Entrevista Josep Martinez "Tub" i (II). Per Xavier Mir.

22/2/2022

¿Per qué creus que els valencians patim tant d’autoodi?

 Ara es culpa del sistema educatiu, des de 1707 sempre han anat en contra dels interessos valencians. En els meus anys d'escolar, recorde com l'assignatura que mes m‘agradava era la de ciencies socials, esta nos parlava molt d'epoques antigues, com Napoleo, Carles Magne, els romans, i quan tocava Espanya, solia parlar de personages com el Cit, Cristofol Colon, Pizarro i dels diferents regnes, pero sobre tot del de Castella, els reis catolics, Carles V… inclus de Felip V, tots personages rellevants per a Espanya. Vist en perspectiva, quan te fas major te dones conte que per a saber quí va ser i l'importancia de Jaume I o personages tan rellevants per als valencians com Francesc de Vinatea, que per si algu no ho sap està present en un monument en la plaça de l'Ajuntament de Valencia, has hagut de buscar-te tu l'informacio i es quan entens el significat de les paraules adoctrinament i despersonalisacio…

 

Tot aço durant mes de tres sigles, mes ara l'imposicio politica del catala en les escoles i institucions, fa que la gent ya estiga farta i com la vida es tracta d'aplegar a fi de mes en la nevera plena i tindre algun euro aforrat per a les vacacions... La majoria s'han acomodat en el castella, acceptant el catala en les institucions, conscients que no el van a parlar mai, ya que el castella tambe es llengua co-oficial dels valencians. Els pancatalanistes contents perque ells adoctrinant en les escoles van fent cami, mentres el valencià queda per aquells que verdaderament el sentim i nos neguem a que desaparega, resistint i tractant de despertar a una societat de que realment mereix la pena seguir alvançant, sense perdre l'orgull de saber quí som, d'a ón venim, qué i cóm hem de parlar…

 

 ¿Cóm valores l'activitat de l'Institut d'Estudis Valencians?

 Positivament, esta fent un treball i un esforç necessari per a la supervivencia de la llengua valenciana, acostant l'institut cada volta mes a la societat valenciana, ampliant l’oferta de possibilitats per a que tota aquella persona interessada per la cultura valenciana puga accedir des de treballs d'investigacio historica, ensaig, conferencies, gramatica, cursos de llengua a distancia, entreteniment com la publicacio de noveles… tot aço ho podeu vore entrant en la seua pagina www.inev.org

 

¿Per qué creus que hi ha gent que preferix ser catalans de segona categoria a valencians de primera, que son capaços de renunciar a lo seu per a seguir ad uns atres?

 La veritat es que mai ho entendre i contestar a esta pregunta es dificil fer-ho sense perdre les formes, perque pense que deu ser algun defecte genetic, ya que es un destrellat que tenint tot lo que tenim els valencians des de fa sigles, llengua, cultura, tradicions, gastronomia, deports, un territori… en fi de tot, que no nos fa ser ni millor ni pijor que ningu, pero si unics, autentics i diferenciats, com puguen ser els gallecs, vascs, celtes, i qualsevol cultura del planeta... i renunciar per voler ser una atra cosa… la veritat no te una explicacio coherent que te puga fer entendre-ho.

 

¿Qué penses de la faena que fa ACNV, tant en el camp cultural com en les nostres propostes politiques o colaboracions en plataformes com “Encontre”?

 Molt bon treball, sempre recolzant la cultura i ajudant a la seua difusio des de la seua uep. En quan a les seues propostes politiques nomes has de parar-te un moment a llegir-les i vore cóm lo unic que pretenen es el benestar de la societat valenciana, comprenent tots els ambits i fomentant eixos valors culturals que nos fan ser com som, un poble diferenciat dins d'una Espanya plural en la que nomes volen ser valencians i valencianes, en pau en tot lo mon.

 

La colaboracio en plataformes com “Encontre" es necessaria, ya que el valencianisme politic deu de buscar una solucio real per a poder arreplegar el vot valencià i aplegar a les institucions, ya que es l'unica solucio per a parar este destrellat de despersonalisacio, suplantacio de senyes d'identitat i genocidi de la llengua valenciana, que estem patint, i que ningu s'ofenga per esta gran veritat: tot gracies als dos partits centralistes que fins ara han manat en l'Estat Espanyol i la Generalitat Valenciana com son el PP i PSOE i que mai entendre com a dia de hui tenen vergonya de presentar-se, aci en terres valencianes i que la gent els vote…

 

I davant estes locomotores de la mentira i el vot “util”, el valencianisme te que deixar-se de personalismes, juntar-se en plataformes, posar als millors, als mes preparats al front i entre tots portar-los dins de les institucions…

 

Nosatres creguem que el valencianiste ha de ser nacionaliste per a sentir-se orgullos de ser valencià llunt d'identitats alienes. ¿No creus que el valencianisme ha de donar un pas mes alla, abandonar el regionalisme i apostar pel nacionalisme per a ser creibles i conseguir la coherencia?

El fet de dir que eres o te sents “nacionaliste" aci, en el Regne de Valencia, esglaya molt, pero es necessari per a poder alcançar el nivell de benestar social que la societat demana, sense per aço trencar la llegalitat vigent. Que ningu s'oblide que formem part d'un estat conformat per autonomies, que en els seus autogoverns lo que pretenen es aço mateix, el benestar dels seus ciutadans, o siga que cada autonomia actua com un estat, i estat es igual a nacio, nacio igual a nacionalista, lo que yo dic que quan u diu que es vasc, navarro o andalus, està dient-te que es nacionalista, pero aci als valencians nos dona vergonya dir que som valencians i es per aço que sol sentir-se allo de “yo soc valencià i espanyol" com si el fet de dir que s‘es valencià no comportara el fet de ser espanyol…

 

En fi, manco por i mes coherencia.

 ¿Vols dir alguna cosa mes?

 Com va dir Paco Umbral, yo he vingut aci a parlar del meu llibre que espere que tinga una bona aceptacio, que agrade a la gent.

 

Segurament els mes llegits trobaran defectes de forma com puga ser la de repeticio de paraules, en un curt context, cosa que en el futur promet millorar. Uns atres se sentiran identificats en l'estil senzill de narrar. Yo simplement he tractat de fer dos coses:

 

la primera contar una historia, en valencià, que entenia que donava per a fer una novela. No hi ha millor defensa de la llengua que escriure-la, aixina nos assegurarém que l'idioma valencià perdure pels sigles dels sigles, passant per damunt d'aquells que volen fer-la desapareixer.

 

La segona, animar a la gent a que conte i publique les seues histories, ya que no hi ha millor defensa que escrivint-la, aixina nos assegurarem que la llengua valenciana perdure pels sigles dels sigles, passant per damunt d'aquells que volen fer-la desapareixer.

 

Ya per acabar donar-vos les gracies a tots els llectors, dir-vos que tinc un segon proyecte en marcha que porte prou alvançat.

 

Animar a tot lo mon a seguir en esta lluita per a recuperar la dignitat que com a poble mai deuriem d'haver perdut i agrair als companyons de ACNV este detall de facilitar-me esta oportunitat de poder donar-me a coneixer; a tots, gracies.

 

        Xavier Mir

        Imagens: Archiu "Tub".