FRANCESC DE VINATEA / per J.Morales

22/8/2021

En la plaça mes centrica de la ciutat de Valencia, la de l'Ajuntament, s'alça l'estatua d'un home mudat en ropajes de segle XIII, d'aspecte sere, te en la ma esquerra el llibre dels Furs de Valencia, que eren les lleis i drets que el rei d'Arago, Jaume I, havia otorgat al recent incorporat Regne de Valencia a la Corona d'Arago, en aquell temps format per: Arago, els comtats catalans i el regne balear; en el gest de l'atra ma indica que està fent un discurs defenent estos Furs davant d’un atre rei: Alfons II “el Benigne”.
La seua actuacio fon ferma i pacifica, pero la majoria del poble valencià no sap qui era.
A finals del segle XIII, el Regne d'Arago era per darrere de Castella el mes extens de la peninsula. A Arago, Catalunya, Valencia i Balears, se li havien sumat Corcega i Cerdenya. En el curt temps de 1327-1336 regnaven Alfons II d'Arago i la seua segona esposa Leonor de Castella, germana del rei de Castella Alfons XI, i entre els dos regnes havia una bona relacio. El d'Arago estava passant mals moments a principis del seu regnat. Cinc dies abans de pujar al tro mori la seua primera esposa, Teresa d'Entenza. Ella li havia donat dos fills: el futur rei Pere II “el Cerimonios” i el seu germa Joan.
En aquell temps hague una epidemia de pesta negra en tota Europa, ad aço se l'havia juntat un llarc periodo de males collites de cereals i el blat; el que s’havia d’importar des de les ciutats italianes de Corcega i Cerdenya era bloquejat per les naus genoveses I en conseqüencia hi havia una fam general en tot el regne i la mortaldat era enorme.

El rei de Castella propongue un matrimoni entre la seua germana Leonor i Alfons II i finalment est ultim acceptà. Frut d'este matrimoni naixqueren Ferrando d'Arago (1329-1363) i Joan d'Arago (1330-1358). Leonor de Castella, en el soport de son germa, li demanà a Alfons II que li donara al seu fill Ferrando una part del sur del Regne de Valencia, algunes viles i senyorius importants com: Xativa, Alzira, Gandia, Alacant, Castello, Borriana, Morella i Morvedre (Sagunt). La flor i la nata del regne valencià. Ella sabía que l'hereu del regne d'Arago anava a ser el primogenit de la primera esposa del rei, l'infant Pere d'Arago, i volia beneficiar tambe a son fill Ferrando.
El rei accedi i es aci a on esclatà el conflicte, puix significava trossejar el territori valencià i trencar la seua futura hegemonia com a regne. Esta decisio era illegal, ya que anava contra els Furs del regne, firmats per Jaume I, i els Jurats de Valencia, quatre ciutadans i quatre nobles, s'opongueren en fermea, a ells se'ls uniren les demes viles i senyorius. Entre els Jurats se decidi que anara a protestar el primer Jurat de la ciutat, est era Giner Rabasa, pero els jurats decidiren que fora un atre Jurat el que es dirigira al rei: Francesc de Vinatea. Esta decisio era molt arriscada, puix podia ser acusat de rebelio i traïcio al rei i decapitat.
Francesc de Vinatea era un ric terratinent que en valor decidi ser el representant dels jurats en eixos moments dificils i complicats, pero abans decidi confessar-se i rebre els sacraments per si no eixia en vida d'aquella missio.
Vinatea era un home de fortes conviccions, havia naixcut en Morella en 1273 i era fill d'un cavaller que havia lluitat al costat de Jaume I en la conquista de Valencia, casat en Na Carbona, filla del senyor de Todolella. La seua activitat era comercial, descobri l'adulteri de la seua esposa i matà als dos amants “en defensa del seu honor”, i a continuacio s'entregà en Valencia per a ser jujat. Les lleis d'aquella epoca eren benevolents en el marit, per lo que fon jujat i absolt pel rei Jaume II “el Just”. Retornà a Morella i transferi totes les seues propietats a sa filla Francesqueta.
En Valencia contrague nou matrimoni, esta volta en Jaumeta Castellà i en 1333 es elegit Jurat. Les viles afectades demanaren ajuda al “Cap i Casal”, la situacio crea desordens i el rei i els seus consellers junt en el princip Ferrando i la regina Leonor, decidiren realisar una sessio del regne en el palau de Valencia, per a solventar la situacio. A partir d'aci es pot recorrer a les croniques que envià escriure Pere II “el Cerimonios” que fon l'hereu del regne d'Arago. Referint-se ad este fet diu que en aquella audiencia el Jurat Francesc de Vinatea davant del rei, regina i consellers, en veu forta i desafiant digue:
“Me maravelle del senyor rei i de tot el seu consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del Regne de Valencia, si ho fera Valencia no sería res, i que ells no consentirien les dites decisions, les contradirien i que se maravellava d'ell i del seu Consell i els cridava traïdors”.
“No canviarém d'opinio, encara que me separen el cap del coll o nos mate a tots, i vos promet Senyor, que si yo muic no escaparéu ningu de vosatres en vida i tots moriran a espasa, inclus vos regina i En Ferrando”.
El rei se dirigi a la regina “¿Estes paraules volies sentir?” i esta li respongue “Senyor aço no ho consentiria el rei de Castella, el nostre germa, perque els degollaria a tots.”
“Regina, regina, el nostre poble es lliure, i no està subyugat com el de Castella, perque ells me tenen a mi com a Senyor, i nosatres ad ells com a bons vassalls i companyers”.
El rei medità i revocà la particio del Regne; Valencia, Alacant i Castello quedaran per a sempre juntes. Als pocs mesos mori de forma desconeguda Francesc de Vinatea.

Costa creure que se li parlara en aquella epoca a un rei d'eixa manera, pero aixina consta escrit en les Croniques del fill d'este i del seu successor en el Regne d'Arago, Pere “el Cerimonios”.
El rei mori en 1336 en un curt regnat de sis anys. Expandi el domini del seu regne pel Mediterraneu, promogue la cultura i ajudà a les Universitats, el tracte als musulmans dels seus territoris fon mes huma i just que el dels seus antecessors i posteriors monarques.
Les relacions entre Pere II i la seua madrastra Leonor foren sempre tenses, Pere se considerà el llegitim rei de la corona i Leonor lluità per a que els seus dos fills tingueren part del Regne de Valencia, de fet se refugià en els seus dos fills en el veï regne de Castella.
Pero esta es una atra historia, el final dels tres es com en les obres de Shakespeare una tragedia. Els tres moriren assessinats.
Imagens: Youtube (INEV tv), valencians.info, clubjaimeprimero.org, twitter (@vinatea1333)

J.Morales