Entrevista a Josep Martínez "Tub" (I). Per Xavier Mir.

20/2/2022

 Hui entrevistem a un bon amic i membre d’Accio, Josep Martinez “Tub”. El nostre companyo acaba de publicar una novela (publicada per l'INEV) en llengua valenciana. Es la seua primera obra gran, ya que nos tenía acostumats als relats breus que sol compartir en facebook i que tants bons moments nos solen donar per la seua varietat. Tub viu en Novele, pero es naixcut en Canals i ha estat molts anys travessant mija Europa en un camio.

 

Bo, la novela que has tret, una volta llegida, la veritat es que atrau molt per lo que contes i cóm ho contes, ¿se pot dir que en gran part es autobiografica?

 Si, te unes parts autobiografiques en les que relate unes vivencies que en el seu dia vaig pensar que si era capaç de completar-les en imaginacio donaria peu per a crear una novela. Ho vaig intentar i aci està el resultat.

 

El protagoniste, pese a ser jove, demostra una madurea poc habitual hui en dia. ¿Creus que estes situacions les podria resoldre hui en dia un chic jove?

 Si, ya que l'epoca es lo de menys, aci el personage ha d'afrontar una situacio extrema que li posa la vida, en que l'unica opcio es madurar i com ad ell, aço li ha passat i li passarà per desgracia a molts jovens.

 

La gent de la nostra generacio, encara que no siga de la teua comarca, ¿creus que per edat podran sentir-se identificats en el personage?

 Si, fins a finals del 2001 el servici militar era obligatori i per a tots els jovens suponia eixa interrupcio de qualsevol proyecte de futur, s'ha de recordar que eixa interrupcio era d’un any fora de casa, en el millor dels casos.

 

Personalment, a mi m’ha fet recordar eixa epoca vixcuda, ¿creus que els que son mes jovens ho entendran?

 No la part militar, ya que per molt que hagen sentit parlar als pares es molt complicat posar-te a imaginar un any en el que no tenies opcio de fer ni decidir res d'allo que volgueres fer.

La novela si, ya que esta no es ni militar ni belica.

 

La novela tambe retrata una epoca complicada en el teu poble i els del voltant. Estem millor en algunes coses i en unes atres no tant, ¿quínes destacaries tu en els dos casos?

 De positiu costa trobar aspectes mes alla de que com a poble seguix resistint. A final del sigle passat, a partir dels 90 començà la decadencia industrial i en conseqüencia l’economica del poble i part de La Costera, a l'anar tancant poquet a poquet totes les fabriques grans, manco una d'assaonats de pell, que a dia de hui encara està en actiu. Estem parlant de milers de llocs de treball, d'ahi que els pobles del voltant tambe se veren afectats. A dia de hui, la gent s'ha de buscar el sustent majoritariament fora del poble, este va ser u dels motius pel que yo en el seu dia vaig haver de buscar-me la vida en la carretera…

 

Fa temps que tenies la novela feta, ¿ha segut facil el tema de poder publicar-la en llengua valenciana o es un treball complicat?

 Dificil no ha segut i si ha tardat un poquet en eixir ha segut per la pandemia, perque mira per a ón se’m va ocorrer acabar-la en març del 2020 i lo que va passar en aquelles dates ya de tots es sabut, se parà el mon i se retardà tot, i es per aço que l’INEV que es qui publica la novela, ho ha fet lo abans que s'ha pogut, atenent als compromisos que tenien.

El fer-ho en les Normes d’El Puig ya depen del compromis de cada autor, ya que al no ser oficials i estar estigmatisades faça plantejar-se si mereix anar a favor o en contra del sistema. Yo ho tinc clar, el valencià son les Normes d’El Puig, lo demes es llengua extranjera…

 

¿Cóm van les presentacions i a ón el podem comprar?

 Be, be, poquet a poquet anem fent cami, de moment hem fet la primera presentacio a la societat en la seu del GAV, i l'atre dia en Denia en la seu de l'Associacio Cultural Roc Chabàs; en les següents semanes i mesos tenim previst acostar la novela a mes pobles. entre ells una molt especial en Canals, el meu poble, per allo de vore si soc capaç de ser profeta en la meua terra. Les dates ya anirem confirmant-les en quan les tingam tancades.

