En 1983, Joan Lerma impongue la normativa catalana que censurava i sustituia a la valenciana que s’impartia en l’escola (el Consell Preautonomic adoptà les normes del Puig de 1979 a 1983). El negoci editorial creixque de forma exponencial en un gran entramat societari finançat des de dins i des de fora que liderava el virrei, Eliseu Climent.

La posicio dominant es tradui en una normativa i uns usuaris vetats en democracia, foren els expatriats (poden consultar El lexic proscrit de Manolo Gimeno). El pancatalanisme eixecutà les ordens sense cap dissidencia interna, els genuïnistes actuals, tan valencianistes ells, estaven muts o cegos, a no ser que hi haja censures bones i unes atres roïnes.    El pancatalanisme fixava la seua posicio en ferms pilars institucionals i societaris, nomes els faltava la politica, esperarien per a arreplegar els resultats de l’adoctrinament escolar. Les pomes madures caurien pel seu propi pes.

En els anys 90, el pancatalanisme estava fora de la politica i es transformà. La tercera via, o els pancatalanistes de la germanor, plantejava una atra vegada l’idea trampa del consens, rebaixaren o diluiren el discurs public mes dur, desplaçaren els seus ideals a un segon lloc, pero no relegaren mai o minimisaren la seua importancia vital. Primers son pancatalanistes i en acabant arbits de futbol, retors, professors, etc. Esta tendencia comunicativa fosca es consolidava en el transcorrer del temps, l’exit el conseguiren a través d’una tecnica de la mentira com es l’ocultacio, guanyaren adeptes com els ingenus clons escolars que caïen en el parany.

Es obligatori recordar l’acossament cap i la violencia simbolica al moviment valencianiste. Privats de drets fonamentals com en les millors dictadures del mon, per eixemple l'impossibilitat d’acces a la docencia universitaria. Els mijos de comunicacio, arran de la creacio de la AVLl que tots beneiren, en especial la televisio i radio publiques, sempre amaguen informacio del valencianisme, actes i obres son vaporisades al millor estil del gran germa d’Orwell. Posen atencio en dissidencies, astracanades o problemes interns, presenten al valencianisme en brocha grossa i en termens negatius, el prejuï, l’adjectivacio i la discriminacio han de ser manaments informatius del codic deontologic dels periodistes valencians. Bo, no a soles d’ells.

Han denegat ajudes i subvencions publiques, l’editorial Del Senia al Segura hague de recorrer als tribunals. Investigadors valencians hagueren d’emigrar per a presentar les tesis doctorals. Que ara els genuïnistes pancatalanistes oculten lo que defenien fa quatre dies no els eximix de la seua participacio, directa o indirecta, en conductes intolerables, lesives i repudiables. I no son notetes a peu de pagina i perdonables en tres pares nostres i quatre avemaries, com volen alguns escolanets aspirants a retor de la parroquia de la germanor, als que se’ls veu la doble vara de medir a kilometros. El fi no justifica els mijos. L’idea de la germanor es una idea clarifinant, que com anunciava el sicolec Paul Watzlawick, acabaria en tot, com una bomba atomica.

Els antics censors, ara genuïnistes passen de la proscripcio a la prescripcio, son piromans i bombers.Resulta delirant cremar Xativa, reconstruir-la, dir que eres el pare fundador de Xativa i en la cronica no citar als socarrats que la defengueren. Son adamistes en estat pur i tenen la cara forrada de vaqueta.

¿Per a ón paren quan han de denunciar que les revistes valencianes no estan en les biblioteques? ¿Per qué no exigixen a les autoritats pancaespanyolistes o a les anteriors pancatalanistes que compren llibres valencianistes? No cal censurar res, en igualtat d’oportunitats i les cartes damunt la taula que la gent trie en llibertat. Que no es culpa de Pompeu Fabra o dels ilustrats renaixentistes, els responsables son els torquemades actuals que se’ls ompli la boca de democracia i son tan creibles com Javier Milei quan parla de “¡Libertad, carajo!”. I es que la reputacio no es te, es guanya.

Si al remat tots som iguals, com alguns agermanats pensen, els he de dir que no, que el simpliste voluntarisme que practiquen mai estara per damunt dels fets. No he conegut a cap cofrare que respecte o sapia els principis categorics kantians i denuncie que tots als que he escoltat pronunciar la paraula ‘germanor’ han utilisat falacies o mantafules, curios.

Ademes, la defensa dels inquisidors es una impostura en si mateixa, perque la deformacio en forma de minimisacio o crear una realitat inexistent com a simulacre posa irremediablement als blanquejadors a la mateixa altura que als doctrinaris, perque tots ells practiquen l’engany.

No miren pel: els enganyifers quant mes llunt millor. I tan roïn es ser colonia de Madrit o de Barcelona com mantindre les pomes en la cistella, perque en els dos casos morirem empudegats.

Pd. ¿Quànt de temps tardaran els politics i els mijos de desinformacio en denunciar la censura de la revista Renaiximent, escrita en llengua valenciana, en l’IES de Denia? https://noticiasciudadanas.com/ies-de-denia-censura-la-lengua-valenciana/.

Imagens: Archiu ACNV