Tota la politica es basa en l’axioma de vore la palla en l’ull alie, pero no la biga en el seu. Esta inobservancia es una impostura ideologica molt potent (biaix de confirmacio). El PP estava exigint i demanant explicacions al PSOE quan el cos de l’ayusista i antiga estreleta popular furtamantes, Noelia Nuñez, encara estava calent. Les justificacions impossibles encara pareixen mes tosques i sacnants que la propia mentira. A pesar de tot, fonts del PP afirmen que el 'cervellet' (mentirosa i sens estudis) es recuperable, puix no, el que ment a sa casa a no ser que en la cova d’Ali Baba, com la seu dels populars pagada en diners negres, l’enganyifa siga una virtut a premiar. No m’estranyaria gens ni miqueta.

Els antecedents els tenim en l’exministra del PSOE, Carmen Monzón, hereua d’una atra saga socialista familar, dimiti per un plagi en el treball del master, inassistencies, notes manipulades que ¡cóm no s’imparti en la regaladora de tituls majorment a populars i de farsant nom, l’universitat Rey Juan Carlos! ¡Ni fet aposta! Deu els cria i ells s’ajunten. Despuix de passar per la nevera i que la gent s’oblidara del pecat està recolocada d’embaixadora (2020). Ser politic a banda d’aforat te sucoses ventages economiques, mai te’n vas i si no que li ho diguen a José M. Aznar o Felipe Gonzalez. El valencian power en Madrit ha estat molt ben representat per Monzón o José Luís Ábalos. ¡I lo bonica que està Valencia!

Unflar l’ego de les nostres senyories quan ni tan sols es requisit per a eixercir la professio es un atre agravant. Inconscientment es fa per a reomplir, compensar una absencia o forat que aumente la sempre deficitaria i famolenca autoestima: ‘yo tinc merits per a fer una atra cosa’ i pel conscient i antic recort de que ser universitari te donava pedigri, abandonaves l’analfabetisme i pujaves en l’ascensor social que t’assimilava a les formades elits.

Es cridaner que les noves figures son parides en la propia seu del partit, naixen dins del partit i desmamats s’alleten compulsivament de lo public perque els cadellets guanyen sous impensables sense tindre cap preparacio ni haver treballat en l’empresa privada, com Beatriz Fanhul, una atra estrelleta ayusista que tambe jugà a la confusio positiva i a l’alça clar: “estudió Administración y Dirección de Empresas en la Universidad de Deusto" y lo han cambiado a "tiene estudios" (Huffingtonpost, 25-7-2025).

Els jovens no aporten res de res per al canvi perque son vulgars clons. Un tall de huit i nous. La delegada del Govern, Pilar Bernabé, tambe hague de matisar: passà de 2 llicenciatures a tindre estudis, l’excuseta: fon un erro del partit. ¿No es donen conte que hi ha partits que no tenen casos? Si foren racionals haurien de sumar-los un punt positiu i votar-los, pero com la conducta de vot es irracional… ya s’encarrega l’identificacio en enganyifers dictar la distopia.

L’assuncio per part del votant de que tots roben… implica lo pijor, una conclusio implicita: ¡pero que nomes ho facen els meus, els unics autorisats a delinquir!, afirmacio conscient o inconscient, pero sempre present, que no requerix cap comentari adicional.

Està clar que en la fatidica praxis negacionista, brofega i hiperbolica del PP que es antipolitica pura i dura, mes la dels destarifats neofascistes de VOX, l’unica activitat profitosa es reduix a la llegislacio aprovada pel Govern. Lleis que normalment afecten a tots com la pujada del sou minim i les pensions, l’aument historic de l’ocupacio i l’ampliacio del permis parental o les reduccions de l’iva per l’inflaccio, etc. Com es de ben parits ser agraits, els cara forrada de vaqueta i desmemoriats de la dreta no es mostren satisfets de este mides positives de les que s’aprofiten com els que mes, ¡com si caigueren del cel! Per contra, els conservadors quan governen fan el proces contrari: beneficien nomes als seus, especialment als mes rics. La perdua del juï de realitat i la reflexio etica nos porta directament a l’agotador i infaust enfrontament permanent que es retroalimenta en la generadora del bucle: la mentira perpetua.

En tota la desvergonya del mon l’ultramoderat, Alberto Feijoó, el comediant frustat de les vacacions sobrevalorades, anuncià que despuix de l’estiu donarà una llista de lleis a derogar quan arribe al poder, ¡redell, encara no en sap quínes! L’oposicio està constantement en una estrategia d’acossament per terra, mar i aire o lo que es lo mateix lawfare, propaganda i extremisme, caldo de cultiu perfecte per a l’extrema dreta i el discurs d’odi. No es casualitat l’auge mundial ni que el 25’9 % dels jovens immadurs o idiotes espanyolets vullguen una dictadura, ademes n’hi ha alguns mes destacats com els imbecils anglesos que dupliquen la proporcio, un 52 %.

¿Falla alguna cosa, no? ¿Evolucionem o involucionem? Voste te la clau en la ma i si no s'ho creu es que la resignacio l’ha vençut.

Imagens: google.com, elviejotopo.com.