La novela es pot comprar en la uep oficial de l’INEV, https://www.inev.org/va/contingut/uns-atres-plans i en la Llibreria Paris-Valencia del Carrer Pelayo 7. Poquet a poquet tractarém que aplegue a mes llibreries.

 

 

¿Cóm veus el valencianisme actual?

 El veig viu, actiu i en ganes de fer coses, lo primer per a millorar la vida de totes les persones i en lo cultural per a recuperar el respecte per les nostres senyes d'identitat tant maltractades, des de fa massa anys, per uns politics que nomes han anat tots estos anys pels diners de la caixa. El dia que consigam tornar a posar la llengua valenciana en les escoles i institucions, serem la “repera” i recuperarém la dignitat que com a valencians nos fa ser valencianistes.

 

¿Qué te pareixen les Normes del Puig, se podria dir que son les mes proximes al parlar valencià?

 Aci que ningu ho dubte i per a mostra un boto. Quan he dit a amics, familiars i veïns que m'havien publicat un llibre en valencià, lo primer que dien es que me l'anaven a comprar pero que llegir-lo ya vorien perque ells llegir en valencià no estaven molt posats, a lo que yo els contestava “ tranquils que està escrit conforme parlem tu i yo” i quan passat un temps els he preguntat: “¿Qué, cóm anat la llegida? La resposta sempre ha segut la mateixa: “qué rao tenies, s'enten tot".

Aixina que per molts diners que els politics estan gastant-se en cursos de “falsa llengua valenciana” per a majors en les “Cases De La Falsa Cultura" de tot lo Regne, al final la realitat es que la gent, sobre tot de quaranta anys en amunt, te por d'obrir un llibre en “valencià normatiu" perque ya dona per segur que no l'entendra.

En canvi, en les Normes del Puig tot es llig i s'enten.

 

¿Qué opines de la gent que se li ompli la boca de dir que defen el valencià, pero ni l’usen ni se molesten en intentar dependre'l?, ¿per qué li costa tant a la gent entendre que per a que perdure la nostra llengua hem d'utilisar-la?

 Son incoherents i per damunt de tot anticatalanistes i “muy, muy españoles i valensianos". Està molt be defendre el valencià en castella, pero ¡redeu!, mostreu un poc de coherencia i tracteu d'escriure en valencià, no me valen les excuses de que no se, no l'he estudiat… Qualsevol que conega o haja llegit algun dels meus relats de fa quatre o cinc anys, vora com ortograficament no se podien fer mes faltes. Coneixedor de la meua falta de preparacio academica, ya que mai el vaig aplegar a estudiar, cada semana publicava algun relat, poquet a poquet escrivia millor, per aço vaig buscar ferramentes com diccionaris i correctors; quan l'INEV va traure el curs de llengua valenciana “on line" el vaig fer i anys mes tart he pogut traure un llibre, a dia de hui encara necessite ajuda en algunes paraules, pero no passa res, per aço no vaig a deixar d’escriure, perque si no ho fem aquells que anem pregonant que defenem el valencià dels enemics de la llengua, tant els pancatalanistes, com els castellanistes, se nos burlaran, nos trauran els colors quan nos diguen allo de que defeneu una llengua que ni parleu ni ho intenteu, i davant d'esta acusacio certera i mortal per a l'idioma, nomes nos quedara baixar el cap i reconeixer lo mal que estem fent-ho, cosa que per sort cada dia som menys els que l'acachem.

 

¿Qué opines de la gent que va de "valencianista", pero se dedica a obrir-li portes al pancatalanisme per mig de la tercera via?, ¿penses que es un destrellat?

 I ben gran, la tercera via al cap i a la fi nos vol portar a una unificacio de les llengües, en la condicio de que nos reconeguen paraules tan valencianes, i que en el catala no estan, com puga ser vullc, vesprada, gojar, vore o dumenge… per posar uns eixemples. Estos tercerviistes, ¿en veritat creuen que en acabant els llibres d'escola, en mans i a les ordens del catala Institut d'Estudis Catalans (IEC) els van a respectar?, ¡vinga va, obrim el ulls! La nostra llengua es la valenciana i lo que hem de fer es cuidar-la i defendre-la per a que no desaparega, com vol fer el poder politic i l'anhel d'una llengua, el catala, que sense l'historia i riquea dels autors valencians, en tot un sigle d'or de les lletres ells, no son res…

 

              Imagens: archiu "Tub"-