5. L’EXPLICACIO DE LA FALLA

Yo coneixia el text dels ‘criteris’ des de fa mesos, pero en acabant de fullejar-lo no vaig advertir ninguna ‘novetat’ respecte als plantejaments llingüistics catalanisants de l’administracio. Era visible que en algunes qüestions s’apartava de les ‘preferencies’ de la AVLl, cosa que no vol dir que esta condene les eleccions idiomatiques del document.

          Aparentment hi ha hagut un enfrontament de ‘autoritats’. Per una banda la llegal, la AVLl, i per una atra la factica, la Generalitat, les diputacions, les grans ciutats i les universitats. Perque per a saber de qué estem parlant, hem de recordar les institucions consultades (suponc que seran els servicis llingüistics): les cinc universitats, les tres diputacions, les Corts, la Federacio de Municipis i Provincies i els ajuntaments de les huit ciutats valencianes mes grans.

          Aço provocà un atac de zels en l’institucio normativisadora perque enten d’alguna forma que li estan restant ‘poder’ i perque l’orientacio idiomatica no es la que ells consideren que s’ha d’aplicar ara… ya que estan en ple proces d’enganyar als caragols, en una ferrada plena d’aigua i al sol.

          L’encarregat de cridar l’atencio a la Generalitat ha segut el professor i academic Abelard Saragossà en els articuls resumits anteriorment.

Crec que nos estem movent en un enfrontament esvaros d’estrategia –cóm ordenar les accions per a obtindre el fi– o de tactica –cóm moure’s en l’estat actual de la ‘batalla’–. Aparentment la AVLl està en lo seu: escampar i instalar en els usuaris l’ideologia de la ‘genuïnitat’ i en acabant ‘ya te la clavare’ (la convergencia en el catala), mentres que provablement la Generalitat –els partits que governen: PSOE, Compromís i Podemos–creu que si ara mana es ara quan cal ‘avançar’ en la convergencia. I lo que va davant, va davant.

          En resum, al meu entendre es un enfrontament no tant de models o teleologies com d’interessos, planificacio, temps i oportunitat.

          Les dos autoritats defenen un model idiomatic elastic, policentric i convergent, i una teleologia, que es la comunitat llingüistica, cultural i… politica dels PPCC. Discrepen fonamentalment en els interessos. A l’autoritat llegal li es essencial ara tindre la ‘paradeta’ per a justificar el seu paper i conservar la ‘pataqueta’, aço a l’autoritat factica li es un poc accidental.

En la planificacio, l’autoritat factica ya va per davant uns ‘kilometros’ perque no està disposta a renunciar al ‘model idiomatic’ creat, difos, implantat i minimament consolidat en l’administracio. Ha superat ya la fase d’introduir les variants catalanisants i/o arcaisants en els ambits significatius. Per la seua banda, l’autoritat llegal estima que no es pot avançar tan rapidament si no es vol posar en perill l’us de la llengua, per desafeccio al model. Es dir, la varietat o varietats no estan tan ‘consolidades’ com pareix i es real el perill d’abando –i mes en la pressio desbocada de l’anglofilia– i cal anar mes espayet.

Si parlem de l’oportunitat, per a l’autoritat factica el moment es clau, perque es controla la Generalitat i no saben si continuaran o els tiraran en les proximes eleccions (cosa que cada volta es veu mes provable, encara que saben que si torna el PP estes coses canviaran poc o gens); per a l’autoritat llegal aço no es tant de problema, no tenen el coet en el cul, ya que estan blindats per la llei –tres quintes parts per a modificar-la– i han superat conflictes molt mes grossos en l’epoca del PP. Preferixen jugar en el recanvi generacional i esperar un poc mes de temps (les ansies independentistes de Catalunya son un problema i no menor per a les dos ‘corrents’), i que el fruit madure en l’arbre i no en les cambres frigorifiques.

Image: falla el venuts, teresafreedom.com, Junts contra la AVLl

Antoni Fontelles