Passats set mesos de la peticio dels empresaris i del president de la Generalitat valenciana, una volta que estan aprovats els Presuposts Generals de l'Estat, i que es confirma que no hi haurà canvi algu en l'indecorosa infrafinançacio que rep el Regne de Valencia, i que per tant no pot complir ni fer realitat cap de les demandes, peticions i sugerencies dels empresaris valencians es quan el ministre de Facenda i Administracions Publiques, Cristobal Montoro, ha considerat oportu reunir-se en ells.

Sent conscient de tot aço, el senyor Montoro te la barra de davant de les critiques per la seua demora en passar-se per terres valencianes, dir "¿a on està la demora?". I no li cau la cara de vergona al dir-ho, perque per a que li caiguera, hauria de tindre vergonya i d'aço en el seu partit carixen de manera generica.

Anys, lustres s'han passat els politics venent lo important i beneficios que resulta el que el Govern de la Generalitat siga del mateix "color" que el de Madrit. En esta argumentacio deixaven fora les opcions de partits autoctons que pogueren representar les aspiracions dels valencians.

La realitat, tossuda ella, ha demostrat que no hi ha cosa mes inconvenient que el fet de que siguen els dos governs del mateix color, donat que es precisament per este motiu que el chicotet sempre s'ha d'avindre a lo que mane el gran, sense dret a discrepar, que a fi de contes son lo mateix. Aixo es traduix en una total incapacitat reivindicativa dels interessos dels valencians.

No obstant, i sent les coses aixina, al ministre Montoro li ha mancat una miqueta de "decor". El ministre, ninguneja als valencians i ademes els diu "¿de qué vos queixeu?".

Montoro afirma que lo Regne de Valencia "es un dels grans motors de l'economia espanyola". Aixina ha segut sempre, i ho es a pesar del Govern central, que nos relega en inversions en infraestructures, produint-se un greu agravi comparatiu en unes atres comunitats autonomes, i nos deixa sumits en una insostenible manca de recursos tant per a obra publica nova com per a mantindre infraestructures en marcha.

El Regne de Valencia precisa mes inversio i reformar el sistema de finançacio i concretament, acabar les obres ya iniciades i que estan mig parades per manca de dotacio presupostaria, com son els casos de la A-33, la variant de Cullera-Favara N-332, l'acces sur al port de Gandia o acabar la CV fins a Tarragona, prolongacio del tunel de Serreria en la ciutat de Valencia i l'acces nort al port de Valencia, obres iniciades i de les que ya molts ni s'enrecorden. Igualment els traçats  de Barcelona a Murcia del Corredor Mediterraneu de mercancies i passagers.

Totes estes obres imprescindibles per a mantindre el potencial economic i competitiu dels valencians, hauran d'esperar, puix els presuposts estan tancats i no contemplen cap d'actuacio. I encara nos diu que de qué nos queixem...  Nos queixem d'incompetencia, d'un tracte vexatori per als interessos valencians i discriminatori que empobrix la nostra terra i reduix tots els nostres potencials com a poble. Els valencians deuriem de donar-li resposta en les urnes.