L'historia es repetix fins a l’infinit

Quan pareix que estem atrapats en el temps, alguna ment hauria de pensar, si tant li pesara el valencianisme, actuar d’una atra forma o en uns atres principis, pero la condicio no es complix i per tant estem en un etern retorn.

La dreta extrema i l’extrema dreta son mentirosos professionals, convertixen el valencianisme en un clinex, buit de contengut, nominaliste i poca cosa mes que folclor, paella, Taronja, Valencia CF i provessons.

¿No observen que el permanent i visible espanyolisme no es coherent en el valencianisme de boqueta que es sempre coyuntural i fals? Mes encara, quan totes i dic totes les proves, centenars, apunten a que no son valencianistes, ¿per qué una caterva de valencianets nos han volgut fer combregar en rodes de moli? Personalment, i tots els companyons de ACNV, ho hem tengut mes que clar sempre. Els furtamantes nos havien venut que en estos partits de cinics arribaria la salvacio eterna de la llengua valenciana. Mentira i estupidea en identiques proporcions.

¿Cóm es possible que Lo Rat Penat i la RACV s’hagen convertit en les segones residencies d’estos antivalencians? A ningu se li ocorreria convidar a la CUP o a ERC alli, pero ¿per qué troben normal lo de la dreta antivalenciana? Vox desija eliminar les Corts, llevar l’autonomia d’un regne i sometre’l a la villa de Madrit, no pareix ser un acte molt positiu. La RACV convida a VOX al balconet de la seu; a presentar llibres; els de LRP els acompanyen agarrats de la ma en l’ofrena, van en les llistes electorals; obrin les portes, de bat a bat, per a la promocio de les mentires, els proporcionen un public… del que es millor no parlar. Al mateix temps, reneguen dels que hem fet sempre valencianisme tots els dies des de fa decades, no volen saber res, de fet, l’expulsio i l’estigmatisacio es lo que reberem de premi.

En consonancia en l’estrategia popular, destacats dirigents d’estes entitats −abans valencianistes i ara popularistes− es sumaren a la follia de la destruccio del valencianisme per un plat de llentilles. Es convertiren en el braç armat del PP, crearen una guerra civil innecessaria per al valencianisme: manifests i firmes, articuls a favor d’Eduardo Zaplana; dirigents de la RACV, en el deca Xavier Casp, llegitimaren l’engendre, tambe la RACV trencà el consens i aprovà els accents, en 2003, convergents en els de la AVL; expulsaren als pares de la gramatica valenciana, membres de la seccio de llengua de la RACV; durant anys volgueren enganyar-nos, convencer-nos de la bondat de la AVL, etc., en fi, actes lucratius per als seus interessos particulars que antepongueren al be colectiu. Injustificable.

I canvien les persones, pero tot es manté igual, canviar per a norres canviar, com en el Gatopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa: “Si queremos que todo siga como está, es necesario que todo cambie”. Jose Navarro, nou president de LRP, a nomina del PP en el CVC, espera que els burros volen: “El PP hizo una serie de promesas, una era la oficialización de los títulos de valenciano de Lo Rat Penat, y otra la oficialización de la normativa de la Real Academia de Cultura Valenciana. Carlos Mazón nos da confianza y ahora estamos un poco a la expectativa.” complixca i faça oficials les Normes d’El Puig” (ESdiario, 4-9-2023). La perdua de realitat es un sintoma d’una greu patologia mental i social. Inventar-se les coses es debades, ser un voluntariste no costa res perque mentres tragues profit, compensa.

La penultima de la rata penada, menjada pels garrons per la gavina popular, perque mai hi ha una ultima, es que un personage de Vox acodirà a una conferencia a LRP a explicar qué es la AVL ­−val mes riure que plorar−. Alguns la criticarem abans de naixer, perque el proces de creacio en el Consell Valencià de Cultura (CVC) estava viciat d’orige i per aço la nulitat s’esten als actes posteriors. Arriben una miqueta tart, poden consultar els articuls que ferem alguns fa 25 anys, la meua conferencia de fi de curs de 1998 en LRP Actitus i accio (1999) i el prolec de Toni Fontelles; Construint realitats en paraules de Fontelles (1998) i Les claus del pacte de la llengua: l´historia recent de la lluita valencianista (1999) de Juan Garcia. Els adamistes escampen com a bolets a costa d’ocultar lo que ferem uns atres.

Imagens: archiu ACNV