Entrevista a Toni Fontelles (I): present / per F. X. Mir i J. Masia

3/1/2021

            Antoni Fontelles (Massalfassar, 1956) es llicenciat en Comunicacio Audiovisual i diplomat en Magisteri. Ha treballat de periodiste (Las Provincias i Ràdio 9) i fon cap de Programes de Canal 9 TVV, a finals dels 90, i articuliste en Levante-EMV.
            Va ser agregat de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV, durant 20 anys, i president i professor dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat.
            Actualment colabora en la uep de ACNV i pertany a l’INEV.
            Es coautor de la Gramatica de la llengua valenciana, adoptada com a referent normatiu, i del Diccionari valencià-castella. Es autor de La flexio verbal valenciana i d'un extens treball sobre mayuscules i minuscules. Es u dels pares de l'ortografia valenciana. A banda de la produccio normativa, destaquen: Societat, ciencia i idioma valencià o Els mijos de comunicacio: formadors, informadors i deformadors de la realitat... Recentment ha publicat El genuïnisme i l'autoodi.
            P: ¿En qué consistix el genuïnisme?
            R: Lo genuï estava ahi i es un substantiu usual, pero la conceptualisacio com a 'corrent' es una aportacio novedosa. Es un 'moviment', minoritari o marginal en el catalanisme idiomatic, tendent a la promocio d'elements llingüistics comuns i habituals en el valencià... i correctes. L'unic 'defecte' que tenien estos era el rebuig de la 'oficialitat'.
            Es una caracteristica accidental en estos 'seguidors' de la teoria dominant. En els valencianistes es una nota essencial.
            En el llibre el definixc com una ideologia llingüistica redentora, perque 'perdona' als censors idiomatics (durant decades) i reconeix automaticament que els valencians 'parlem be'... i som competents en la nostra llengua, cosa que es de caixo i de primer de sociollingüistica internacional.

            P: ¿Quí son els genuïnistes?, ¿a ón tenen el origens?
            R: Els genuïnistes son membres del paradigma catalaniste, casi tots antics, que en els anys 1970-1990 es dedicaren a proscriure ingents cantitats de lexic valencià i qualsevol element idiomatic singular i diferenciador del catala.
            Ara, en un proces de conversio, han vist la llum espentats, provablement, perque se reconeixen hegemonics en la disputa valencià/catala (no tenen oposicio visible o significativa... no eixim), perque alguns s'han donat conte que el model idiomatic implantat estava generant-los molts problemes -com l'aberrant i monstruós 'natiu incompetent'- i, tal vegada, perque el valencianisme dels anys 80-90 te un efecte diferit en la majoria. En diversos autors es veu que han descobert la sociollingüistica internacional, mentres que en uns atres es barreja en un chicotet problema d'autoestima i d'ego (especialment en aquells que ara son 'autoritat').
            P: ¿Qué es la llingüistica ideologica?
            R: En un llibre de 1983 (Lenguaje y control, Roger Fowler et alii), ya apareix el concepte de 'llingüistica orwelliana' que he adaptat a la 'llingüistica ideologica': es aquella disciplina seudocientifica en la qual es possible una cosa i la contraria i no genera problemes als practicants ni a la propia teoria.

            P: ¿Qué vols dir, que els genuïnistes doblepensen -terme orwellia que apareix en la novela 1984-?
            R: Es vorà en un eixemple tipic: Pompeu Fabra nos recomanava als valencians (alla pels anys 30 del sigle passat) que depurarem l'idioma i que nos fixarem en els classics, mentres que per al catala propugnava les formes mes modernes del dialecte central-barceloni. Es dir, la medicina per a nosatres era tornar cap arrere mentres que per ad ells el remei era l'adopcio de les solucions actuals. I no hi havia contradiccio.
            Hi ha mes eixemples. Els mateixos que accepten la perdua de la -r final en catala (i en algunes zones del valencià) son els que prohibixen la caiguda de la -d- intervocalica en la terminacio -ada, -ades, en valencià. Els mateixos que escriuen 'cementiri' rebugen 'giner'. Els mateixos que prescriuen 'pediatre/pediatra' (masculi/femeni) donen com a 'opcional' (no l'usen) 'articuliste/articulista' (identica distincio), i simultaneament propugnen un llenguage 'inclusiu' i no sexiste ('sexista' per ad ells) recomanant 'general/generala'...
            Pero no cregam que els 'sistemes orwellians' es donen nomes en la llengua, tambe apareixen en politica (els neolliberals volen la supressio dels imposts, pero al mateix temps demanen tota classe d'ajudes per a tots els sectors productius), i en el valencianisme (l'oficialisme critíca que el catalanisme els censure i ells al mateix temps son censors dels que dissenten)... I ningu veu la contradiccio.
            P: Si la llingüistica ideologica es basa en la contradiccio, en el doblepensar, els principis rectors del model idiomatic son problematics...
            R: Cert, a l'acceptar la contradiccio en el propi sistema, la conseqüencia directa es que algu o alguns dels criteris triats solen ser especifics i no generalisables, perque no els utilisen sempre que poden.
            Ha passat en la reduccio dels accents diacritics que feu l'IEC (2016) i en la copia que aprovà la AVLl (2018); els criteris aplicats a la reduccio (de les decenes que n'hi havia) son extensibles, directament, a la quinzena que n'han deixat: si el context resol els dubtes semantics d'un terme com 'porta' (verp i substantiu), tambe resol els de 'es' (verp i pronom). Lo contrari es...
            P: A banda d'arbitraria, la recuperacio de formes antigues o catalanes quan en tenim autoctones vives, ¿respon a lo que nomenes com autoodi i que tant han practicat els autors pancatalanistes que estudies?
            R: Es freqüent, en els autors analisats, la remissio a que tal o qual paraula es valenciana perque apareix en la lliteratura antiga i classica, pero sent un criteri acceptable, pert tot el valor quan el terme que es vol recuperar te un equivalent viu, general i, en moltissimes ocasions, tambe es classic (p. e. 'atre' / 'altre'). Rescatar termens desusats s'ha de fer en extrema prudencia i en casos contats.
            Estos mateixos autors (o els que els defenen, o els que tanquen els ulls) segur que no exigiran que el castella recupere termens com 'fazer', 'exir', 'verdat'... i millers mes.

Imagens: ACNV

F.X.Mir i J.Masia