Ho he explicat moltes voltes, la similitut o convergencia ideologica els junta a tots (LRP, RACV i cia., VOX i PP), la dreta es supraordenadora en el sistema de creences i el valencianisme si fora un grup musical sería El último de la fila, en tot cas, sempre es actor secundari. Quan la patria gran entra en conflicte en la menuda, ya saben qui guanya.

Un atre erro estrategic i de manual es l’obsessio per ocupar el lloc del PP sens eixir escaldat, l’irracionalitat es l’inobservancia de que no hi ha caseta de mercat possible i entestar-se no es una opcio ya que es un suïcidi colectiu. Quan el valencianisme parle d’estrategia que analisen aço perque sino es menjaran decepcions i frustracions, per no dir una atra cosa. En l’agravant que seran els propis blaverets regionalistes de dretes els que finiquitaran el valencianisme, mes encara si es possible (observen la reduccio i desviament de votants en l’articul de Fontelles sobre l’analisis electoral).

Pero l’estrategia d’estrategies, la mare de totes les estrategies es oferir una opcio diferencial i consistent, en tots els inconvenients mayusculs que nos envolten, pero com aço es impossible de pensar i manco de realisar… d’aquella pols, estos fancs. No sera perque no ho he dit des de fa un quart de sigle, pero com la burrera es recalcitrant...

El moviment es basicament com l’ha definit el pancatalanisme tradicionalment (llevat d’alguna exageracio o sobregeneralisacio insalvable) i els que hem intentant virar el superpetroler cap a l’esquerra no hem pogut fer-ho. La valentia no ha segut premiada o ¿era follia? En fi, una perdua de temps i diners. Ademes, en l’antiintelectualisme, marca de la casa, nos han fet creure que la prediccio es mes important que la realitat: si vaticinen que plourà es mes important que si plou de veres. Els valencianets o popularistes-voxians-ciudatadans del mon han pogut blanquejar-valencianisar al trifachito, ho han fet cap al futur, el lloc de les promeses −que ya anuncie seran incomplides−. Pero hi ha una cosa pijor que esta faula i es que aço s’ha fet a costa de la veritat per partida doble, perque al mateix temps practicaven la deformacio i l’ocultacio en el passat i el present dels que hem fet valencianisme tota la vida. Hem segut vaporisats per una creença religiosa indemostrada que s’immolava per una expectativa de futur improvable, per no dir impossible. Es l’injusticia, l’immoralitat, el cinisme i la desvergonya dels furtamantes.

¿Quàn despertaran de l’ensomi? Mai. Mentres chuplen perque chuplen i quan no la chuplen tambe, perque son uns mamons que esperaran que un dia o un atre els arribe la mamelleta.

PP i VOX continuaran donant catala en els coleges i la AVLl es mantindra, ¿qué nos juguem?, ¿algu descervellat no coneix el valencianisme clinex del PP i l’inexistent de VOX? L’anticatalanisme nomes activa les emocions −els espirits animals− i el valencianisme combrega la rao i les emocions, per aço el primer sera sempre incomplet i insuficient per a construir la nacio mentres que el segon es imprescindible per a empoderar-nos.

Com ya he escrit, tambe en el meu ultim llibre, es beneficiaran els de sempre, els de la corda, pero per al valencianisme res de res. Hi ha una incompatibilitat ontologica i llogica entre el bifachito i el valencianisme, qui no la detecte es que no te ni idea d’historia i l’ideologia dretosa o doctrina obnubila la seua rao, mes que deficient, inexistent. Obedir com un titaro la creença dominant −el mainstream− no es pensar i sería recomanable que deixaren de mentir perque es un pecat mortal. L’infern s’omplirà de cristians condenats en un genocidi mereixcut.

Se nos ve damunt, mes encara, un sunami d’aporofobia, homofobia, masclisme, xenofobia, racisme ranci i caspos del nacionalisme excloent espanyol des d’institucions de govern que naturalisen i escampen l’odi. Ara tindrem mes de lo mateix i llavors tot aço generarà multitut de problemes. ¡Amagueu els patos, que ve tronada!

I en clau politica, a tots els nivells, està clar que els votants preferixen els divendres de dolors (¿que no s’enrecorden? Els retalls de l’austericidi comés en cada consell de ministres de M. Rajoy) a les ajudes massives a tots els colectius que ha fet l’esquerra −el sadomasoquisme no es propietat exclusiva d’esta−. L’ideologia de dretes del Gran Germa provoca un borrat de la memoria perque ya no recorden la pujada del SMI i de les pensions, els ertos, les subvencions a l’electricitat, la gasolina, els viages gratuïts en servicis publics…

Es de ben parit ser agrait, pero ser agrait en qui no s’ho mereix, en els que han demostrat que son pancaespanyolistes es una atra cosa. Posen-li l’adjectiu negatiu que vullguen.

Imagens: europapress.es/, ecodiario.eleconomista.es, cadenaser.com.