Nos alcem en la següent noticia de la conselleria: “Educación retirará los materiales didácticos en valenciano de la RACV para reponerlos por otros correctos. Conselleria ha dado la orden a la empresa de sustituir estos materiales por unos nuevos. […] El problema, según han denunciado varios equipos directivos, es que las palabras en valenciano están repletas de faltas de ortografía y siguiendo las normas ortográficas inventadas por la secesionista RACV. [La] Conselleria de Educación afirma que se trata de un lote "defectuoso" de material escolar y ya ha pedido que se retire de los centros, además de un informe a la empresa exigiendo responsabilidades. [...] “La muestra que nos enseñó la empresa era íntegramente en Castellano, la revisamos y estaba bien", explican fuentes del departamenteo (sic) de Campanar. Así, desde Conselleria aseguran que no sabían que se iban a repartir estos materiales también en valenciano de la RACV.” Al remat, la culpa i l’engany fon de l’empresa, pero m’imagine que la RACV sabria alguna cosa, ¿no?, ¿volien colar-li-la al valencianiste PP? (Levante, 7-2-25). No se si riure o plorar en la tragicomedia de la nostra historia contemporanea.

Hi ha coses que me resulten mes que indignants, vomitives. He documentat en diversos articuls i llibres la deriva a l’infern de Lo Rat Penat i la Real Academia de Cultura Valenciana (el duet: LRP i RACV). Lloc natural reservat als mals cristians que violaren l’octau manament de no mentir perque nos asseguraren colectivament que Eduardo Zaplana era mes valencianiste que Ausias March i Isabel de Villena junts, el montage es conegue com la llista de la indignitat (Las Provincias, 12-6-99).

El grup de valencianistes o llista de la dignitat forem els que denunciarem la mentira i ferem un contramanifest que ixque en el diari Levante (13-6-99). Els ’germans de lluita’ (LRP, RACV i satelits) nos regalaren o pagaren en l’expulsio i l’ostracisme.

Per als brillants analistes futurs: nouvinguts, pobrets d’espirit o feladors professionals, la dignitat i l’indignitat son antonims, per lo tant, no cal fer equivalencies o equidistancies impossibles en els firmants dels dos manifests perque demostrarem dos actituts diametralment opostes. Tots no som iguals, gracies.

A diferencia d’ells, em molesta que ara reben per part de la conselleria del PP lo que han practicat durant 25 anys, els seus benvolguts politics els han fet prendre la seua propia medicina, encara que nomes ha segut un glopet (“defectuosos”). No te tampoc un afany d’autopercepcio correctiu o reflexiu per a reevaluar la funesta obra en els atres ‘germans’ o ovelles negres que nos mantiguerem fidels al consens i lo que sempre haviem defes.

Els titaros de les centenaries entitats del PP tenien dos objectius: 1- afonar el valencianisme politic, per a sempre, i 2- dividir el valencianisme cultural.

En 1999, en lloc de donar soport a una força d’estricta obediencia valenciana, LRP i la RACV actuaren com a liquidadors, el braç armat eixecutor colpejà mortalment per a la major gloria del PP: impediren l’existencia d’una força politica d’estricta obediencia valenciana com era Unio Valenciana perque se la carregaren en vilea. Les rates botaven del barco valencianiste per a pujar-se'n al popular, fon un exodo i es que la convergencia ideologica i/o economica obra milacres.

Encara faltaria un segon colp en 2001, en l’inestimable i mai ben lloada ajuda al pancatalanisme, l'entrada del deca de la RACV, Xavier Casp, i la tropa que l’acompanyà de l’entitat per a llegitimar a la nova i pancatalanista Academia Valenciana de la Llengua (AVLl). La excuseta de malpagador era que la revalencianisarien des de dins, pero en franca minoria ¡era impossible! ¿No sabien sumar? La verdadera rao era la rendicio i el sou, des d’esta vora i en pocavergonya, la fullaraca o els vetats per la AVLl, volien fer-nos combregar en rodes de moli.

En 2003, sobre bony, torony, la RACV aprovà una accentuacio sense consens i convergent en la de la AVLl. L’efecte immediat fon que el valencianisme deixà d’influir en la societat valenciana perque la consistencia i l’autonomia anaren per l'aire. Com no he explicat vegades, encara alguns es pregunten el motiu pel qual el valencianisme no funciona, si llegiren una miqueta mes…

El resultat de la trama de deconstruccio del valencianisme fon exitos: el valencianisme politic estava mort i el cultural fraccionat. Ya no alçaria el cap, donen les oportunes gracies a: PP, Las Provincias, LRP i la RACV. Els 4 ginets de l’Apocalipsis.

Son de sobra conegudes les mostres de la convergencia ideologica, les fotos en la familia de PP i de VOX, per aço parle de l’oferta: ¡en compren 4 i en paguen 2! o de la doble afiliacio: quan acodixes a LRP per apuntar-te, omplis una fulla en paper autocopiatiu, per una cara a l’associacio i per l’atra ho fas al PP. La centenaria entitat s’ha convertit en la seu del PP en ciutat vella. Els populars si paguen als traïdors que s’han mantengut baix les ales de la gavina per una plat de llentiles, si, clar i ras, per 4 chavos.

Si vols que te tracten en dignitat, t’has de fer valdre. Pero des de 1999 era impossible complir en la meua recomanacio.

Arribats ad este punt, qualsevol ment racional repensaria esta situacio. Pero com l’ideologia unix mes que el loctite, hi ha una percepcio, cognitiva i emocional, que els aboca irremediablement a un desti compartit en lo universal que els impedix vore la realitat i la contradiccio permanent. Encara que en la RACV es concentre el major numero de catedratics de l’historia de l’humanitat, com s’enorgullia l’exdeca Federico Martínez, tambe podem confirmar que alli es troben, la majoria, els mes conservadors, catolics, apostolics i romans i els que mes poc us del valencià fan de tota la nacio valenciana. Massa medalleta gratuïta perque obres son amors.

I la nacio es com el Valencia CF, en la diferencia que el Barcelona no li ha clavat 5 gols en Mestalla, sino que el PP els n'ha colat una fotracada incontable perque es en el fanc de l’autocomplaença i l’autoengany a on es revolquen sense parar i com tenen el seu aiguamoriu particular… son feliços.

La pregunta del millo es: ¿hi ha motius per a pensar en un canvi, mes encara quan el escarransit, covart i patetic valencianisme calla i s’engu com a una oca totes les barrabassades d’estes entitats que mes que valencianistes son populars? Si ho fan tot igual, no canviara res i en conte d’evolucionar, involucionarém… per si algu no s’ha donat conte de lo que ha ocorregut fa un quart de sigle. Creure en qui acumula moltes malifetes es una qüestio de fe o de ser un panoli, per aço yo acuse i exigixc fets.

Sempre els quedarà el consol de pensar que el defectuos i acientific, pero famos, Frankenstein era blaver.

Imagens: levante-emv.com, archiu ACNV, larazon.es.