En primer lloc, m'haguera agradat que un articul sobre esta tematica haguera segut escrit per una dona valencianista, encara que els homens tambe tenim el dret a reivindicar qualsevol dret en igualtat de condicions; hem passat de les ties maries als tios marios. La veritat es que els pocs moviments adscrits a la dreta mai han fet de la defensa de les dones un factor fonamental de la seua activitat civica, social o politica, de fet han segut obstaculs.

A la dreta li ha faltat sensibilitat perque ha segut l'esquerra ideologica la que ha lluitat contra el conservadurisme per a conseguir els guanys que gogen actualment les dones; les de dretes son poc agraides, en general, en les responsables de les ventages conquistades en els ultims anys. La gavina es un au carronyera que s'aprofita de que uns atres cacen la presa. Albert Rivera "el tactic", autonomenat lider del moviment feministe –quan hores abans es dedicaven els del seu partit a criticar-lo– es tan creible com quan afirmava que Immanuel Kant, era el seu autor favorit pero no sabe dir cap llibre del filosof, ¡quína vergonya de personage! En tot cas, un president a l'altura de Españistán.

Un grup alcança la massa critica quan es capaç de situar la seua reivindicacio en l'agenda publica, quan tot el mon parla de les seues propostes. Es el moment de mantindre consistentment el discurs feministe, no podem parar, hem de consolidar una igualtat cultural, que fomentarà l'igualtat salarial, el respecte a eixercir la sexualitat en llibertat, la proteccio social i la seguritat juridica que ha de garantisar un estat de dret.

El feminisme es l'idea radical que defen que les dones som persones. Angela Davis

El feminisme reclama l'igualtat entre homens i dones, no la superioritat de les dones sobre els homens, en aço, una vegada mes, l'ultradreta tergiversa la qüestio a l'igual que els catalanistes es presenten com a valencianistes. Racionalment tots hem de ser feministes. No es suficient fer referencia al "feminisme valencià" reduint-lo al paper de la dona en la festa fallera. Hi ha molt mes a fer com ho reflexà la critica crida a l'accio de la canço de Celtas Cortos "Tranquilo, no te pongas nervioso, tranquilo. Tranquilo majete en tu sillón".

El moviment valencianiste no ha fet mai de la qüestio un punt central en el seu discurs. Per contra, ACNV es sumà al pacte institucional contra el maltractament, ferem i fem la major cobertura mediatica del fenomen dins de l'historia del valencianisme, traduirem el manifest al valencià per a evitar que cap partit o associacio s'oponguera –per estar escrit en catala–, ¡pero ni aixina! Llamentable. Les accions o inaccions situen ideologicament perque no existix la no comunicacio.

Per a poder arribar a mes gent es necessari que els moviments siguen lo suficientment transversals per a poder tindre possibilitats de governar o garantisar l'introduccio del seus relats en les organisacions civiques i socials que influiran en l'activitat politica. La tensio es produirà entre l'expansio i al mateix temps el manteniment dels principis fundacionals, ¿a quànta gent podem arribar sense perdre els nostres principis pel cami?

El valencianisme hauria d'oferir una proposta de dretes –que em desagrada una miqueta prou– i una atra d'esquerres. De fet, parlant-ho en un amic que no es un roig-terroriste-bolivaria-etarra, me dia que l'activitat d'Accio Nacionalista Valenciana era absolutament necessaria. Està clar que es capaç de vore mes alla de la majoria de valencianets (regionalistes, devots del PP, centralistes o faches) i els cada vegada mes minvants valencianistes, esta classe de persones me caben en les dos manetes. Com sempre, no es moment per al nacionalisme, pero sempre es el moment del regionalisme caspos i inutil que no ha aportat res en mes de 100 anys d'historia. Mes de lo mateix es el problema, no la solucio.

Imagens: La teua lluita, la meua. elmundo.es
                              l'idea radical, mentesana.es

J. Masia