El curriculum dels politics (I) / J. Masia

7/8/2025

           La quantitat de casos de curriculums falsificats o inexistents es mostra inequivoca d’una degradacio moral dels representants encara superior en els representats, per a mi es lo mes preocupant perque parlem de millons de votants que assumixen la mentira com el pa nostre de cada dia. Sobre tot la que consideren dels seus, perque quan es la del veï d’enfront es llancen com una arjama humana, com fa Israel contra Gaza, sense pietat. Esta es l’injustificable doble vara de medir.

Es necessari fer una reflexio mes alla del PP i del PSOE i obrir noves finestres a uns atres partits que no estiguen afectats pel corco de la corrupcio economica i moral. En la mida en que este debat public i personal s’oculte o oblide estem en el païs de l’ignominia. Tot no val i les males actuacions han de tindre repercussions necessariament, es la base de l’ensenyança i del civisme.

Qui furta un ou, furta un bou. U del casos mes cridaners fon el de Pablo Casado i el seu master en Harvardcete, el regal del titul a Cristina Cifuentes, quan era presidenta de Madrit, o l’enigma de Moreno Bonilla, el del curriculum minvant, que mai havia d’haver arribat tant llunt. La lliço es que un mentiros pot ser president d’una comunitat autonoma. ¡Quína pedagogia! ¡Com per a queixar-se mes tart de la joventut! Tambe els mijos de comunicacio podien deixar de contractar a corruptes que fan de tertulians. Els diferents actors que componen una societat son socialisadors i per tant responsables dels valors compartits.

La defensa a ultrança de la lider del PSPV, Diana Morant, ministra d’Universitats, respecte al factotum, José María Ángel, i la presunta falsificacio d’un titul u-n-i-v-e-r-s-i-t-a-r-i (pareix que es una costum familiar) que detectà l’Agencia Valenciana Antifrau es tan estupida com esperpentica: “El PSPV-PSOE nunca podrá agradecer lo suficiente a José María Ángel su generosidad y su dedicación allí donde y cuando se le ha requerido. Sin domingos, sin veranos, sin noches. Siempre ha estado al servicio de los demás. Le deseo que pueda defender su honorabilidad y su buen nombre ante quienes intentan empañar su brillante gestión. El partido estará a su lado. José María Ángel porta més de 50 anys de la seua vida treballant en governs de progrés que han fet avançar la societat valenciana, han millorat la vida dels seus veïns i salvat vides en situacions d’extrema emergència.” (31-7-2025, X). Es la diputada que es mostra immisericorde quan els mateixos fets els cometen els de l’atra vora.

Les dimissions son de segones files, els primera espasa es salven, son salvats, lo que mostra que el principi moral aplicat, com podria ser l’honorabilitat o la dignitat, es pervertit, no es un principi perque s’instrumentalisa, s’usa parcialment, a posteriori, quan observen quí ha comés la malifeta. ¿Qué ocorre en la numero 3 d’Ayuso, Ana Millán, de llicenciatura inexistent i que ademes està imputada per 3 delits o en el president del Senat, Pedro Rollán, en una diplomatura i 3 masters evaporats? Quan u ment sobre lo que es, no tindra cap problema en fer-ho sobre lo que te. La solucio es senzilla, per llei: qui menta, al carrer. Es a dir, no es pot deixar la decisio en mans dels que tenen una moral contradictoria i per tant un comportament deshonest. El llop no pot cuidar de les ovelles. Es el mateix cas del tipo penal que reclame: el d’enriquiment illegal. No hi ha manera de que el PP ni el PSOE el posen en el BOE. 

Quan els politics no solucionen els problemes es licit sospitar que fan trampes perque tenen interessos espuris i per tant el mensage a la ciudadania es nefast. Qui en trampa va, en trampa es queda.

Els agravants de la conducta immoral i delictiva

En la base dels fenomens sociologics relacionats en la corrupcio i la mentira subjau lo que he nomenat la prepotencia del poder que consistix en crear l’ilusio d’impunitat, la creença en que mai t’agarraran, l’eixemple de Juan Carlos I es paradigmatic. Es presupon que el diputat o senador representa al poble (no als lobis), per lo que se li ha d’eixigir un plus d’eixemplaritat. Les falsificacions de tituls que les universitats no expedien te l’agravant de la burrera profunda. L’impunitat no es un component de l’inteligencia, el poder es fonamenta en el control i la confiança en sometre, llavors la burrera es torna necessaria per al manteniment del simulacre i bidireccional entre l’elector i l’estadiste.

L’efecte immediat es la desafeccio, en especial la de les persones que valoren l’analisis moral perque els devots per a la causa s’ho mengen tot, sense processar-ho, son els que sospiten que l’etica es un element quimic radioactiu. L’inviolabilitat real encara anava un pas mes alla, era la creacio d’un deliri massiu que considerava que hi havia un mon alternatiu i excepcional a on les normes eren les tres estrategies de la mentira: la deformacio, l’ocultacio i l’adicio, les filles de l’ignorancia, la desinformacio i la miseria intelectual i moral.

Imagens: google.com, pymesmagazine.es.