Pero si busquem ‘pal·li’ trobem 6 pagines, en 102 eixemples, dels quals en son ‘classics’ nomes 8 (Canals, Porcar i un anonim), entre els sigles XIV i XVI. Per contra des de mitant del sigle XX ya va a orri ‘pal·li’ (Enric Duran, Joan Fuster, Josep Giner, Francesc Almela, Carles Salvador, Manuel Sanchis...), producte de l’implantacio d’una regla aliena, que no de la pervivencia d’una tradicio lliteraria desconfirmatoria.
            En resum, te igual que la tradicio classica (des dels principis) i moderna valenciana siga majoritariament ‘pali’ i que esta fonetica la reconega el DCVB, als normativisadors no els tremola la norma i ahi tenim el ‘pal·li’... etimologic. Per la mateixa rao podien escriure: ‘traditio’ (tradicio), ‘battre’ (batre), ‘Valentia’ (Valencia), ‘palea’ (palla), ‘latre’ (lladre), ‘coppa’ (copa)... molt mes proximes al llati.
            La casuïstica es mes ampla. La variabilitat (en el mateix autor o obra) es prou significativa i corrobora que no la pronunciaven, perque en cas contrari no errarien. Per a que s’entenga millor, si un valencià migeval dia ‘prolec’, ‘pot’ o ‘sort’, grafiava ‘prolec’, ‘pot’ i ‘sort’, esta seguritat de l’expressio oral es traduia en una seguritat escrita. Per contra, si la grafia depenia de la ‘tradicio’ o de la coneixença de l’etimologia llatina, perque fallava la fonetica, es normal que vejam vacilacions (com les del quadro següent, nomes uns eixemples).

            En 1979 (en l’ortografia) i en 1981 (en la documentacio formal) de les Normes d’El Puig, la RACV ya sancionà el fenomen, comprovable directament per qualsevol valencianoparlant, i suprimi les eles dobles. Que passades quatre decades els ‘genuïnistes’ ho descobrixquen... ¡qué li anem a fer!
            Pero els llectors ya saben que diga lo que diga Giménez, els de ‘baix’, els d’aci, els de l’Associacio de Vividors per la Llengua –AVLl–, no mouran un dit, vullc dir, un punt volat, mentres que els de ‘dalt’, me referixc a l’Institut d’Estudis Catalans, no diguen mu... i no crec que ho facen, sobre tot tenint en conte lo ‘elegant’, ‘singular’ i ‘internacional’ que queda este recurs grafic.

Image: pxfuel.com

Antoni Fontelles