El possibilisme politic representat en els dos partits majoritaris es insuficient, un oasis per ad alguns i un desert real, perque per a aprovar el dret civil valencià, fan falta mes que diputats o promeses incomplides, es precis un apriorisme: una forta identitat valenciana, de la qual carixen. Pero, paradojicament els sobra despreci, perque des de l'educacio ensenyen l’oblit o l’estigmatisacio. Es com posar al llop a cuidar el ganado, un suïcidi colectiu.

Està clar que solucio passa per la politica, com tot, pero, es necessari deixar a banda els intents que una vegada mes te llancen contra la mateixa paret, ¿es que dependre o provar alternatives es pecat mortal? La majoria dels valencians desconeix l’importancia del nostre dret civil a efectes practics i no digam simbolics. Aço es conseqüencia directa del model educatiu que implanta el PP o el PSOE, es dediquen sempre a espanyolisar i catalanisar, en la mateixa proporcio i de la ma (l’enantiodromia o simbiosis del pancaespanyolisme). Una ideologia no impedix l'atra ya que son complementaries, de fet, els partits centralistes cediren la politica llingüistica al pancatalanisme i es indiferent que governen els socialistes o els populars, perque son els mateixos gossos en diferents collars, de color roig i groc.

 La via valencia es la gran oblidada i en alguna ocasio he senyalat que no interessa un convidat mes en la festa per a menjar-se la tortada que es repartixen Madrit, el Païs Vasc i Catalunya. El nacionalisme excloent −una llengua, una nacio− que brolla en estes regions es pot observar nitidament en les paraules i actes dels seus dirigents, l’unica rao per a no observar-lo es la simpatia o participacio en ells. La nostra nacio ocupa un lloc d’equilibri, perque si apostem per una Espanya diferent, federalista o alternativa a la gran Castella imperial, en el sacrosant idioma cristia, Madrit no podria soportar el pes de les atres comunitats autonomes, totes elles deficitaries en les seues aportacions al sistema fiscal. El poder manté les condicions de reproduccio i per tant, els actors principals son sempre els mateixos, ¿no es una miqueta avorrit alçar-se sempre en el mateix dia com en Atrapado en el tiempo?

 L’infrafinançacio es un atre lloc a on es representen les miseries dels valencians. No acaben d’entendre, per molt d’esforç que he fet en explicar-la durant anys que l’inversio depen dels imposts i sens imposts manco calitat de vida, bombers, policies, professors, pijor sanitat i servicis publics, etc., pero no s’alcen perque la seua ideologia sumissa, que te orige en la dimissio nacional dels valencians, impedix qualsevol alvanç. Conec, mes que perfectament, el conservadurisme del valencianisme populariste i el romanç del quan manco imposts millor, que te com a desti inexorable la desfeta de lo public, causalment lloc indefugible des del qual s’ha de rellançar la nostra identitat.

 L’home es lliure per naturalea i vassall per socialisacio. L’actitut complaent, anestesiada i despreocupada nos du irremediablement a estar en un etern retorn, perque guanye qui guanye les eleccions, es repetix la mateixa historia.

 Es dificil crear una consciencia nacional des de baix, el poder ho te tot de cara, el control dels castics i recompenses i el sistema educatiu tanquen una societat que ha entrat en un bucle recursiu que conserva un equilibri entre forces que es mantenen i practiquen el menyspreu de tot lo autocton. Hem d’exceptuar el folclor com a ultim reducte marginal d’una identitat de baixa intensitat o descafeïnada, complaent i suficient per a valencianets, tan pintoresca com lucrativa per a fer nines, palmitos, pegatines o camisetes i au; la pela es la pela. Objectes que representen una identitat fossilisada i simplista, per aço el dret civil ha d’anar mes llunt, ha de crear in incloure’s dins d’una cosmovisio d’empoderament i defensa de l’idiosincrasia, tot aço si no vol, quedar-se en un atifell d’exposicio en el museu d’historia de la ciutat o un element de quarta categoria que dona per a poc. El dret es un element mes, no es ni tans sols el mes important en la construccio d’una identitat, pero, es necessari com la valorisacio de la cultura i la llengua valenciana, que al remat es casi tot el bosc… no siga que un arbre impedixca vore-ho tot i es que la reforestacio obri portes al camp i al cap.

 La consistencia en la reivindicacio de tot lo autocton passa per reconstruir una identitat, que des del sigle XV minva a velocitat de creuer. Esta dotaria de sentit, autenticitat i coherencia a una serie de reivindicacions en tots els ambits i milloraria la vida dels valencians i valencianes. El valencianisme es una ideologia, un sistema compost de diferents elements que el sostenen i les taules necessiten de quatre pates: cultura, economia, societat i politica.

 El reduccionisme es perdre temps i diners i el possibilisme es letal per a l’alternativa. Com diria Antonio Machado: si no fas politica, uns atres la faran per tu i contra tu.

Imagens: valencianews.es, twiter, staticflickr.com, valenciaplaza.com