El joc de les paraules

12/10/2017

            La paraula es el mig de transmisio d'idees i conceptes que els humans utilisem per a comunicar-nos de manera formal. Tambe disponem de la comunicacio no verbal.

            Una mateixa paraula o expressio pot variar de significat o sentit depenent de cóm i a ón se diga. Tampoc te el mateix sentit si eixes paraules les diu una persona o una atra.

            No te la mateixa trascendencia que un ciutada qualsevol enuncie "Puigdemont a preso", a que ho sentencie un juge. I no es lo mateix que eixe juge ho parle en un sopar entre amics a que ho diga en la seua sala judicial vestit en la seua toga.

            Els mijos de comunicacio tenen l'obligacio deontologica i constitucional d'oferir una informacio veraç i objectiva. Ultimament els periodistes han passat d'informar a opinar. En lo que estan transgredint la seua funcio primordial de ser transmissors de l'informacio per a que siga el receptor qui es cree una opinio en base a les noticies rebudes.

            Davant d'un fet objectiu i televisat, com va ser la declaracio de la republica independent de Catalunya, en unes cadenes i en atres, els periodistes nos tracten de convencer per tots els mijos de que allo no ocorregue.

            Com conta la llegenda de Galileu Galilei, pronuncià,"i no obstant, es mou". Ho digue en acabant de retractar-se en la Santa Inquisicio de la seua teoria heliocentrica.

            Tots poguerem escoltar i vore cóm el president de la Generalitat Catalana botant-se una volta mes les lleis dictades pel seu parlament i aprovades pel seu govern, al ser ell qui ho fea i no el parlament, proclamava, atenent als resultats d'un mes que dubtos referendum, l'instauracio de la republica independent de Catalunya, per a tot seguit indicar que proponia al seu parlament la suspensio de l'aplicacio d'esta declaracio d'independencia.

            La frase exacta fon: “El gobierno y yo mismo proponemos que el parlamento suspenda la declaración de independencia para emprender un diálogo sin el que es imposible alcanzar una solución acordada”. ¿Algu te constancia d'una votacio d'eixe parlament a favor o en contra de la proposta del president Puigdemont?

 

 

            Setanta dos diputats firmaren la declaracio que constituia la "Republica Catalana", plasmaren aixina la voluntat del parlament de Catalunya, pero l'acte es produi fora de la sala oficial i en un document en membret de la propia Generalitat. Aci poden consultar el text http://www.publico.es/politica/puigdemont-jxsi-cup-firman-declaracion-si...

            Miquel Iceta digue que Carles Puigdemont havia suspes una no declaracio d'independencia... ¿En quín mon viu el senyor Iceta? Lo que Puigdemont va fer es ¡no suspendre una declaracio que si va fer i tots escoltarem! Anunciar que propon al parlament la seua suspensio no equival a suspendre-la. ¿O es prou que el president de Catalunya trasllade una proposta al parlament per a que tots la donen per feta abans de que tinga lloc el seu debat i votacio per part del parlament?

            Alguns periodistes apunten a la reaccio dels manifestants que hi havia fora per a constatar si hi hague declaracio o no...

            Verem una image d'euforia absoluta i una atra de decepcio. ¿L'euforia que traslladà la declaracio d'independencia, no la motivà precisament eixa declaracio d'independencia? ¿Cóm s'atrevixen a afirmar que no tingue lloc? ¿Estan contagiats de la doctrina Rajoy ─no hi hague referendum, encara que la gent votara, hi haguera urnes, taules constituides i cens─? No es pot negar que fora illegal, que no reunira cap garantia, pero la consulta que feren a pesar de que l'Estat assegurà que no tindria lloc, la feren i en modo de referendum, invalit, si, pero referendum al cap i a la fi.

            Tambe apunten al disgust que mostraren els antisistema de la CUP, per a "demostrar" que no hi hague declaracio d'independencia. ¿No han reparat en la satisfaccio de l'ANC (l'Assamblea Nacional Catalana) i O.C. (Omnium Cultural) ─les entitats no governamentals que son responsables de les movilisacions dels ciutadans en lo carrer i que han participat, junt al govern de les decisions del "proces"─, a les que hem vist en televisio donar instruccions al mossos i ad estos complir-les?

            Pareix que els periodistes consideren que el poble tenim tan poc criteri que si ells diuen que no hi hague declaracio d'independencia i que esta va ser suspesa, nos ho hem de creure.

            L'unica veritat que es pot extraure dels fets es que hi hague una clara declaracio d'independencia, aixina ho entengueren tots els manifestants que entraren en entusiasme a l'escoltar-la. I que no ha hagut, fins al moment, cap acceptacio de la proposta de Puigdemont de deixar-la en suspens per part del parlament de Catalunya. Ni han tractat el tema, ni s'han reunit per a fer-ho, ni hi ha intencio en eixe sentit. Per tant, la declaracio es plenament vigent. Illegal, totalment, no ha complit ni les lleis constitucionals ni les lleis de trencament aprovades pel seu grup parlamentari. Pero es que la llegalitat no es cosa que preocupe a cap partidari de l'independencia en Catalunya.

            Uns atres que insulten a l'inteligencia dels ciutadans son el tandem Rajoy-Sanchez. ¿Li demanen a Puigdemont que diga si ha declarat l'independencia o no? ¿Tan curts son que no arriben a entendre lo que ha dit? ¿Quan me bote un semafor conduint, la policia local em preguntarà si me l'he botat o no abans de sancionar-me?

            Un atre argument escoltat es que son mes de 2.000.000 de catalans els que se botaren la llei i que no se va a actuar contra un numero tan gran de ciutadans. I que s'ha de tindre en conte el seu "sentir". Est argument resulta interessant. Si decidim, perque tots tenim dret a decidir, ¿no? ¿o nomes ells?, si decidim no pagar en tendes catalanes, no pagar els peages catalans, o decidim no acatar les reglamentacions municipals catalanes en general, estem en el nostre dret, ¿no? ¿S'imaginen qué nos ocorrerà?

            Aço es precisament lo que du a les empreses series i de pes ─-i cada volta a un numero mes gran de  pymes─, i perque poden, a canviar de domicili social ─que no implica necessariament el canvi fiscal─, a causa de l'absencia de garanties d'una llegislacio seria. Quan els governants es boten les lleis establides i fan lo mateix en les lleis que han dictat per a substituir l'orde vigent, estan creant una inseguritat juridica en la que u no sap qué es llegal i qué resulta illegal. Quan els drets que garantisa la norma es posen en dubte al posar en dubte i qüestionar la mateixa, resulta llogic que qui te interessos i s'ho pot permetre es trasllade a terres que li otorguen eixa seguritat i garanties que emanen del compliment de la llei.

            ¿No sería mes interessant que raonaren ─no es que cap dels dos ho estiga fent especialment be─? Si consideren oportu modificar la llei que ho facen des del consens i dins dels mecanismes de reforma constitucional. Vagen pensant quí eixira perjudicat de les fortes inversions que rebra Catalunya. ACNV afirma que els valencians volem ni mes ni manco que qualsevol. Hem de lluitar pels nostres interessos.

 

Imagens: reaccio declaracio, epimg.net
                Firma declaracio, libertaddigital.com

Videos: El Confidencial
             El Periodista Camorrista

 Miquel Real