M'ha arribat un escrit indignat de l'associacio Convencio Valencianista. Indignats, pareix ser, pel procedir dels partits majoritaris tant en ambit europeu, pel reconeiximent de les llengües cooficials (deixant fora a la llengua valenciana), com a nivell nacional, en les proves PAU (proves d'acces universitari, en la mateixa omissio).

        En principi, te llogica que una associacio que se diu valencianista reaccione davant de les actuacions alienants dels politics que nos consideren insignificants com per a tindre'ns en conte.

        Fins aci, tot be, pero… alguns tenim memoria, i si fem us d’esta, nos trobem en una actitut vergonyosa d’estos insignes valencianistes, davant dels successos que donaren com a resultat l’adopcio d’una nova normativa accentuista que provocà l’atomisacio de la llengua valenciana i les perdues de l’unitat llingüistica del valencianisme i del fet diferencial del valencià escrit mes conegut (l’accentuacio).

        En la normativa que volien relegar a l’oblit d’una ullada, qualsevol valencianiste, independentment del seu nivell llingüistic, podia identificar si un text seguia o no la normativa valenciana, en l’aparicio profusa de tildes o no, estava la diferencia. Tots els valencianistes teniem com a referencia a les normes d’El Puig.

        Per una atra banda, no hem d’oblidar que la sociollingüistica determina que una llengua en perill de desaparicio ha de ser tractada en especial atencio, evitant tot canvi innecessari que puga crear friccio entre els usuaris. Igualment recomana, davant d'un perill d'absorcio llingüistica, maximisar les diferencies i minimisar les coincidencies.

        El canvi normatiu implicà l’expulsio de l’ent normatiu dels creadors de les normes d’El Puig i un perillos acostament a la normativa oficial de la AVLl. Atenent ad aço, no resulta tan evident de qué s’estan queixant els de Convencio Valencianista. No te llogica queixar-se dels resultats de les propies accions.

        En realitat no fon esta associacio qui organisà la convencio, l’associacio pren el nom de l’acte a on es prengueren les decisions. Els organisadors tingueren l’niciativa de constituir-se en associacio per a procurar que les conclusions de la trobada no caigueren en l’oblit d’un calaix. Per tant, hem d’entendre que assumixen eixes conclusions.

        Convencio Valencianista, la trobada que condenà a la llengua valenciana a l’ostracisme.

        En la reunio en la que decidiren optar per l'opcio rupturista ho tenien molt clar. Procuraren que no hi haguera oposicio al transit entre llengua independent i llengua somesa a l'oficialitat de l'AVLl.

        Es mes, es va intentar coaccionar als qui opinavem diferent. Primer duguent als dissidents a un quartet, a on els intents de coaccio no obtingueren el resultat perseguit, i quan arribà el moment d'intervindre dels "discols", se'ls va interrompre continuament, (des de la taula) impedint , no ya una normal exposicio d'arguments, sino que tractaren d'impossibilitar qualsevol expressio. Aixina i tot, els arguments que defenien les normes d’El Puig s’expongueren.

         Darrere de tan democratica actitut, sense que quede clar si fon per estar d'acort en eliminar les diferencies i maximisar les coincidencies, o per considerar que un canvi normatiu ajudaria a enfortir el proces d'assimilacio llingüistica iniciat per catalans i pancatalanistes i, sense saber si els assistents acceptaven, o no, seguir les passes d'aquells que traïcionant al valencianisme ara formen part de la AVLl, es votà i s'adoptà la normativa confluista que acosta la normativa valenciana a l'oficial.

         ¿Qué perseguien actuant aixina? Felip Bens, defenent el pas tercerviïste, argumentà que els llectors no distinguirien si les publicacions estaven escrites en valencià o baix la normativa oficial... i que aixina aumentaria la difusio de les obres. Darrere del canvi, la seua revista i editorial s'afonaren i passaren a mans pancatalanistes escribint directament en normativa AVLl. El menyspreu a la capacitat intelectual dels valencians en general dona resultats no desijats.

         ¿Quín atre benefici pot dur facilitar la confluencia en la normativa oficial? Aço pot dur controversia. Facilitar l'assimilacio de la llengua valenciana i destruir l'unitat llingüistica del valencianisme pot tindre un preu politic. Podria implicar un lloc en les llistes del PP o de Compromís, ya que abdos defenen la mateixa politica cultural. Se sap d'algu d'estos nacionalistes de pro que han passat a militar al PSOE, per al cas, te igual un partit centraliste espanyol que un partit sucursaliste catala. Molt congruent en el seu nacionalisme i valencianisme.

         Uns atres, pareix que tenen la pretensio d'una atra cadira, estos la busquen en la AVLl, la paga es molt bona... I la majoria restant no son mes que gent facil de dur i convencer, en criteris a falta de crear o estabilisar perque, ni hi ha cadires per a tots ni llocs suficients en les llistes.

         La qüestio es que si claves la ma en l'aigua en acabant no pots mostrar sorpresa perque esta ixca banyada. ¿O si?

         Quan se facilita la perdua de pes especific de la llengua valenciana i se diluix la seua personalitat eliminant u dels seus fets diferencials, en acabant no te trellat el queixar-se pels resultats d'esta actuacio. Si no vols pols, no t'acostes a l'era.

         Per una atre costat s'ha de dir que l'influencia politica del valencianisme s'ha vist reduida al no res. Per una banda els anticatalanistes han vist el seu lloc en la formacio Vox, a on s'han acoplat com si fora un guant, no precisen parlar valencià, poden maniferstar lliurement els seus odis, ningu els recrimina pel seu espanyolisme i ningu els demana que defenguen una normativa que desconeixen. Per una atra banda els mes nacionalistes que ningu, com ya s'ha dit, s'acomoden en llistes del PP, PSOE o Compromís...

         ¿Qué queda dels partits valencianistes? Primer hauriem de definir que son partits valencianistes, perque tots s'autodenominen aixina...

         Anem a triar, garbellar un poquet a vore qué queda.

         Els partits estatals, tots s'han destacat pel seu antivalencianisme, el PSOE dugue el catala a les escoles, llevant el valencià de la transicio. Descartat. El PP, contrariament a lo que manifestava i manifesta, no canvià una coma de la normativa catalana i no content en mantindre lo fet pel PSOE, llegalisà el catala com a llengua dels valencians per mig de la AVLl. Descartat. Vox, afirmen que defenen les normes d'El Puig, pero se manifesten contra les llengües cooficials, actuen contra el seu us, i son contraris a les autonomies. Defenen una unica cultura, la castellana, les demes els sobren. Descartat. Compromis, defenen l'unitat dels inexistents països catalans, defenen l'unitat llingüistica entre valencià i catala, baix la supremacia del catala... Descartats.

         Vejam els partits chicotets, hi ha un fum. Descartem aquells que assumixen l'unitat llingüistica, descartem aquells que no assumixen les normes d'El Puig. Descartem aquells que diuen defendre les normes valencianistes pero que no ho declaren publicament per estrategia o per vergonya ¿cóm van a defendre aço que es fonamental si no volen que es note que ho defenen? Descartem aquells que no troben problema en coagrupar-se en partits ya descartats... Descartem als partidets que llança el PP continuament per a justificar l'atomisacio del valencianisme.

         Acabada la faena de garbellar nos trobem en nomes un partit, ACCIO NACIONALISTA VALENCIANA. No obstant, el partit no rep el vot dels valencians, sera que els valencians estan a una atra cosa, ya sabeu, els votants mai s'equivoquen, ¿o si?

         Miquel Real

         President d'Accio Nacionalista Valenciana