Els fantasmes (Països Catalans) revolen (V)./ Per Toni Fontelles

31/3/2022

 4. El silenci dels corders

 El penultim passeig per la realitat virtual a la que nos tenen ya acostumats fon el congrés dels socialistes balears (novembre de 2021) i en el qual tambe hi havia representants de Catalunya i de Valencia...

 L’intervencio en la qual participà el president de la Generalitat Ximo Puig es referia a l’eix mediterraneu (pero s’oblidaren de contar en els afins de Murcia i d’Andalusia... perque se supon que esta via aplega un poc mes llunt que el nostre regne). Deixem-ho passar, pero es veu que l’image mental corporeisada era la dels PPCC.

 Lo denigrant i contradictori (en aquells que nos atribuixen visions) fon cóm introdui la presidenta del Consell Balear, Catalina Cladera, a Puig: “Desde el punto de vista de los socialistas, lo que nos une es una lengua común, la lengua de los paisos [països] catalans” (esdiario, Comunidad Valenciana, 30-11-2021; edicio electronica). I no fon esta l’unica mencio al quimeric ent territorial-cultural-idiomatic. Cladera dirigint-se a Puig li preguntava: “como [cómo] podemos aprovechar los fondos next generacions [generation] en Valencia, Catalunya y Baleares, los paisos [països] catalans” (esdiario. Comunidad Valenciana, 30-11-2021; edicio electronica).

 El president, el nostre, hauria pogut matisar, advertir, puntualisar, rectificar, protestar, posar cara d’agre, fer algun extrem... pero no ho feu perque estava comodo i perque participa de l’idea, i no crec que siga falsa l’atribucio que realise. Historicament Puig no es home de ‘conflictes’, pero no hi ha justificacio per al silenci excepte el seu acort intern en el proyecte.

 Que vindran els de sempre alegant que veem fantasmes... ya ho se. Pero tambe se, i tot lo mon ha de saber, que estan mentint, que el seu es un discurs de la mentira i de la desinformacio. No hem de tindre por a posar noms, es mes, es una obligacio etica posar-los per a desemmaixquerar als que manipulen. Es una obligacio civica i intelectual necessaria.

 Pero no sempre te esta conducta complaent... algunes voltes protesta, per subjectes interposts, perque els amiguets del nort no li fan ningun favor. L’ultim ha segut la campanya de la ‘Plataforma per la llengua’ que s’ha publicitat en la radio i televisio valencianes des del 29-12-2021 fins al 16-1-2022. L’anunci, de 16 segons, associava l’emergencia climatica en l’emergencia idiomatica, per la perdua de parlants de catala (com aixina es diu en el text)... en alguna atra ocasio han fet concessions i han dit valencià, pero ara ni aço, i la locucio en perfecte catala oriental. Este fet: “Podría ser normal en un país normal. Pero el pasado reciente en la Comunitat Valenciana es el que es” (Alfons García, Levante-EMV, 23-1-2022: 14). Suponc que el periodiste –subdirector del diari– tambe considerarà ‘normal’ que durant decades en Televisio Espanyola no s’escoltara cap accent (andalus, extremeny o murcia) distint al ‘neutre’ (per sort, les ministres ‘andaluses’ del govern socialiste-‘comuniste’ no oculten la procedencia idiomatica). Per esta ‘normalitat’, en casi cap d’anunci audiovisual es nota un accent ‘regional’ distint a l’estandart unic.

 I esta polemica no li ha sentat be al molt honorable Ximo Puig, especialment que es denomine catala a la llengua en el Regne de Valencia i mes una entitat –la ‘Plataforma per la llengua’– que hauria rebut subvencions oficials de Catalunya i del govern valencià (en este cas 311.000 euros des de 2016, per a diverses campanyes). L’argumentacio des de Presidencia de la Generalitat es que “aunque sea filológicamente correcto, supone dar munición gratuita a una derecha que, como suele ocurrir cuando está en la oposición, quiere explotar el componente sentimental que tiene todo lo relacionado con la lengua y la identidad” (Levante-EMV, 22-1-2022: 14). Sera que si, uns exploten el contengut emotiu i uns atres oculten els noms per a no escarotar.

 El raonament de Puig no me convenç; la critica a la ‘plataforma’ no es perque no crega en lo dit, sino perque es un inconvenient per als seus futurs plans electorals, perque es donar-li arguments debades a l’adversari politic. Es un discurs insincer, instrumental i, en definitiva, mendaç (ocultacio). Hi ha mendacitat en Compromís quan definix el marc nacional valencià, pero participa, acata, accepta segons, el concepte i el mon que signifiquen els PPCC. Hi ha incongruencia i mendacitat en el PP perque no pot defendre ara lo que no feu en son moment, quan manava. Hi ha ocultacio i mendacitat en Vox quan defen la ‘valenciania’, pero en una restriccio mental determinada com a ‘patria chicoteta’ o simple regio, o ni aço, com a provincia, i perque defen les Normes d’El Puig pero preferix el castella en l’escola.

Imagens: abc.es, lasprovincias.es