Feminisme i valencianisme (i II) / J. Masia

17/7/2018

L'orige del valencianisme es una llosa, "católicos y valencianos" aixina es presentaven Xavier Casp i Miquel Adlert, copiaven la formula del seu admiradissim Enric Prat (¡quína casualitat!). Al principi dels anys 80 les figures mes rellevants del moviment estarien vinculades a la dreta. Els anys gloriosos foren la decada dels 90 quan el nacionalisme i la coherencia eren el pa nostre de cada dia. Durant la dictadura el catalanisme desplaçà, fent intrusisme en l'esquerra, la valencianitat per la catalanitat, nos trobem dins d'un assucac. Un fals dilema dretes-valencianisme i esquerres-catalanisme, un reduccionisme convertit en una mija veritat. El sector nacionaliste i d'esquerres dins del valencianisme es minoritari i coneixem ben be lo que es patir la doble minoria. Quan millor estava el valencianisme, en els anys 90, els maxims dirigents de Lo Raco Popular i la RACV, i UV se vengueren al corrupte empresonat Zaplana, el valencianisme mori d'exit. A dia de hui, els mateixos que colaboraren en donar soport a Zaplana i l'etnocidi, en lloc de ser castigats es presenten com els nostres salvadors (¡?), el treball brut el fan els nouvinguts, adamistes o estupits que nos volen vendre la moto ¡tindran poca vergonya! Com si no sabera de quín peu coixeja cadascu.

Me reconforta vore que una minoria nomica –que te uns valors, un model de la societat que vol, uns principis que vol instaurar en la societat– representada per chiquetes es plantaren en maig front a la seu del Ministeri de Justicia de Madrit per a exigir respecte. Son estes accions les que produixen una de les caracteristiques necessaries de l'influencia: la creacio de conflicte. La consistencia del mensage mantingut historicament pels sindicats –alguns haurien de reconeixer mes el seu vital paper en pro dels drets civils i laborals– i associacions feministes feren que este discurs present subversivament en l'epoca del dictador, haja irromput en l'escena politica en forma de glopada d'aire per als que creem en el canvi social. Gracies a totes les dones per donar-nos ale en la nostra lluita, la força de la jovenalla cridant a Rafael Catalá "el reprovat" es per a fer-nos plorar... d'alegria. Mentres que el feminisme es una minoria nomica, el valencianisme no ho es perque no ha segut alternativa al centralisme sino un sumis discipul, per aixo baix estes ales no ha pogut mai creixer ni desenrollar-se en llibertat, es trencà la gola ofrenant noves glories a Espanya, pergue la vergonya pel cami i part del seu cervell i el seu cor en abraçar-se a l'espanyolisme. Anar de la ma del PP es deplorable i aço trenca qualsevol possibilitat d'influencia. Encara molts no han captat res de la sicologia de l'influencia minoritaria i no a soles per una ignorancia supina sino per interessos personals crematistics, a vore si nos aclarim. Aixina que fan mes mal que una tronada eixos que van de valencianistes i firmen manifests pro Zaplana, nos venen la moto del PP per enesima vegada. Torne a repetir-ho provoquen una identitat social negativa i impedixen l'influencia valencianista, que ningu s'estranye de que nomes se nos acosten destarifats.  

Per si faltava alguna cosa, el facherio local, envalentit pel conflicte catala, propon una ampla gama dretosa per a votar.

Bona part de responsabilitat la tenen tots els partits regionalistes de dretes, conservadors que estan tan buits de contengut que no passen mes alla de la frase "tenim la millor terreta del mon". L'incapacitat teorica i politica mostra que es un afegito inutil, un membre atrofiat o un granet del centralisme de sempre, reduit a quatre notes folcloriques, dos reivindicacions d'infraestructures i volcats compulsivament en el marc d'Espanya "Una, Grande y Libre". Escolten "nacionalisme" i entren en convulsio. Els mes "graciosos" son els nacionalistes, en partits regionalistes, que reclamen l'ocultacio del terme.

Fa mes de 20 anys escrigui un articul que nomeni "Influencia social dels grups minoritaris" ("Cresol", num II, 1996). Al valencianisme li entrà per un oit i li n'ixque per un atre, i ademes ¡feu reso! Aixina nos va. Es lo que te ser un moviment de reaccio i antiintelectualiste.

Per cert, el mateix valencianiste que sap de la necessitat de ACNV fon el que me convidà a unes jornades en Unio Valenciana per a que els explicara quína era l'estrategia d'influencia –dic "la" i no "una"–. ¡Va per tu amic!

Un valencianisme que no crea conflicte, que va contra el zeitgeist –espirit del temps–, que viola l'autonomia juntant-se en el PP o uns atres partits centralistes i de rebot trenca la consistencia i la coherencia del seu discurs representa una fotografia impossible que impedix que el valencianisme puga influir en la nostra societat, les proves irrefutables del descens als inferns les trobem eleccions darrere d'eleccions. Mantindre, promocionar i fer-nos combregar en rodes de moli en les ovelles negres que tenim es mostra de que no som un moviment, un grup expulsaria a les ovelles negres perque sap que li fan mal. Com diria un alumne "el cult al lider" està massa difos, les hagiografies, les lloes impossibles, els venedors de fum som com Rexona –no nos abandonen–.

Tenim una identitat social negativa que lo que provoca es la fugida o l'evitacio, es dir, el valencianisme es un grup poc atractiu que es extremadament condescendent quan no permeable en aquells que no li fan gens de be, l'enemic està dins. Es tan poc atractiu que a mi no m'agrada gens ni miqueta, nomes estic per principis morals, no per gust.

Mentres que un grup cohesionat es tancaria com una pinya quan rep un atac, la mitat mes u dels valencianets es tiren a les mans del Partit Popular perque Genova si paga a traïdors; la vinculacio PP-valencianisme trenca l'autonomia i la consistencia, fa impossible l'influencia del valencianisme, una foto en el PP es mortal, pero beneficiosa economicament. La colaboracio, en la forma que siga, en persones poc fiables, lladres o inutils es un suicidi colectiu. Provablement algu tinga mes sort que yo en reclamar els refrans: acosta’t a bon arbre i tindras bona ombra o mes val anar a soles que mal acompanyat.

El "valencianisme kleenex" del PP –usar i tirar– torna a estar de moda de cara a eleccions. Vox i les noves generacions del PP voldran que es reconeguen els tituls de valencià de Lo Rat Penat (LRP) i la norma de la RACV per a quan arriben al poder els ultims oblidar-ho; la RACV i LRP els ho perdonaran tot de nou a canvi d'un plat de llentilles perque Deu els cria i l'ideologia els junta ¡cóm si no ho haguerem vist ya! El valencianisme ha de ser transversal.

Quan t'enganyen una vegada la culpa es de l'atre, quan t'enganyen dos vegades la culpa es teua; els valencianets son tots culpables. O li peguem la volta o contemplarém, encara mes, la degradacio d'un moviment partit en dos per una guerra civil, uns nos mantenim fidels a l'ideari i els atres fiquen la ma a vore qué els cau. Aixina no es por treballar perque l'inversio que alguns fem en coherencia i consistencia, autonomia, zeitgeist, etc, no lluix, malbaraten els nostres esforços ¡La mateixa historieta de sempre! Les gavines son aus carronyeres...

Image: reproduccio cartell republica, targeta GAV

 

J. Masia