepten: “huit”, “huitanta”, “dèsset”, “díhuit” i “dènou”)

          Aci van, al meu entendre, algunes de les ‘absurditats’ dels ‘criteris’

– recordar que el plural de “ikurriña” i “ikastola” no es “ikurriñas” ni “ikastolas”, crec que ningun valenciaparlant ho faria… (25)

– el sistema de demostratius que es referixca als elements mencionats o per mencionar es reduirà a dos: “aquest” i “aquell” (34) i desapareix ‘eixe’

– lo mateix es prescriu per al neutre: “això” i “allò” (34) i es mengen ‘aço’

– s’apostrofa ‘el + s + consonant’, “l’snack”, pero no si es tracta de l’articul femeni ‘la’ ni la preposicio ‘de’: “La Scala de Milà”, “la novela de Stendhal” (16), no veig quína diferencia hi ha entre les tres particules, provablement perque soc miop

– accepten la variacio de genero en -atre / -atra, pero no en -metra (“geòmetra”, 27) ni en -iste / -ista (‘activiste’, ‘activista’), ¿es aço una mostra de la ‘ciencia’?, ¿o son eixemples de la ‘ideologia’ i de la ‘teleologia’ de la planificacio idiomatica? No se sap que les universitats –santuari de la CIENCIA– hagen obert la boca

          Atenent als organismes i institucions consultats, nomes la AVLl ha dit ‘mu’. ¿Vol dir que tots els atres donen soport al document?

Imagens: produccio intelectual, es.slideshare.net
                miopia, 1.amazonaws.com

Antoni Fontelles