No descobrixc res nou, ni en el nostre passat mes immediat, si afirme que la burguesia valenciana no ha estat a l'altura. Me ve al cap la reinaxença, per no parlar de la decadencia que començà en la cort castellanisant de Germana de Foix (sigle XVI), en el nostre regne, a la que els arribistes s'acostaven abandonant el valencià per la llengua de l'imperi, i d'alli a la coentor, l'autoodi i la finor per usar l'idioma alié, personages que tan be representaren, mes tart, els sainets de Josep Bernat.
            Des de l'entrada de Peter Lim en el Valencia CF, tot ha anat de mal en pijor, pero no han segut sempre uns inutils, quan han professionalisat la gestio del clup han funcionat be, pero ells mateixos s'han encarregat de tirar-se perdres al seu sostre -nos contaven que ni els folls es dedicaven ad estes practiques- i aço resulta estrany perque un equip fora d'Europa rep menys diners i patrocinadors.
            Pareix que Lim no vol vendre, de fet, ha comprat accions mentres que manté una politica de descapitalisacio de l'equip de futbol –no obliden que li renda economicament–. En principi, lo mes racional es que està venent-ho tot per a recuperar l'inversio i pegar a fogir quan haja recuperat lo invertit. Pero este pla topeta en que el valor del clup està devaluat i de la venda no traura lo que pagà, pero clar, lo que no arreplegue per aci ya ho ha arreplegat per alla, en la venda dels jugadors (400 millons des de que arribaren i 60 millons nomes enguany). Es com si fora un liquidador que crea una patrimonial i ven tot lo que pot. Pero pot ser que siga irracional, perque ya saben cóm son els rics, caprichosos quan no destarifats i ademes manifesta que no vol vendre. El Valencia CF es el joguet, i com es seu, el pot trencar quan vullga, pot traure'l del baül per a divertir-se, ficar-li un masclet a vore quína distancia pot volar o analisar la resistencia del material a la dinamita que supon l'ignorancia i la negligencia que destila en la gestio d'un clup deportiu.
            Les solucions de Martín Queralt podriem dir que son infantils, recordem que es catedratic de dret financer i tributari, pero no està per damunt de la realitat i l'opcio de que els deixen gestionar el clup, a canvi de generar-los 20 millons anuals durant 10 anys per a comprar-li les accions, es com a minim inocent, pero no n'hi ha una atra, es cert. La veritat es que sense cacaus, el desig de que es quede en mans dels valencians es una utopia perque Lim te vora un 85 % de les accions –n'ha comprat fa poc 17.600–. Ademes desprecia al chicotet accioniste perque ha ampliat de 9 a 3.598 les necessaries per a assistir a l'assamblea. En un articul anterior Fontelles proponia un boicot i la formula em pareix mes madura perque l'incertea permanent, a la que nos aboca Lim, a ningu li agrada.
            Ya vorem cóm acabem, de mans d'un entrenador que volia fogir i no pogue. L'unica opcio es que els jugadors i l'entrenador s'impliquen en fer un equip, l'unica manera de no patir i mantindre la categoria. Si volen poden, hi ha planter per a no patir.

Imagens: Wikipedia (Anilmurthy1973)

J.Masia