CorruPPciolandia./ Per J. Masia.

24/2/2022

Que el PP pergue el nort en parir a VOX es una realitat observable. Es dur tindre un fill rebordonit que ha perdut el respecte a tot, especialment, a la Declaracio Universal de Drets Humans.

Que el final de l'esperpent siga despachar a Pablo Casado i, al ya caigut, Teodoro Egea es continuar en lo absurt, es desviar l'atencio. Podriem parlar del PP valencià que no pinta fava −com tots els valencianets en proyectes centralistes−; la traïcio; la nova sustancia activa per a llavadores: la PPina, el millor blanquejador del facherio, o els erros estrategics de Casado, pero aço es una atra historia, esta es una lluita de poder. Està clar que u pot tornar a traure's els tituls, sense favors, i que l'atre pot continuar llançant pinyols d'oliva; al remat, pareix que Casado tindra una eixida mes digna, a pesar d'acusar-la de "tráfico de influencias", pero clar, com es inviolable com el rei, la reina exclamà ¡que li tallen el cap! I si no haguera aparegut l'emperador Alberto Nuñez... Realment l'estil no es de reina sino mes paregut al del "Vaquilla". Que la tuitera de Pecas, a la que colocà, te robe la cadira a lo Brutus... la que no sabia res de lo del germa...

L'assunt central, sobre el que s'ha de parar atencio, son els mes de vint contractes publics firmats en el germa d'Isabel Díaz, este i no una atra cosa es el nucleu. Encara que siguen llegals, perque s'ha complit la forma, son indubtablement immorals, pero esta fina distincio es impossible de realisar si eres ayusiste o popular. La familia s'aprofità de la relaxacio de controls de compra de l'administracio pel covid −no fon la primera vegada, abans el "papi" tambe ho feu en Avalmadrid−, ademes, una empresa de llum no importa maixqueretes, lligguen la seua activitat (IAE) i enigma resolt. I olora a fem perque el germa ha interpost empreses com a societat pantalla i en testaferros amics de l'anima pel mig. Es provable que els juges conservadors (amplament majoritaris en la judicatura) tampoc observen els fins matisos que plantege.

Dien que la dona del cesar ha de ser honrada i aparentar-lo. En el PP, l'unica cosa que saben de cesar es que es una ensalada i lo de l'honrada creuen que es el nou model 4x4 d'Honda. Al remat, en el PP, la corrupcio politica i economica estan mes que demostrades, per aço Soto del Real es la residencia oficial de vacacions. Pero aço no para, el major lladrocini de l'humanitat continuarà, aço si, si els juges volen i no deixen prescriure les causes; no deixen fora a delinqüents moribunts que no es moren i que seguixen fent negocis des de casa; que la fiscalia o els magistrats tinguen problemes oftalmologics i no vegen be, inclus podem ampliar l'esperpent a un jurat popular com el del cas dels trages de Francisco Camps i "el amiguito del alma". El delit era evident, pero ademes enganyà vilment a Victor Campos i a Rafael Betoret per a que reconegueren la culpabilitat, pero ell no acodi a l'acte i esperà al juï, com Ricardo Costa, i es salvà incomprensiblement.

La corrupcio moral en el PP està mes estesa de lo que la gent creu i afecta a un gran numero de votants que son iguals que ells, perque normalment, u vota al partit en el que s'identifica. Ho he escrit moltes vegades: evitar el debat sobre el votant es un mal eixemple ya que es una exencio general de responsabilitat −vet que han declarat en sigil periodistes, diaris i intelectuals− i d'aci prove bona part del nivell moral de la tropa. Hi ha casos i casos, pero hi ha alguns tan evidents que no cal esperar 10 anys a la sentencia, podem opinar, gracies. ¡Hi ha responsabilitats politiques i morals! ¿A Ayuso tambe li faran un "finiquito en diferido" quan li arribe l'hora? A cada porc li arriba el seu Sant Marti.

Díaz s'escaparà de la cremà com Eduardo Zaplana, una gavina que volà massa alt. El cas Naseiro i la compra de la transfuga per a accedir a l'alcaldia de Benidorm eren assunts que haurien d'haver frenat les ansies compulsives dels valencianets de votar-lo com si no hi haguera un dema. A on hi ha fum, hi ha foc. La precaucio com l'honradea son positives i en perill d'extincio.

En les nostres vides jugem conforme a les intuicions, coneiximents, preferencies, grups als que pertanyem, emocions o proves, a totes hores. Si un treballador d'una tenda es comporta en el client incorrectament, no el porta a juï i la seua opinio no espera la sentencia, a vore si nos aclarim. Judicialisar totes les conductes, es dir, esperar a la resolucio es una astracanada, perque estes haurien de ser revisades primer per la moral o l'etica. El problema es lo contrari, es dir, si hi ha una llei que es immoral, pero aço es impossible d'entendre en els que tenen una moral preadolescent i son inconsistents. Mes clar, es un debat que es massa per a la carabassa, perque la llei no blanqueja lo immoral, encara que molts ho creguen, especialment en el PP, els que arribaren a dir que les urnes jujaven.

Díaz es molt mes graciosa que Casado i, inclus dins de l'extrema dreta, es mes carismatica que la propia candidata Rocío Monasterio, senyora que firmava com a arquitecta quan no ho era, els increibles juges del TSJM conclogueren que les enganyifes eren tan notories, una "falsedad grosera", que no requerien sancio penal i archivaren la causa en contra del criteri de la Fiscalia. L'unica explicacio raonable es que son necessariament devots de la causa monacal que defenen.

S'ha fet de la politica un espectacul mediatic vulgar, han invertit l'etica perque es premía als mentirosos. L'ultima llinea de contencio de la democracia, els juges, de majoria conservadora, participen en el lawfare (acossament judicial contral el govern; Podemos du mes de 10 investigacions archivades per finançament irregular, quan vullguen que pensen en inadmetre denuncies sense proves concloents) i favorixen als politics afins −de no ser aixina haurien construit Soto del Real VIII−. I en este caldo de cultiu, el nivell intelectual es troba en la fossa de les Marianes. No podia ser d'una atra manera.

Casado està sentenciat, pero te rao: "No sé por qué me tengo que ir. No he hecho nada" (El País, 22-2-2022). Puix per aço mateix Pablito, perque els corruptes se queden.

 

J. Masia.

Imagens: elconfidencia.com, Manuel Fontdevila