Hem d’assumir l’axioma: lo que no es coneix no es pot amar. Ademes, la veracitat es un principi comunicacional i etic, per aço el desconeiximent i la mentira generen l’autoodi valencià, un ser buit de contengut es queda enlluernat del primer vedell d’or que veja passar.

 Francesc de Vinatea es poc conegut perque a les autoritats els interessa la desmemoria colectiva del nostre poble. L’ideologia es concreta en una politica educativa que ompli els temaris docents, es dir, selecciona qué s’ensenya i qué no. Quan s’obliga a llegir a tots els estudiants a Manuel Sanchis o a Joan Fuster es una forma per a que no se’ls oblide. Quan estem en l’any Fuster (2022) es una forma mes de que no s’ignore al nefast personage. Per lo tant, l’oblit o el recòrt es intencional.

 A les identitats foranees els interessa un valencià debil, moll, que s’adapte a lo que son els atres i que abandone l’individualitat, la diversitat, en virtut d’un proyecte fosc que maximisa les similituts i minimisa les diferencies, en l’objectiu final de la convergencia i l’assimilacio. Quan mes uniformes millor.

 Que els mateixos que fomenten o perpetren l’oblit de Vinatea siguen els que afirmen que no se’l coneix, resulta esperpentic i manipulatiu. Si fora l’estatua de Joan Fuster no es tocaría i a pesar de tots els esforços multimillonaris, no creguen que tot lo mon el coneix. Mes d’u es duria una sorpresa.

 Al remat, a l’ideologia pancatalanista li molesta tot lo que sone a valencià, nomes fomenten una miqueta de valencianisme de baixa intensitat per a facilitar el cami als PPCC. Es la ‘regionalització’ intermija que favorix el despegament de Madrit a través de la promocio d’un orgull de curt recorregut, capat per a que no es convertixca en nacionalisme valencià, i que s’aboque i es fonga en la catalanitat fundacional dels valencians. Est es el simulacre redentor, l’unica via que tenim de ser alguna cosa mes alla de que no som ‘ni carn ni peix’.

 Les qüestions ideologiques no estan en el debat public, pero aço no nos ha de dur a engany. En moltes ocasions estan ocultes, minimisades o negades, pero no paren de fer cami, com un talpo, dia si i dia tambe. Nomes sentir-nos valencians, nos empodera i nos fa lliures. Miges tintes no nos valen als valencianistes.

J. Masia

Imagens:facebook, TomasPM, GAV.