FUNCIONARIS I FUNCIONARIS / per A.Cuadrado

13/11/2020

            Per molt que ho vullguen repintar o maquillar sempre eixirà en les capes mes fondes de la pintura els origens de tot. O com normalment es diu: "encara que la mona es vestixca de seda, mona es queda".
            Tot aço ve perque en el funcionariat hi ha nivells i nivells, i la recent crisis del COVID ho ha posat mes que en evidencia. Mentres per a uns l'unica preocupacio no es agarrar els bous per les banyes, donar sifres reals d'infectats i no maquillar-les (sense anar mes llunt, una companyera meua professora d'educacio que se li diagnosticà positiva aparegue en la clasificacio dels infectats com a "social" i no com a "educacio" que es lo que li correspondria), sino pujar-se el sou, per a uns atres que vivim el dia a dia des de la primera llinia de foc la preocupacio es no infectar-nos. Per a que vegen vostes com està el panorama. Si, val, no hem d'escarotar a la gent ni espantar-la, anem a prendre l'estrategia de l'esturç i la malaltia no existix. Eixos son els que nos governen.
            Passe a esboçar el panorama del funcionariat, objecte d'est articul. Tenim dos classes: uns que poden treballar des de casa i uns atres que no perque no els dona la real gana. Aixo es, una situacio molt semblant a la de la societat de l'Edat Mija o en l'Antic Regim, en que existien uns privilegiats, cas d'administratius i certs meges (atencio primaria) que el contacte que tenen es en una sala gran i peticionari per peticionari en el cas d'administratius, i en una consulta, igualment d'un en un pacient. Tot aixo, si, per a evitar els contagis. Per regla de tres, un mestre o un conductor d'autobus que tenen 18-20 alumnes/viajants per aula/bus ¿No estarien en risc, en el mateix nivell que meges o administratius, o inclus mes encara?
            No, home, no; que hem de llevar als pares la preocupacio sobre qué faran si els nanos es queden en casa. Pregunte ¿i no es queden ara, dia si i dia no? ¿i qué fan eixos dies? ¿fer-se en harakiri?
            La qüestio de fondo es que volem ser una societat molt progressista, pero en definitiva seguim sent tan anquilosats o mes que els reis absolutistes del passat ¿Quí haguera dit que un govern d'esquerres es preocupe mes pel capital i que sobrevixca l'economia, que dels seus propis ciutadans? (¡heregia, heregia!) i que un govern d'esquerres tan igualitari i tan obrer maltracte d'eixa manera als seus empleats i que cree unes desigualtats tan notables.
            Hui com ahir seguim en una societat de classes, a on no importa el valor de les persones per lo que son, sino pel seu naiximent electoral i tindre els vots ¿Necessitarém una nova revolucio francesa per a llevar totes eixes desigualtats? ¿O es que s'han sumat a la teoria neolliberal de la doctrina del shock?

Imagens: vicensvives.com, Wikimedia Commons (Millars, Coentor, Baprow), Flickr Corts

 

A.Cuadrado